Frau !!

No tenen cap intenció d'escoltar ningú.
El qui té el transitori honor d'ostentar el nom d'honorable conseller, el senyor Maragall, Ernest, torna a "passar" de tothom.
Mentre la ciutadania encara ha de reaccionar, estorada, davant d'un avantprojecte de llei que no hi ha per on agafar-lo, ell es dedica a anar posant "menjadores" a alguns ajuntaments (concretament els de Ripoll, Sant Cugat del Vallès, Granollers, Lleida, Vilanova i la Geltrú, Mataró, Reus i El Prat de Llobregat).
Mireu si no el vincle del títol de l'article: ja està fent convenis amb ajuntaments per aplicar el contingut d'un document que, diu, vol que els ciutadans i les institucions que representen la comunitat educativa millorin amb les seves aportacions. El de Vilanova ja ha caigut (http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=3dde0c0b8751a110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD)

QUINA BARRA, senyor Maragall, Ernest.
Vostè està callant els mitjans de comunicació, perquè la majoria porten una bena als ulls, o miren cap a una altra banda, o es miren la butxaca dels anuncis institucionals...

Vostè, senyor Maragall, Ernest, no vol que la gent manifesti la seva verdadera forma de veure les seves actuacions sectàries. Diu suaument que vol diàleg; i els fets el desmenteixen.
Algú pensava que els seus socis de govern havien posat cullarada en aquest text per un canvi de cromos amb els trasvassaments. Però sembla que ara surt la veritable cara del senyor Maragall, Ernest: sectari i caragirat.
Aquest personatje ens dona una raó més per pensar que la política és IL.LEGAL. Actuen al marge de la llei, i cada cop que volen fer-ne una, inventen drets, justifiquen situacions il.legals... I ara que no vinguin amb la seva dignitat: que la demostrin obrint llistes i responent personalment davant dels seus votants, que tenen cara i ulls, nom i cognom. Però la covardia de la partitocràcia establerta és més gran que el desig de llibertat i de treballar per les persones, per molt que ho diguin als eslògans.
Està fent bò al senyor Bargalló, Josep (que també va tenir l'honor transitori de ser anomenat "honorable"... Ja és trist.