dimecres, 21 de maig del 2008
Perquè no a la LEC
El que denominem "LEC" és l'avantprojecte de Llei d'Educació de Catalunya. El responsable d'aquest text és el senyor Ernest Maragall, que té l'honor desmesurat de ser "Honorable Conseller" del Govern de Catalunya.
Des de fa ja mesos el senyor Maragall, Ernest, ha volgut deixar alguna cosa notoria per la qual se'l recordi. Va passar molts anys atrinxerat a l'Ajuntament de Barcelona, establint per la via dels fets un model de ciutat i de gestió absolutament nefasta. Va influir decissivament des de LOCALRET en la configuració d'un sector de les Telecomunicacions a Catalunya des del sectarisme més lamentable, trencant les possibilitats d'unitat entre els diferents actors al territori, per pur sectarisme. El seu germà potser era menys intel.ligent que ell, però tenia una notorietat gran, i passarà a la història com l'alcalde dels Jocs Olímpics. Si més no, va saber capitalitzar el triomf de molts.
També la seva predecessora en el càrrec va tenir el seu moment de glòria amb el PACTE NACIONAL. D'això també s'ha de parlar, perquè vaja filfa, vaja fiasco i vaja enganyifa!!!!!
Semblava doncs que una llei d'educació pròpia de Catalunya era una bona eina de propaganda.
La LOE, norma bàsica de l'Estat, deixa poc espai a les administracions competents per establir aspectes molt diferencials a normatives autonòmiques. Però el senyor Maragall, Ernest, ha decidit que no passa res, que podem "copiar i enganxar" articles sencers de la LOE, oblidant-nos de troços, paràgrafs o matisos que li donen sentit.
L'articulat de l'avantprojecte és ple d'imprecisions, d'errors materials, aberracions jurídiques i denota una tècnica legislativa pèssima, sotmesa al dictat dels seus socis de govern que, de pressa i corrents, hi han posat cullarada d'una forma destralera, com de fet habitualment fan al tripartit (qué divertit és el tema dels trasvassaments, tubs, canonades, aportacions puntuals, captacions transitòries.... ja ja ja).
Sovint oblidem, pels discursos políticament correctes i la manipulació que es fa del llenguatge, que el president de la Generalitat és el REPRESENTANT DE L'ESTAT a Catalunya. No d'un partit, o d'un govern, sinó de l'ESTAT. I no s'adona que un conseller, un tal Maragall, Ernest, li està fent assumir una norma que PASSA olímpicament de la Constitució i de la LOE, així com de moltes sentències dels més alts tribunals de tot l'Estat.
Però què té de dolent aquest text, l'avanprojecte de LEC? en l'essència trobem la distorsió i la manipulació del llenguatge: l'educació esdevé un SERVEI PÚBLIC. I pel comú dels mortals aquest fet no semblaria rellevant, llevat que contravé la Constitució, la LOE i el Pacte Nacional.
A partir d'aquí, de forma breu fa el següent:
Es parla de "servei públic d'educació" per referir-se a escoles públiques i concertades, com si l'Estat o la Generalitat fossin els propietaris d'ambdues.
L'educació és un "servei d'interès públic", però no un "servei públic" i el poden prestar tant les administracions públiques com la iniciativa social.
L’expressió “servei públic d’ Educació”, deixa molt clar el caràcter subsidiari de la privada concertada, que hi serà present com, on i fins quan se’ns necessiti; o el que es el mateix que dir “fins que els centres públics no puguin atendre tota la demanda“
Contravenint el mandat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que diu que “la Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic” (en el seu article 21.1)
El caràcter propi dels centres privats (els titulars dels quals tenen dret a establir) passa a ser irrellevant en aquest Avantprojecte.
Només s’esmenta un cop en tot el text i és en referència a l’adscripció de centres. Es parla de projecte educatiu 63 vegades però mai es fa referència a l’ideari.
La identitat, diferenciació d’ofertes educatives i característiques importants dels nostres centres queden totalment uniformades dins d’un “servei públic” d’educació.
Article 26. Un dels principis ordenadors de la prestació del servei públic d’educació (concert) és el principi d’escolarització mixta.
- Vulnera l’article 27 de la Constitució i diverses sentències
- No apareix recollit ni a la LOE, ni al PNE ni a les Bases de la LEC, ni a l’Estatut d’Autonomia.
- No té cap fonament pedagògic
- És conseqüència de la voluntat del Departament per imposar un model únic
L’ avantprojecte de llei desempara la llibertat d’ensenyament i desprotegeix també la llibertat dels pares per triar escola per als seus fills, així com la llibertat de creació de centres i, per tant, d’ideari.
La concepció de la planificació educativa ignora del tot l’existència de centres de titularitat diversa.
Com a base de la planificació només esmenta les necessitats d’escolarització i mai planteja les demandes de les famílies com a criteri.
Llibertat d’ensenyament i llibertat d’elecció de centre no es citen ni una sola vegada en tot l’Avantprojecte.
Es veu greument amenaçada per la intervenció i control de les diferents administracions i comunitat educativa.
L'Avantprojecte de Llei imposa un "comisari" polític municipal al consell escolar dels centres concertats per a "control i gestió“.
Sembla atorgar unes possibilitats de participació il·limitades als municipis, fins i tot en qüestions d’ordre intern dels centres.
Es programa “ l’oferta de places escolares “ reforçant l’intervencionisme i dirigisme de les diferents administracions, en contra dels principis constitucionals i de la LOE, que obliga a respectar i planificar la demanda basant-se en el dret d’elecció de centres per part dels pares.
Es donen competències de gestió de sol·licituds a les oficines municipals de matriculació, en detriment dels centres.
S’estableix la possibilitat de reduir la ràtio.
Es nega expressament la possibilitat de fixar criteris complementaris en la baremació de sol·licituds, ni en el cas d’empat en els criteris prioritaris, abocant a l’arbitrarietat d’un sorteig les situacions d’empat de punts.
Es suprimeixen els punts per famílies nombrosa per a l'admisió d'alumnes en les escoles, vulnerant una altra vegada la Llei de Protecció a Famílies Nombroses.
S’abandona el compromís del PNE de calcular el cost real de la plaça escolar que permeti la gratuïtat total de l’ensenyament bàsic obligatori i de l’educació infantil, en nom de criteris ambigus i imprecisos dels fal·laços contractes programes.
No obre cap perspectiva per l’augment i l’extensió del suport econòmic a l’escola concertada.
S'imposa un percentatge màxim d'inmigrants als centres educatius: per què no un tope també per religió, raça o sexe? Es una mesura discriminatòria per als drets fonamentals del nouvinguts.
Segons el Síndic de Greuges aquesta mesura afectaria a un 46% dels nouvinguts que haurien de canviar de centre. Les deportacions de Stalin seran una bajanada...
En fi, ja cansa només de pensar-hi, però no podem deixar de fer-ho pels nostres fills i per la nostra societat, de la que som principals responsables. No pensem que són els polítics els responsables. Ells han demostrat que només tenen fidelitat al partit i a l'euro que cobren.
Etiquetes de comentaris:
diferenciada,
finançament,
ideari,
iniciativa social,
llibertat,
servei d'interès públic,
servei públic,
zonificació
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Visca L’Educació en la Democràcia, i la Democràcia en l’ Educació!!!.
Benvolgut Sr. Conseller d’Educació Ernest Maragall. Per tots ens és fàcil recordar, que vers la bandera del totalitarisme feixista del “Generalísimo”, anys enrere se’ns educava sota un mateix criteri i unes certes “imposicions” com cantar “el cara al sol” amb el braç aixecat, la censura, no poder parlar amb català, etc...
La veritat, no acabo de comprendre com vers la bandera de la Democràcia, la Llibertat, la Tolerància, el respecte a la Pluralitat, l’Estat de Dret, etc... Vostè vulgui imposar criteris tant totalitaris i similars al desaparegut “generalísimo”; d’una manera tant descabellada i subtil com: Confondre que és un servei educatiu d’interès públic a servei públic d’educació?. Ignora el caràcter propi dels centres educatius. Pretendre imposar el principi d’escolarització mixta. No respecta la llibertat d’ensenyament ni d’elecció de centres. Intervencionisme a l’admissió d’alumnes, etc...
Per tot això, nomes hem quedar fer un crit ben ferm i ben fort. Visca l’Educació en la Democràcia, i la Democràcia en l’Educació!!!.
Potser el senyor Maragall, Ernest (actualment i circumstancialment amb el títol d'honorable conseller), necessita una mica d'educació per a la ciutadania...
NO A LA LEC
Crec que la idea no es tant "Sí..perquè...", sino i "per què no?. El que retalla llibertats és qui s´ha de mullar per explicar quines són les seves raons. La patata calenta és a les seves mans i més tenint en compte que són els abanderats del "respecte a les minories".
És impossible una explicació coherent per part del Poder autonòmic sense que arribi un punt en el que s´enganxin els dits i hagin d' admetre que atempten contra els drets fonamentals de la persona. I a la Constitució estàn recollits amb molta claredat.
Ens volen fer creure que el tema pinta malament, però el que és cert és que no té cap consistència.
(Disculpeu les faltes. Vaig estudiar a l' època del "Generalísimo")
Publica un comentari a l'entrada