divendres, 24 de juliol del 2009

Un bon article



Voldria ara reproduir un article que em sembla que reprodueix força bé el que pensem moltes persones i institucions; de fet, aquelles persones i institucions que estan i pensen pel bé de l'educació a casa nostra, més enllà de dogmatismes (al final ideològics o partidistes) que empobreixen el debat i la realitat. Crec que l'avaluació ha de ser global, que segurament té mancances des d'alguns punts de vista (segons qui se la miri), però també té virtuts i potser una de bona és que és una llei de consens.


També estaria bé afegir que la llibertat d'educació, és a dir, la possibilitat que es concreti realment el dret dels pares a triar el model educatiu i pedagògic per als seus fills té ara unes bases garantides legalment. Com bé diu l'autor, caldrà estar molt atents al decrets i normes que desenvolupin la Llei.


L'article es titula "Superar la moderada esperança", i l'autor és Enric Puig Jofra, s.j., Secretari General de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

"Després d'un llarg procés, iniciat fa un any i mig amb un document de bases, i que té com a antecedent el Pacte Nacional per a l'Educació del 2006, tenim a les mans la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) aprovada amb els vots dels grups parlametnaris de CIU, PSC i ERC, el primer dia del mes de juliol d'enguany.


El text final ha millorat molt respecte l'avantprojecte inicial que era molt poc respectuós amb la realitat històrica de l'educació al nostre país, que ha anat configurant un sistema educatiu plural -escola pública i escola concertada, amb un 63,4 i un 36,6% respectivament. Un avantprojecte que provocà la presentació de 225.429 al.legacions per part dels pares de l'escola concertada.


El resultat actual de la LEC és una modificació profunda, fis i tot, del projecte de llei presentat inicialment al Parlament de Catalunya. la LEC aprovada és la millor LEC possible en el nostre context social i polític i d'aritmètica parlamentària. Suposa un important avenç respecte la situació actual de l'escola, tot i que deixa aspectes oberts i ambigus que són el tribut al consens. Entre les oportunitats que presenta convé destacar l'estabilitat, en ser una llei aprovada amb ampli consens entre els partits majoritaris; l'avaluació periòdica del sistema des d'un organisme extern a l'escola; la continuïtat del model lingüístic actual que tant a contribuit a la cohesió social, evitant la fractura social per aquest tema; la definició, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, del model educatiu de Catalunya com un model d'interès públic que reconexi l'existència de dues xarxes educatives, pública i privada, que es complementen, l'escola pública i la privada concertada integren el Servei Educatiu de Catalunya. És important també el compromís per incrementar, fins a arribar al 6% del PIB, la inversió en educació.

Pel que fa a l'escola concertada convé destacar, també, que estén la grauïtat als Programes de Qualificació Professional Inicial i als cicles formatius de grau mitjà, que possibilita l'ajut econòmic per a l'educació infantil (0-3) i les escoles de música i obra perspectives per a la concertació de l'educació postobligatòria (batxillerat i formació professional) i que es compromet a l'homologació de les condicions laborals del professorat.

Pel que fa als aspectes més preocupants convé destacar l'intervencionisme i disparitat de criteris que pot generar la creació i el desenvolupament de les zones educatives i de determinades delegacions de funcions en els ajuntaments; l'aplicació dels contractes programa si pretenen comportar nous condicionaments per als centres amb la possibilitat de divisió en el col.lectiu...; l'ambigüitat en els marcs competencials que pot generar conflictes amb l'Estat i diluir competències de la Generalitat en consorcis i ajuntaments.

Per tot plegat considerem que la LEC pot ser acollida amb moderada esperança tot i que la comunitat educativa ha de mantenir una actitud vigilant i activa pel que fa al desenvolupament del text legal. Som davant una gran oportunitat. Acomodar el sistema educatiu català, escola pública i escola concertada, a les disposicions de la Llei i a l'esperit que l'anima, cadascuna des de la seva realitat i missió. La nova legislació demana un canvi de cultura educativa. Deixar enrere picabaralles i enfrontaments estèrils, constatar i estudiar les dificultats del moment, cercant noves respostes. No podem restar ancorats en les que foren adequades fa anys en un altre context, ni en intuïcions que s'han mostrat ineficaces en avaluacions actuals. El servei als infants, joves i adolescents està per sobre de dogmatismes educatius periclitats. Tots els qui vivim el dia a dia dels centres educatius del país i també la societat catalana, necessitem signes a l'hora d'aplicar la LEC que ens permetin passar d'una moderada esperança a una realitat reeixida. Els infants, joves i adolescents en seran els beneficiaris."

divendres, 3 de juliol del 2009

Ja tenim Llei, estem satisfets.... i ara?



Feia mesos que estava aquí tot amagat, mirant l'anar i venir de notícies, de declaracions, de vagues, d'amenaces. El cert és que des del mes de març no sabia què pensar: tan aviat el pacte semblava possible com no.

En primer lloc, felicitar als qui han tingut la valentia de tirar endevant aquesta llei. Possiblement vagi més enllà del que es pot en alguns aspectes? Potser cal ser innovador, transgressor... Possiblement aquesta llei només ha estat possible amb uns partits de govern afeblits per la seva pròpia idiosincràsia i un partit de la oposició valent, responsable, tossut i convençut.

Deixeu-me que faci un breu parèntesi: n'hi ha pels qui la transgressió només ha de ser en un sentit, en allò que a ells els sembla transgredible a ells i prou; però quan es plantegen transgressions en altres sentits, ho "senten molt", però hi ha "normes que ens marquen el camí". Ja... d'això se'n diu la llei de l'embut, si no ho recorden. Per exemple, la zona com a criteri de "repartiment" de l'alumnat sembla quelcom que no es pot transgredir ni qüestionar. Perquè no??? Parèntesi acabat i qui vulgui entendre que entengui...

Els mitjans de comunicació publiquen aquests dies articles, cartes, notícies, reaccions, davant l'aprovació de la LEC. Ara ja és una Llei, amb majúscules. I diu coses força interessants, que poden millorar el sistema educatiu. De l'educació podem parlar un altre dia, perquè no crec que depengui només d'un sistema educatiu, sinó dels pares, mestres i la societat en general.

I ara què? Imagino que ja deuen estar preparant-se, a la cuina de la conselleria i dels ideòlegs corresponents (no pedagogs, ni experts en educació, ni potser homes de lleis), els decrets i normes que vagin desenvolupant cada aspecte desenvolupable de la Llei. Doncs cal anar, ara encara més, en compte perquè quan un té una llei de país, el que té és una espasa de doble fil, que ha de permetre que qui governa en faci l'ús que vulgui: i hi ha coses inalienables: la llibertat d'educació en totes les seves vessants.

Una cosa molt engrescadora en aquest sentit és la possibilitat que també als centres públics es vulgui potenciar la identitat pròpia, el projecte singular, que segur que revertirà en la llibertat de triar el centre que els pares vulguin per educar els seus fills. Perquè no podem oblidar que qui educa és la família, i l'escola és una gran ajuda (i malauradament són sovint una rèmora perquè els pares no poden triar escola)

Només esperem que, pel bé de l'educació dels nostres fills i filles, també tots els mestres vulguin ser excel.lents, cohesionadors i, sobre tot, responsables del que tenen entre mans: el futur del país.

En un món ideal, el govern hauria de fer uns decrets que, entre altres moltes coses, permetin que la llibertat de triar escola sigui una realitat, i no una fal.làcia com fins ara: nominalment sí, realment no. Potser hauriem de fer això cada quatre anys: a l'enquesta dic una cosa i en faig una altra, a veure si aprenen...

Mentre això no passa, bones vacances.