divendres, 30 de maig del 2008

Ja no sé com dir-ho


Els mitjans estan silenciant als pares, als professionals, als empresaris. No és que m’agradi gaire, però encara hauré de donar la raó a alguna emissora de ràdio que parla de “hivern mediàtic a Catalunya”.

No sé quina deu ser la raó. Potser la por reverencial pròpia dels lacais. Potser la por reverencial del mercenari. Potser la por reverencial del qui et té agafat per la cartera, personal o empresarialment.

Els ciutadans es pregunten quina és la raó. Moltíssimes famílies estan fent un esforç per entendre perquè la gravetat d’un tema com l’avantprojecte de llei d’educació no té el ressò mediàtic que hauria de tenir. Ja cansa la polèmica de les cuinetes, la del pp i altres temes insubstancials pel futur de la nostra societat.
El conseller necessita treballar en silenci, ha d’anar enredant als sectors amb qui es troba, anar fent cants de sirena per atraure a les seves tesi aquells que es deixen comprar per una, dues o tres subvencions substancioses que els permeten anar vivint del tema. El conseller Maragall no pot treballar amb soroll, amb enfrontament, amb conflicte. Es incapaç de gestionar el caos, potser perquè és un home endreçat i té un pla concret que no pot dur a terme si hi ha desori, per poc que sigui.

Es capaç de menystenir qui pensi al contrari que ell i, a més, li ho manifesti obertament, amb publicitat, amb testimonis. No li van les mobilitzacions en contra de les seves idees, perquè està acostumat a atiar les que van a favor de les seves tesi i aprofitar-les en benefici propi. No vol per a ell, el que practica amb els altres.

El conseller Maragall és un home intel•ligent, llest, potser brillant des del punt de vista de les estratègies. Però és una llàstima que no les utilitzi per fer bé les coses, i les posi al servei de propostes o projectes limitadors de drets i llibertats.

Ara ja té davant milers de pares que no estan disposats que el senyor Maragall els faci uns titelles dels seus plantejaments. Si el problema són els immigrants, resolgui-ho, senyor Maragall. Tots estem ajudant, encara que vostè no vulgui entendre-ho, tot pare de família, totes les escoles, totes les administracions estan disposades a fer un esforç raonable, però els heroismes no els són exigibles a cap d’ells.

Ja no sé com di-ho, senyor conseller. Potser ho entendrà si li diem que això li passarà factura a vostè i al país, que és el pitjor. No vulgui capitalitzar un èxit efímer, cojuntural. Aspiri a passar a la història com un conseller que va saber entendre que els problemes tenen solució si se’n parla amb els implicats. Segur que pot plantejar una altra LEC, raonable, i sobre tot legal. Té la legitimitat, senyor Conseller, no ho esguerri.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ES cansat defensar el que és obvi, però no tenim més remei que fer-ho. Gràcies pel post i ànim, que val la pena lluitar pels drets i per la llibertat.

Anònim ha dit...

M' ha fet gràcia el que dius... és cansat.Jo penso el mateix. Com es demostra la evidència?. No es demostra; es mostra. Però si no volen escoltar...
A veure què passa a la manifestació de dilluns.