Disjuntives... per què?

Enviat per Sunsi Estil.les en resposta a un article publicat a la Contra VILAWEB
la contra, ENRIC RAMIONET.


He llegit dos cops l’article del Sr.Ramionet. Interessant –desconcertant?- estudi d’alguns aspectes que generen conflicte dins l’àrea d’educació. Malgrat tot, no entenc les tres disjuntives que planteja: "Considerar l'ensenyament des de la perspectiva dels drets individuals o de la seva funció social? Centrar-nos en la llibertat o en la igualtat d'oportunitats? Pensar més en la cohesió social, en la justícia, en la formació humana o en les dimensions economicistes de l'educació?".

La disjuntiva exclou sempre una de les dues proposicions.

Drets individuals o funció social. Per què "o" en lloc de "i"? Mai ens podem carregar el dret de l’individu; la conseqüència de la suma dels drets de tots ens porta, sens dubte, a una Educació amb veritable funció social perquè hi caben tots el elements individuals.

Llibertat o igualtat d’oportunitats. En aquest cas parlem d´un dret i un deure. Mai la igualtat, excepte en règims comunistes, pot sotmetre la llibertat. Perillós plantejament que enfronta el dret a escollir per part del pares i el deure de la administració de preservar que tothom pugui exercir el seu dret.

Cohesió social, justícia, formació humana... barrejat amb el tema econòmic?. Ara l´escolto. Anomena tres principis, tres valors socials que s´aprenen a la família i l´escola recolza. El problema no és altre que en el tema de la formació de les conviccions el neutralisme no existeix . Potser al que jo anomeno neutralisme vostè li col•loca la etiqueta "centre". Tant se val. És una qüestió formal. El que ja no és una qüestió formal es que determinades maneres d’entendre l’home i la seva formació suposin una càrrega econòmica pels pares. És antisocial i injust perquè, al cap i a la fi, la discrepància és el símptoma de que existeix la pluralitat. Desitjo que el Sr.Maragall no ho oblidi.


Sunsi Estil-les Farré
Tarragona