En aquests moments, a Saragossa, està tenint lloc un congrés MUNDIAL. No local, o de quatre amics, o de quatre arreplegats.
Es tracta d'un congrés mundial, on tots els continents hi estan representats. Hi ha persones de tota raça, religió, orientació pedagògica... Però els uneix una gran preocupació a tots ells: com podem fer entendre a la societat, als polítics, als pares i mares, que qui educa als fills som els pares.
Fa ja una colla d'anys un grup d'associacions de pares i mares d'arreu d'Europa es van ajuntar a Brussel.les per fundar l'Associació Europea de Pares (EPA - European Parents Association). Els seus objectius eran fer arribar la veu dels pares dels nois i noies d'arreu d'Europa a les més altes instàncies polítiques i de decisió.
No volien ser un grup de pressió més, sinó un forum on els representants dels pares i mares poguessin trobar punts en comú, independentment de la seva adscripció política, ideològica, religiosa, de raça o cultura.
Enguany la EPA i la UNIAPA (el mateix però d'Iberoamèrica), han ajuntat esforços per arribar arreu del món i motivar els pares d'Africa, d'Asia i d'Oceania. I quines realitats tan diferents, quines experiències tan enriquidores.
Però sembla que, finalment, arreu del món les situacions són similiars:
- Els pares som els primers educadors dels nostres fills, en som conscients i volem exercir.
- Les circumstàncies són diverses: econòmiques, socials, culturals... però la necessitat d'educar és la mateixa.
- Els pares estan disposats a dedicar temps, però la supervivència, en el cas dels països emergents i el manteniment d'un estil de vida, en el cas del nostre occident, fan que no dediquem prou temps a la tasca.
- Conscient d'això, els governs pretenen actuar com a subsidiaris ideològics dels infants, sota el demagògic i fal.laç discurs de l'abandó.
Tots els pares reclamen el dret a educar els seus fills i a triar l'escola que vulguin per a ells. Sigui el projecte que sigui, amb diferències de projecte pedagògic, ideològic, reclamant escoles públiques de gran qualitat, o bé concertades, o bé privades, o bé lliures, o sistemes de xec escolar... però sempre amb la intenció que els pares puguin triar el projecte que s'adigui a les seves conviccions, a tot allò que pugui ajudar a dur endevant el seu projecte educatiu de familia.
Si podem conèixer de primera mà les conclusions del congrés, les mirarem de publicar, perquè de ben segur que hi haurà temes que, malgrat la diversitat (o potser precisament per això), ens uneixen a tots: educar als nostres fills és cosa nostra, dels pares.
Es tracta d'un congrés mundial, on tots els continents hi estan representats. Hi ha persones de tota raça, religió, orientació pedagògica... Però els uneix una gran preocupació a tots ells: com podem fer entendre a la societat, als polítics, als pares i mares, que qui educa als fills som els pares.
Fa ja una colla d'anys un grup d'associacions de pares i mares d'arreu d'Europa es van ajuntar a Brussel.les per fundar l'Associació Europea de Pares (EPA - European Parents Association). Els seus objectius eran fer arribar la veu dels pares dels nois i noies d'arreu d'Europa a les més altes instàncies polítiques i de decisió.
No volien ser un grup de pressió més, sinó un forum on els representants dels pares i mares poguessin trobar punts en comú, independentment de la seva adscripció política, ideològica, religiosa, de raça o cultura.
Enguany la EPA i la UNIAPA (el mateix però d'Iberoamèrica), han ajuntat esforços per arribar arreu del món i motivar els pares d'Africa, d'Asia i d'Oceania. I quines realitats tan diferents, quines experiències tan enriquidores.
Però sembla que, finalment, arreu del món les situacions són similiars:
- Els pares som els primers educadors dels nostres fills, en som conscients i volem exercir.
- Les circumstàncies són diverses: econòmiques, socials, culturals... però la necessitat d'educar és la mateixa.
- Els pares estan disposats a dedicar temps, però la supervivència, en el cas dels països emergents i el manteniment d'un estil de vida, en el cas del nostre occident, fan que no dediquem prou temps a la tasca.
- Conscient d'això, els governs pretenen actuar com a subsidiaris ideològics dels infants, sota el demagògic i fal.laç discurs de l'abandó.
Tots els pares reclamen el dret a educar els seus fills i a triar l'escola que vulguin per a ells. Sigui el projecte que sigui, amb diferències de projecte pedagògic, ideològic, reclamant escoles públiques de gran qualitat, o bé concertades, o bé privades, o bé lliures, o sistemes de xec escolar... però sempre amb la intenció que els pares puguin triar el projecte que s'adigui a les seves conviccions, a tot allò que pugui ajudar a dur endevant el seu projecte educatiu de familia.
Si podem conèixer de primera mà les conclusions del congrés, les mirarem de publicar, perquè de ben segur que hi haurà temes que, malgrat la diversitat (o potser precisament per això), ens uneixen a tots: educar als nostres fills és cosa nostra, dels pares.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada