Ara no! (resposta al senyor Boada)

Article de Jesús Garrido, President de l'associació de mares i pares d'alumnes del col·legi Les Alzines
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008053000_3_268756__Comarques-resposta-senyor-Boada


Davant de l'avantprojecte de Llei d'educació hi ha diferents postures. Una podria ser la d'aquells que creuen en la llibertat. La llibertat és un dels més preuats bns que tenim els éssers humans, després de la vida. Està basada en el coneixement, en saber allò que ens beneficia i ens fa millors persones, i allò que ens perjudica. La llibertat ens fa triar allò que és bo i que ens fa millors persones, millors professionals, millors polítics...

LA LLIBERTAT NOMÉS ES POT EXERCIR quan tens la capacitat i possibilitat de triar diferents opcions. Una de les manifestacions de la llibertat, que hom hauria de poder exercir, és triar l'educació que vol per als seus fills.

L'altra postura és aquella que no creu en la llibertat, ni de crear escoles tan diferents entre els seus caràcters propis com vulguin els promotors, ni que els pares puguin triar el model que vulguin i que encaixi amb el seu projecte de família. Jo em poso amb els primers, senyor Boada.

Vostè està clarament amb els segons. Inicia el seu article d'ahir amb una autocita, on anima el consens, i es satisfà del resultat.

La pregunta que em faig és: entre qui demanava vostè consens? Perquè si aquest avantprojecte de llei és fruit d'algun consens, serà entre el senyor conseller i algun amic seu, potser dos, però no amb el 40 per cent dels pares i de les escoles de Catalunya. Bonic consens, senyor Boada.

El servei públic d'educació no té cabuda ni a la Constitució ni a l'Estatut. Miri-s'ho com vulgui, no es poden tergiversar les paraules ni els conceptes jurídics, i no és el mateix un servei d'interès públic que un servei públic.

I no és el mateix tenir el dret reconegut per la Constitució i l'Estatut de poder crear col·legis i triar l'opció per part dels pares, que dependre d'un servei prestat en règim de monopoli per l'administració i haver d'esperar que l'administració et deixi existir, triar, o no en funció de la seva planificació i encaix ideològic.

Sembla mentida que molts d'aquells que fa anys signaven l'eslògan "prohibit prohibir" ara ens prohibeixen poder accedir al tipus d'educació que volem per als nostres fills. Quan l'han obligat a vostè a treballar prop de casa seva? O bé comprar a una botiga determinada perquè algú ho ha planificat així? Algú li diu quin canal de televisió ha de veure, o quin partit ha de votar? Veritat que li agrada triar?

Doncs hi ha molta gent al món que tria educació diferenciada per als seus fills i filles, i no són elitistes.

Potser està mal informat, senyor Boada, i el convido a conèixer aquesta opció pedagògica que arreu del món està tenint cada cop més acceptació. No vol ser progressista? Capdavanter? Diferencial?

La llibertat d'educació, senyor Boada, és dels pares i mares. No té, ni vostè ni cap govern, cap dret ni la llibertat de limitar la meva capacitat de triar l'educació que els pares i mares de Catalunya volen per als seus fills i filles. Entenc que vulgui limitar drets i llibertats fonamentals, perquè potser té por de la diversitat i de les persones educades en la llibertat i en la responsabilitat, però no hi té cap dret, senyor Boada. Ara no. Ni mai.