Guaita que diu aquest!

Em sembla bé que els pares protestin. Ja veig que hi ha "moguda", i que entre al.legacions a la llei d'educació i una convocatòria de manifestació els pares estan força ocupats. I el conseller ho sent, potser escolta. Tot i que, vist des de fora, sembla que el conseller "passi" de més 225.000 pares i mares de Catalunya. Tot un exemple de respecte als qui representa.

El senyor conseller s'autoqualifica com a funcionari. Res a dir, cadascú és lliure de triar la seva adscripció i la seva dignitat humana és inalienable. Aquest fet no passaria de ser una pura anècdota, si no traspués una intenció, potser inconscient, de no tenir la responsabilitat de sentir-se escollit, sinó desginat com un digne funcionari més. I qui no es sent escollit, sinó adjudicat, designat, és més fàcil que menystingui als qui governa (als qui no gestiona) perquè té unes normes i uns procedimets (el seu programa ideològic), que l'informen (el sectaritzen?) necessàriament.

La UNESCO va promoure l’any 1966 (total, fa quatre dies….) un "Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals", que al seu article 13.3, diu que "Els Estats part en el present Pacte es comprometen a respectar la llibertat dels pares i, en el seu cas, dels tutors legals, d'escollir per als seus fills o pupils escoles diferents de les creades per les autoritats públiques, (...) i de fer que els seus fills i pupils rebin l'educació religiosa o moral que estigui d'acord amb les seves pròpies conviccions".

Suposo que no cal, però només vull recordar-ho: Espanya ha ratificat (en democràcia) aquest Pacte; la Generalitat forma part de l'Espanya, de fet el President és, jurídicament, el màxim representant de l'Estat (no conforndre amb govern) a Catalunya, escollit democràticament al Parlament de Catalunya, al seu torn triat democràticament pel poble de Catalunya. I el senyor Maragall és Conseller, que vol dir que aconsella al President en matèria d'educació.

Senyor President, està vostè mal aconsellat, de moment; i tot i que les decisions de govern són essencialment col.legiades, és a dir, que es voten per majoria, qui passa a la història gairebé sempre és el president. Suposem que no es guia per altres ideals que no siguin el respecte per l’estat de dret, la millora de la societat, el progrés de les persones.

I precisament per això té la obligació de complir i fer complir les lleis. Si més no, a això es va comprometre. La declaració universal dels drets humans, els tractats i pactes internacionals, la Constitució Espanyola, l'Estatut d’Autonomia de Catalunya.