La futura llei d'Educació, un fiasco

El passat dia 16 de febrer va tenir lloc el Congrés d'una Federació d’Associacions de Mares, i m'hi van convidar. Interessant... Coincidia amb un aniversari de la Federació i el lema era la futura llei d’educació de Catalunya (LEC). El conseller Maragall, convidat a parlar-ne, va exposar el document de bases per discutir i aproximar els continguts de la futura LEC. Havia tingut, dos dies abans una vaga dels professors de la pública, amb un seguiment desigual i no semblava que li hagués de tremolar el pols.
La postura de la FAPEL va ser de prudència i, sense llençar les campanes al vol, va elogiar les intencions del conseller i, alhora, va demanar amb fermesa respecte per la llibertat d’elecció de centre, pel caràcter propi, en definitiva pel Pacte Nacional per l’Educació.
Fins aquí bé; un minuet ja conegut en aquestes qüestions de la política i els sectors educatius. Però vet aquí que dos mesos després ens presenta un avantprojecte de llei que poc o res té a veure amb el document de bases, i que entra a sac en temes fonamentals i substancials que fan trontollar, d’entrada, tot el sector educatiu, i en particular el concertat, que representa més d’un 40 % a tot Catalunya, que es diu aviat.
Per concretar en quins temes gruixuts i cabdals hem de fixar els pares l’atenció us proposo, resumidament, alguns d’ells:
Servei educatiu d’interès públic: Ha estat eliminat i canviat pel concepte de servei públic d’Educació, deixant a les iniciatives socials concertades el caràcter de subsidiàries de la pública; és a dir, ja ens dirà el govern on, com i fins quan es poden establir escoles d’iniciativa social sota règim de concert o per la via de la concessió administrativa. La transcendència d’aquest “petit detall” faria desaparèixer moltes iniciatives socials, que de fet és el que busquen descaradament; i les que sobrevisquin, ho faran plegades a la voluntat i l’ideari (?) del govern de torn.
Llibertat d’ensenyament i llibertat d’elecció de centres: Ni s’esmenta a la llei. Drets fonamentals que informen el sistema jurídic es menyspreen de forma, podríem dir, olímpica.
Caràcter propi del centre, o ideari: Només se cita una sola vegada, al parlar de centres adscrits.
La nostra identitat, el projecte educatiu, l’educació diferenciada dins les diferents ofertes educatives i altres característiques importants queden totalment uniformades dins d’un “servei públic” d’educació. Educar els fills no és un servei de transport.
Autonomia dels col.legis: Després del que ja s’ha esmentat, queda clar que no n’hi ha.
Programació de la oferta de places escolars: Programació, intervenció, dirigisme. Aquest és el nou vocabulari. S’insisteix en programar la “oferta de places escolars“en contra dels drets més bàsics recollits a les normes en vigor que obliga a respectar i planificar la demanda, juntament amb la iniciativa social, basada en el dret d’elecció de centres per part dels pares.
Concert educatiu: Es torna a la terminologia de posar condicions, saltant-se de nou lleis, resolucions judicials, dictàmens jurídics... Hi tenim dret, no és una concessió benvolent de l’administració.
Estudi econòmic: Incompliment de compromisos. Portem dos anys i mig volent saber a les diferents comissions del Pla Nacional d’Educació el cost real d’una plaça escolar, la dimensió de les plantilles, el finançament dels mòduls. No hi ha voluntat política de resoldre res, o potser és incapacitat, o potser un pla dirigit a fer desaparèixer l’escola d’iniciativa social. El text de l’avantprojecte ja no reprèn el compromís, l’abandona.
Exclusió de l’educació diferenciada. Ens afecta especialment a les iniciatives que oferim un model pedagògic basat en l’educació diferenciada. Tenen la poca vergonya de condicionar el concert econòmic a que l’escola ofereixi un model pedagògic mixt (únic!!). L’educació diferenciada la triem els pares com a model adient per l’educació dels nostres fills.
Honorable Conseller, s’ha plegat a les conveniències sectàries d’un grupuscle de col·lectius que li donen suport i ha deixat de banda els milions d’alumnes, actuals i futurs, que han de fer del nostre país el que volem que sigui. Pels seus actes sembla evident que això no és fer país, però si té les intencions segrestades per altres, és jurídicament irresponsable.
Honorable Conseller, menysté la voluntat de més del 40% dels catalans i té la malsana intenció de fer desaparèixer un sistema de llibertat d’educació que, ja precària per una LOE nefasta, trepitja drets fonamentals.
Honorable Conseller retiri l’actual avantprojecte i marxi. Però abans encara haurà de sentir com se li mou la cadira i mirar-nos a la cara per dir que no tenim dret a existir, segons la seva voluntat, que hem d’educar els nostres fills com vostè digui, i on vostè vulgui. Aquest avantprojecte de llei no pot entrar al Parlament tal com està concebut, i caldrà canviar moltes i moltes de les barbaritats que preveu.
Cadascú sap què ha de fer, què pot fer, perquè aquesta llei no arribi al Parlament: cartes, correus electrònics, explicar-ho als amics i veïns, que ho entenguin, que vegin l’abast d’aquesta malifeta, al·legacions per escrit, sortir a ràdios i televisions reclamant el nostre dret. Està a les nostres mans, un cop més, canviar lleis injustes. Hi som a temps.


JAUME BAUCELLS
President d'AMPA