On li fa mal, senyor Conseller?

Avui un amic meu m'ha trucat. M'ha dit que ha estat a una conferència amb el conseller d'educació. Quin privilegi.

Però m'ha sobtat el seu desànim per dues coses que m'ha comentat: tenim un conseller no vàlid, que té la intenció directa de discriminar un determinat col.lectiu. Aquesta frase m'ha espantat. No podem tenir al govern un conseller així, no pot ser, s'ha equivocat. El meu amic no es trobava bé i, en fi...

L'he animat, li he dit que tot s'arreglarà... Però aleshores m'ha dit més coses, i encara m'he espantat més. No pel meu amic, sinó pel pais. Sembla ser (i cal ser prudent), que el conseller ha estat molt agresiu amb l'escola concertada, fins al punt de donar a entendre (no cal dir-ho) que la concertada crida sense raó, que les escoles que fan educació separada de nois i noies no tindran dret al concert. Atacant amb agresivitat injustificada enlloc de presentar la pifia d'avantprojecte de llei que té entre les mans (això és opinió meva, que m'he llegit la llei amb delit).

Una altra sensació que m'ha traslladat ha estat que el conseller vol, sota la bandera d'un projecte reformista de gran abast i llarg termini, una adhesió inquebrantable als principis de la llei. M'ha sonat bastant a dictadura, a totalitarisme. Sembla ser que fins i tot el lleguatge, molt rebuscat, regirat i barroc amagava sense subtilesa aquest esperit autoritari. En Chaves va comença així?

També m'han dit que s'ha fet a ell mateix moltes i moltes preguntes (retóriques?). La majoria amb total demagògia, perquè és posar en la formulació presentada als altres com a dolents que no volen que el país avanci. El passat de publicista (això ho sé per mi mateix) del senyor Conseller aflora punyent.

Vist així, tot plegat em recorda a un conte de les tres bessones i la bruixa avorrida, que gesticula, amenaça, i té un mussol que mai no saps que vol...

De tota manera, sembla que al final un personatje que hi havia a la taula, Joan Josep Pintó i Ruiz, (insigne jurista que té el nostre país, això també ho sé jo) ha fet una breu reflexió sobre les paraules del conseller, i li ha recordat al conseller que som els pares els primers educadors dels nostres fills, i en un estil suau i jurídic, li ha plantufat a la cara l'avantprojecte amb molta educació.

En fi, que per arribar on és el senyor Pintó, així com tots aquells que hi havia a la sala (sembla ser que empresaris), cal una educació de qualitat i uns valors de llibertat i responsabilitat que no són el que el tripartit vol per als ciutadans de Catalunya, i que sovint oblida que tenen pare i mare.