En llatí: de fraus, dolus, falacia

Fa uns dies, ha saltat als mitjans la mesura (estalinista, diria) que proposa el nostre ínclit i mai ben ponderat Conseller.

La forma de la normativa sembla que és una Resolució (concretament la Resolució EDU/553/2009, de 2 de març, que es pot llegir íntegra a https:// www.gencat.cat/diari/5333/09057094.htm) de manera que la responsabilitat de la cosa només pot recaure en el nostre ínclit i mai ben ponderat Conseller.

Quan deixi el càrrec, que esperem que sigui el més aviat possible, caldrà fer una bona ponderació de tot el que ha fet, desfet o deixat de fer.

Però és aquesta Resolució, que ha aixecat tanta polseguera, que ens preocupa enormement. Caldria preguntar-se perquè alguns pares estarien disposats a mentir per defensar la seva llibertat. Tornem a ser-hi: quin és el valor que va per damunt, quin és el dret prevalent: el de l'administració a planificar (com l'Stalin o en Hitler, que també ho feia) o el dels pares a triar l'educació que volen per als seus fills?

Crec recordar que els tribunals més qualificats, a Espanya, Europa i el món sencer (el normal, no les dictadures) han defensat que és el dret a triar dels pares el dret preferent.

Però, és clar, al senyor conseller li molesta tant això que els pares tinguin drets, que ha de fer normes així.

Si algú recorda alguna lliçó d'història...: hi va haver un rei (ho poso en minúscula) d'un país veí que va promulgar una llei: si algun dels jueus o musulmans es converteix, però continua practicant la seva religió; si algú coneix algú que sigui heretge... que el denuncii, i el premiarem amb la meitat del seu patrimoni.

Aquesta és la política d'aquest personatge: el foment de la denúncia, la del.lació i el bon rotllo!

Aquesta esquerra s'ha carregat ("a este país no lo va a conocer ni la madre que lo parió", Alfonso Guerra dixit) la mínima moralitat d'una societat, que ara va a la deriva. Ara pretenen que no facin allò pel que se'ls ha preparat: la trampa, la mentida i la confabulació per aconseguir el que un vol. Ara no els agrada i amenacen amb donar la meitat del seu patrimoni al denunciant (que evidentment ho fa per amor a la justícia i al dret, no pas perquè se senti perjudicat personalment!!!)

És a dir, que la delació es convertirà en una forma més d'entretenir al personal. O potser és que han pensat a dinamitzar el sector econòmic de la investigació privada per disminuir l'atur, no voldria ser malpensat!!!

Però no queda aquí la cosa. Els nois i noies, nens i nenes que tenen la mala sort de tenir uns pares separats, divorciats o barallats, estan de sort (o de pega, segons ho mirem!!): els pares podran fer dues preinscripcions. No com els altres, que si en fan dues queden totes dues anul.lades automàticament, perdent tots els drets preferents que tinguessin!!. Concretament, diu:

"Quan la duplicitat es produeixi per discrepància de criteri entre persones que comparteixen la custòdia del menor, i mentre no hi hagi una resolució judicial, es prioritza la continuïtat al mateix centre on està escolaritzat l'alumne o l'alumna o, quan es tracti de nova matrícula, les comissions d'escolarització afectades, escoltades les persones interessades, anul·len una de les sol·licituds."

A veure quantes se'n presenten duplicades, buscant la trampeta. Perquè no diu que calgui estar separat o divorciat o barallat. Simplement discrepància de criteri entre els que comparteixen la custòdia del menor. Ara caldrà interpretar la interpretació interpretable que fa l'intèrpret??? Embolica, que fa fort!!!

Que s'ho pensi aquest senyor, però li creixen els "enanos" per allà on passa. Diu que ha dialogat amb tothom, però el cert és que té a tothom encabronat (i perdoneu l'expressió, però és prou descriptiva). I aquesta és la llei que ha de durar molts anys, moltes legislatures?

Gairebé estariem d'acord en no tenir cap llei pròpia, amb aquest tarannà. Talante que en diuen uns altres...

La libertad en juego

Transcrivim un article publicat avui a "El Confidencial Digital". Per la seva claredat sobre la llibertat de triar dels pares, que és la màxima reivindicació d'aquest bloc.
L'autor, Emili Avilés, és especialista en educació familiar, i ja ens ha aportat altres articles. Val la pena seguir les seves aportacions a la web de referència, sempre sobre educació i llibertat.


LA LIBERTAD EN JUEGO (http://www.elconfidencialdigital.com/Articulo.aspx?IdObjeto=19669)

En lo que se refiere a la educación estamos muy lejos de que se respeten en nuestra país los derechos de todos los ciudadanos.

¿Se imaginan ustedes que la empresa que suministra la energía eléctrica en sus hogares les impusiera la forma de iluminar las habitaciones de su domicilio? Pues, por lo que respecta a la educación en España, nuestros gobernantes actuales hacen algo parecido al imponer sus particulares preferencias ideológicas y sus monocromas opciones didácticas a familias y a profesores.

Amigas y amigos, no es posible vivir en democracia sin que la libertad de todos sea defendida y respetada. No entraremos ahora en el debate de cómo encajar verdad y libertad, tiempo tendremos, pero es claro que en lo que se refiere a la educación estamos muy lejos de que se respeten en nuestra país los derechos de todos los ciudadanos.

Y para que vean que no exagero les quiero explicar que en un reciente encuentro de profesionales de la educación con “políticos del ramo”, observé que muchos de estos últimos, con verdadera fijación, se dedicaron a repetir argumentos ideológicos ya muy manidos, de piñón fijo, sin aportar soluciones o salidas de consenso. Todo lo contrario. Hasta algunos rechazaban la posibilidad de que las familias fueran más libres para poder elegir centro educativo o “cargaban” sobre el profesorado incluso lo más básico de la formación conductual de niños y jóvenes.

¿Pero a qué están jugando con nosotros? ¿Por qué motivo se ponen tantas trabas a la libre elección de centro, a conseguir el pluralismo educativo respetando el ideario y preferencias de los padres?

Considero que después de 30 años ya es hora de buscar estabilidad en nuestro sistema educativo, tanto en lo que respecta a las autonomías como al gobierno central. Pero, para eso, nos urgen políticos valientes, sin prejuicios, que busquen el bien común no el voto fácil o el silencio “como sea”. Y me remito, como una de las muchas reacciones sensatas que se están produciendo, al Círculo de Economía de Barcelona que reclamaba, hace sólo una semana, la estabilidad normativa en Educación, a partir de un acuerdo de mínimos. Y es que saben bien los empresarios que una sociedad culta es una de las grandes riquezas de un país.

Digo todo esto porque es verdad que los padres necesitamos orientación y criterio educativo y nos hemos de dejar ayudar. ¡Por supuesto! Pero sería tremendamente injusto que alguien deseara dejarnos atrás en la tarea de ser los primeros educadores de nuestros hijos.

No crean que exagero. Tan es así que, por ejemplo, en los debates sobre la nueva Ley de Educación de Cataluña (LEC) se están valorando más las razones ideológicas partidarias, a menudo estatalistas y de pensamiento único, que los argumentos de calidad educativa que son los que padres y madres, y profesores, valoramos principalmente.

Así, insisten algunos en limitar el derecho a la libertad de educación frente a otro supuesto "derecho a planificar", o sea la zonificación y el intervencionismo uniformador de la administración pública, que prohíbe escoger libremente entre los diversos centros públicos y concertados.

De igual forma, en esa futura LEC no se garantizaría la gratuidad para todas las familias al no financiarse los centros concertados equitativamente con los centros públicos. Incluso hay quien quiere hablar del "servicio público de educación" para referirse a escuelas públicas y concertadas, como si el Estado o cualquier gobierno autonómico fueran los propietarios de ambas.

También se ignora en esa controvertida ley el carácter propio que pudieran tener los centros educativos. Y se prohíbe, en grave contradicción con la legislación vigente, la posibilidad de la educación diferenciada (o no mixta) en los centros públicos y concertados.

Por cierto, considero que es una gran farsa que personas que se llaman expertas en educación insistan en despreciar el modelo educativo de la escuela diferenciada, pues está más que probado que es un buen medio –como muchos otros- de personalización, de atención a la diversidad y de mejora de la calidad educativa.

En fin, una ley así impediría que la sociedad civil pudiera promover y organizar centros docentes. Y, de hecho, cuando el Estado se apoya en su poder financiero –que es de todos- para arrogarse cualquier autoridad metodológica en educación, lo que hace es, ya, abusar de su poder.

Pongámonos de acuerdo, consolidemos la calidad de la escuela pública y de la privada. Y para eso será preciso ofrecer opciones reales de elegir en libertad. Como dice un buen amigo: "Jamás se me ocurriría decirle a un vecino cómo tiene que educar a sus hijos. En el mejor de los casos y con el fin de ayudarle, le daría alguna sugerencia delicadamente, pero nada más".

Y, digo yo, mucho menos ningún gobernante actual o futuro debe poder quitarnos el derecho a elegir –de forma efectiva- el tipo de educación que consideremos más adecuada para nuestros hijos. Recordemos que, un país sin libertad de educación es un país en el que difícilmente se podrá disfrutar de ninguna libertad.

Ara, les esmenes...

Ep!, que ja s'acaben les compareixences. Segons es pot veure a la web del Parlament, el proper dimarts dia 3 s'acaben.

Qui parlarà de llibertat? En principi se'n poden reconèixer dos: el representant de la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya i la Inger Enkvist. El primer podria ser el senyor Carles Camí, president de l'entitat que acull centres d'iniciativa social i que s'ha caracteritzat per la defensa de la llibertat d'educació des de fa molts anys.

Inger Enkvist és professora de la Universitat de Lund i assessora del Ministeri d'educació suec. Serà bonic veure com els hi trenca la cintura als pijoprogres del Parlament. Només cal buscar a internet quantes entrades (i de quina categoria), té aquesta figura internacional. 

I qui ha estat l'agosarat que ha plantejat aquesta compareixença? Podriem pensar que l'esquerra, que sempre busca al nord d'Europa els seus referents, la seva Meca ideològica. Però no, sembla que ha estat Convergència i Unió, que ha estat capaç de buscar experts internacionals i proposar-los perquè ens expliquin què és la llibertat d'educació a alguns d'aquí (periodistes, polítics, parlamentaris...).

Llibertat... paraula en desús real, gastada i sense continguts...

I què més? Movilitzacions? Uffffff. Encara és el moment del Parlament, de la negociació política, de la transacció, del minué (o bé el vals, com vulguin). Les pressions artificials, orquestades des de les mateixes ideologies que formen part de l'escenari de la política són deslleials i poden tenir uns resultats diferents dels esperats. El que és gairebé segur és que distorsiona, molesta...

En fi, que el dimecres comencen vuit dies per presentar les esmenes al text del projecte de llei d'educació (un termini extraordinariament breu, que el "tripa" s'ha tret de la mànenga amb una interpretació laxa del reglament del Parlament...). 

La llàstima és que per quan tinguem la Llei d'Educació aprovada pel Parlament, no serà cap novetat per ningú, perquè el conseller s'està dedicant a aplicar tot allò que ha proposat al projecte de llei abans d'aprovar-la el poble. Tota una lliçó de democràcia, oi?

Es van aclarint...

Ha començat ja el moment de les compareixences.

Tots els qui han estat cridats a participar del procés legislatiu ho estan fent amb ilusió, amb rigor i també amb el respecte que han de generar els representants del poble.

Per les compareixences que s'han pogut veure per internet (que s'aniran publicant a http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040601?p_cp7=2), quan els problemes tècnics no ho han impedit, es van clarificant les postures.

• N'hi ha preocupats per l'educació i d'altres preocupats per l'status-menjadora.
• N'hi ha disposats a acceptar transacció i d'altres, sectaris, que no ho toleren.
• N'hi ha que defensen la llibertat i d'altres que volen la intervenció de l'Estat.
• N'hi ha que defensen el dret d'escollir i n'hi ha que no...

Parlo dels compareixents, però també dels diputats i diputades.

Val la pena seguir el que va passant perquè sovint als ciutadans només ens arriben aspectes parcials i partidistes del que els representants del poble fan en el dia a dia. De moment, vistos i analitzats dos dies de compareixences (apretades perquè s'ha imposat un criteri poc realista en la seva programació) la cosa dona pel següent. Proposo una endevinalla, a veure si sabeu de qui parlo...

- xxx. Defensa millorar el text, fer una llei de país, respectant la llibertat d'educació.
- xxx. Defensa el text pensant que fa una llei de país, hauria d'entendre millor la llibertat d'educació i que no es pot planificar i municipalitzar l'educació.
- xxx. Prioritza el control administratiu, el servei públic i xarxa única, etc.
- xxx. Ataca el text, no vol una llei de pais, respecta la llibertat d'educació.
- xxx. Servei públic, discriminació a qui no pensi con ells, igualitarisme per baix de tot, els pares no pinten res, xarxa única, planificació com a principi sagrat...
- xxx. Només els preocupa una cosa.

Vinga, ànim que és molt fàcil...

Entre els compareixents d'aquestes tres sessions maratonianes val la pena destacar especialment les que defensen la llibertat d'educació i els drets dels pares ("we, the parents")

- Antoni Arasanz, de la FAPEL
- Mercè Rey, de la CCAPAC

Escoltades amb més detall trobareu molt positives per la llibertat d'educació algunes altres compareixences, que van al moll de l'òs de la llei i que desacrediten molts aspectes relacionats amb la xarxa educativa, amb el finançament, amb el dret a triar que tenim els pares, a la llibertat d'establiment i de projectes pedagògics mixtes o diferenciats... etc. etc.

No sorpen, però cal constatar que tenim molts i grans professionals de l'educació a Catalunya. Aquesta llei no pot deixar-los sense el reconeixement, els recursos i el tracte que mereixen. Defensem la consideració social dels professionals de l'educació, juntament amb la llibertat d'educació per a pares, professors i alumnes.

El proper post, més novetats de les compareixences, que estan força interessants.

Carta als Reis Mags

Evidentment!!!

Una bona Carta als Reis Mags. Això és el que els pares d'arreu de Catalunya voldrien escriure. Sovint no tenim temps, ens apressa el consumisme (fins i tot en temps de crisi!!). Els nostres fills escriuen als Reis i demanen la il.lusió, el que els entra pels ulls, el que els amics i coneguts els expliquen. Els pares mirem d'assessorar-los, per evitar frustracions innecessàries (d'uns i d'altres!!). Finalment els Reis Mags rebran una carta de cada nen on hi ha reflectit allò que volen de debò, que encaixa amb la família, amb l'estil, amb el que és necessari... i una miqueta més.

Un apart. L'austeritat no està de moda; ull!, l'austeritat no vol dir no comprar o no tenir, sinó anar al que realment necessitem per dur a terme el nostre projecte (personal, íntim, familiar, professional, social...), sense enganyar-nos ni deixar-nos guiar per una publicitat o uns hàbits socials poc sobris.

Bé, vaig al gra. La Carta als Reis Mags.
Els pares volem el millor per als nostres fills, i per això hem de fer una bona carta:

"Estimades Majestats, Reis Mags d'Orient:

Som els pares i mares de Catalunya, i aquest any ens hem portat força bé: hem lluitat de valent per millorar el projecte de llei d'educació de Catalunya (la LEC). Hem escrit cartes, hem demanat el que creiem (sabem) millor, hem fet milers d'al.legacions, ens hem manifestat... Però sembla que el nostre clam no ha estat escoltat (potser perquè emetem en una freqüència d'ona diferent dels que han de rebre el missatge).

Esperavem poder fer una carta demanant només la Pau, l'Amor... i recursos per a l'educació!!, però també els demanarem coses que no són per nosaltres:

• Un receptor en condicions per al Conseller. No escolta sent gaire bé.
• Sentit comú per als polítics, que facin una llei que respecti el dret dels pares a educar els seus fills segons les seves conviccions, i en igualtat de condicions. Ara i en el futur.
  
• Un moment de claredat, només un moment, per alguns que militen en partits d'esquerres, perquè no confonguin el dret a l'educació amb el dret a la manipulació.
• Fortalesa per als que, sigui des del partit que sigui, creguin que els pares tenim el dret a educar els nostres fills.
• Magnanimitat per saber veure que el millor és la llibertat, encara que no sigui el que defensem políticament (parlo per alguns d'esquerres)

També els volem demanar, benvolguts Reis, més recursos per al sistema educatiu de Catalunya, un millor finançament, respecte per la qualitat i l'excel.lència que tots els projectes educatius busquen per als seus alumnes, respecte per totes les metodologies pedagògiques.

Finalment, bones orelles i una bona predisposició per als qui han d'escoltar als qui han de comparèixer al Parlament. Tots volem el millor, i segurament hem de començar per respectar la llibertat.

Gràcies, Majestats, per escoltar i llegir aquesta carta. Només desitjem el millor per als nostres fills."

A veure si tenim més llibertat, més pau, més excel.lència (de la bona, no la del tripa), i un Feliç Nadal.

Fins a l'any vinent!!!

A qui s'escoltaran?

Qui exposarà i defensarà que la LEC mereix una clara millora en aspectes nuclears? Aspectes essencials que han de construir la nostra societat local i global, no només el sistema educatiu?

Quines persones i institucions es "mullaran" per defensar els drets i llibertats fonamentals (dels pares i dels nostres fills)?, pel nostre dret a la llibertat de triar?, per defensar la llibertat de les escoles a existir segons un ideari, un caràcter propi?

La llista s'ha vist dràsticament reduïda a 65 compareixents. Està clara que, malgrat la pressa que gasten, no tenen la barra de reduir a quatre o cinc els qui han de donar la seva opinió sobre el projecte de llei. S'ha quedat en 65, però segurament val la pena analitzar quines veus sentiran els senyors i senyores diputats i diputades, i quins plantejaments defensaran, quines visions de l'educació tenen (si és que en tenen) els qui el Parlament ha acordat convocar...

L'ordre en que estan posats és el del Diari Oficial del Parlament. També valdria la pena llegir la transcripció de la sessió de la comissió: un garbuix poc transparent. Es possible que el pragmatisme hagi d'anar per davant, per evitar que sigui farragós, però una primera lectura ens indica que ja està amanit en reunions no públiques. No era al Parlament on hi ha d'haver la màxima transparència?

Bé, la llista:

• Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya
• Associació d’Inspectors d’Ensenyament de Catalunya
• Associació Catalana de Professionals dels Centres de Recursos Pedagògics, de l’Associació Catalana de Professionals dels Equips d’Assessorament Psicopedagògic i del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius
• Federació Catalana d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Educació Especial i de la Federació Catalana Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual
• Col·legi de Logopedes de Catalunya
• Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya
• Comissions Obreres de Catalunya
• Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya
• Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya
• Educar en Família
• Federació Catalana de Centres d’Ensenyament
• Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes d’Ensenyament Secundari de Catalunya
• Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya
• Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Escoles Lliures de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de la Unió General de Treballadors
• Foment del Treball Nacional
• PIMEC
• Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva a Catalunya
• Unió Sindical Obrera de Catalunya
• Associació Catalana de Dislèxia i Altres Dificultats Específiques
• USTEC-STEs
• Junta Central de Directors de Catalunya d’Ensenyament Primari i de la Junta Central de Directors de Catalunya d’Ensenya­ment Secundari
• Alfons Formariz, expert en matèria educativa i formació d’adults
• Miquel Martínez, exdirector de l’Institut de Ciències de l’Educació i expert en matèria educativa
• osep Maria Terricabras i Nogueras, professor i filòsof, i expert en matèria educativa
• Màrius Martínez, ponent de l’Avantprojecte de llei d’educació en el Consell Escolar de Catalunya i expert en matèria educativa,
• Agrupació Escolar Catalana
• Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura
• Associació Catalana de Municipis i Comarques
• Associació de Joves Estudiants de Catalunya
• Associació Professional de Serveis Educatius de Catalunya
• Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres de Catalunya
• Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
• Federació de Municipis de Catalunya
• Institut d’Estudis Catalans
• Secretariat d’Escola Rural de Catalunya
• Joaquim Prats Cuevas, president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu
• Jordi Sànchez i Picanyol, director de la Fundació Jaume Bofill
• Josep Maria Rañé i Blasco, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
• Unió General de Treballadors de Catalunya
• Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari
• Associació de Catedràtics d’Ensenyaments Secundaris de Catalunya
• Axia, Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya
• Associació d’Estudiants Progressistes
• Associació Catalana d’Universitats Públiques
• Associació de Mestres Rosa Sensat
• Estudiants en Acció
• Federació Catalana de l’Esplai
• Fundació Inform
• Grup de Recerca en Educació i Treball, de la Universitat Autònoma de Barcelona
• Lliga per la Laïcitat
• Joan Manel del Pozo, expert en matèria educativa
• Josep Maria Torres, expert en matèria educativa
• Ramon Simon i Campà, expert en matèria educativa
• Marina Tomàs, experta en matèria educativa
• Escoles de Música d’Iniciativa Privada Associades de Catalunya
• Fundació Eduard Soler
• Fundació Pere Tarrés
• Òmnium Cultural
• Joaquim Arenas i Sampera, expert en immersió lingüística
• Inger Enkvist, professora de peda­gogia de la Universitat de Lund
• Francesc Riu i Rovira de Villar, expert en legislació educativa
• Ferran Ruiz Tarragó, expert en tec­nologies de la informació i la comunicació
• Federació d’Ensenyament de la Unió Sindical Obrera de Catalunya
  

Déu n'hi do!
El criteri sembla que ha estat incloure a tots aquells que van signar el Pacte Nacional. Si és així, majoritàriament diran que la llei no s'ajusta al Pacte, que ha mancat escoltar (no sentir, que no és el mateix), que els del tripa van a la seva, que és difícil governar un país amb lleis com aquesta, que els pares no estan contents amb la llei. Es el govern qui hauria de presentar la millor llei possible, acollint i reflectint els drets fonamentals.
I el primer i principal és que els pares som els que eduquem als nostres fills. A partir d'aquí, els drets dels altres.
Efectivament, pesats fins a dir prou. Però sembla que el que és obvi necessita d'aquesta insistència, perquè si no sembla que no existim.

Ara tenim pressa??

Estem estorats, bocadabats i esmaperduts. Quina pressa tenim, ara? 

Sembla que la llei més important dels darrers decenis, alguns se la volen pulir en unes setmanes de mirar-s'ho ràpidament. Reclamem ja mateix el dictamen del Consell Consultiu sobre el projecte de llei d'educació (comparegut, esmenat i informat convenientment) que vagi a votació al Parlament. Suposo que algú tindrà el sentit comú de demanar-lo, però per si les mosques...

Miraré d'expressar-me, analitzant els fets:

• Novembre 2007: document de bases.
• Maig 2008: avantprojecte de llei.
• Agost 2008: projecte de llei.
• 14 Novembre 2008: consideració del projecte de llei.
• 11 Desembre 2008: "corre, corre, que te pillo" (amb l'objecte de tenir ja totes les esmenes presentades, segons sembla, a principis de febrer).

Sis mesos mirant-se el document de bases. Tres mesos, l'avantprojecte, gairebé quatre mort de riure al Parlament, esperant... I ara de cop i volta, en un parell de mesos volem tenir una llei "de primera"?. Així, ni de tercera, escolti...

De moment se m'acut (quina sagacitat, eh?) que el govern (que no ens enganyem, és qui vol dictar el ritme en aquesta festa), ha donat la consigna d'apretar l'accelerador. Amb quina finalitat?

El conseller ha dit que voldria aplicar la llei al curs 2009-10. Això significa que, per anar bé (que vol dir malament pels drets dels pares i mares, i de les escoles) hauria de tenir-la aprovada abans del periode de preinscripcions (abril?) i poder trinxar ben de gust els drets constitucionals dels pares, a través del sistema totalitariament aplicat de zones, punts, etc.

Llàstima (pel conseller i els seus amics) que la renovació de concerts educatius no pugui entrar sota l'aplicació de la llei per l'any vinent; però no cal patir, alguna cosa se li acudirà al conseller, doncs ja hi ha en vigor alguns aspectes del projecte de LEC (perquè a aquest pais som idiotes i ens deixem enganyar). El frau de llei no és difícil amb una bona dosi mediàtica, oi? O simplement negar el dret i prou ("que s'ha cregut vostè? els cabals públics no són per malgastar-los en bestieses com l'educació, que tenim altres prioritats!!!")

Una altra possibilitat: els socis de govern es van aprentant els uns als altres. Quan va sortir l'avantprojecte de llei, va coincidir amb les canonades, els "transvassaments" (perdó, aportacions puntuals) i els encomanes a la Mare de Déu de Montserrat. Ara coincideix amb el finançament: potser algú ja sap que no n'hi haurà el promès (fixa't, que ja és estrany, amb lo cumplidors que són!!), i la moqueta val massa per fer-hi sang al damunt. Es evident que no hi té res a veure, però només es constata la coincidència temporal...

Agendes ocultes. Sembla un terme d'espies, però s'aplica a aquelles situacions en que un equip (som un país?) en la que els seus components (ara per ara alguns polítics; vaja, ja hi tornem a ser...) tenen interessos i objectius que no poden posar-se damunt de la taula perquè, en el fons, són inconfessables. He vist una definició a un article que diu que "Responen a pica-baralles, rancúnies, ambicions, venjances, prejudicis, conflictes històrics o desitjos contraris als objectius explícits del grup, o a les normes que l'equip s'ha dotat."

Encaixa de pel.lícula!!! Es el paradigma del joc polític!!! Aquí sembla que gairebé tots en tenen, d'agendes ocultes. I així és evident que no ens entendrem en el que és essencial: el dret a la llibertat d'educació. Per cert, és públic que el conseller anirà a Santpedor el dilluns: allà s'ha comès un atropellament dels drets fonamentals que els pares han denunciat i els tribunals els han donat la raó. Ara tot serà normalitat "democràtica", oi?

Ara repassava un post publicat mesos enrere, i recordo que parlava dels "minuets" dels polítics (http://noalalec.blogspot.com/2008/07/comena-el-vals.html). Sap greu haver errat tan poc. Per moltes bones paraules que ens diguin a totes les parts, la transacció existirà, i hi haurà ferits i algun mort pel camí. Però tot sigui per conservar l'statu quo, oi?

A mi em sona a covardia. Pragmatisme, en diran alguns. Pactisme, uns altres. La nostra cultura política, que ens ha permès avançar... ha, ha, ha...!! Però és que amb els principis no hi podem jugar. Encara espero equivocar-me absolutament.

Heu vist la pel.lícula "Beautiful mind" (2001)?. Era protagonitzada per Russel Crowe, que encarnava a John Nash, premi Nobel d'economia de 1994. Bé, una idea que s'il.lustra a la pel.lícula és el seu famós "equilibri de Nash" o "teoria dels jocs"; em va cridar l'atenció i vaig llegir alguna cosa al respecte. Es força espès, basat en matemàtiques; però una cosa em va quedar clara: si algú, en un entorn competitiu, actua pensant en el benefici de tots, guanya i fa guanyar als altres. Sembla paradoxal, però aparentment aquest senyor va demostrar, matemàticament, que pensar en fer el bé als altres té premi.  Que cadascú ho apliqui com cregui oportú.

El que sembla evident és que treballar amb agendes ocultes (moneda de canvi freqüent a l'entorn del que parlem), no s'adiu amb aquest equilibri. Per tant, jo a la meva, a conservar l'statu quo i a mirar de mantenir-lo o millorar-lo en "benefici" (llegir perjudici) d'altres. I si són els pares, o les escoles, o la llibertat d'educació, se me'n fum.

Si 225000 persones a la porta del departament no són escoltades, potser caldrà que els passem pel damunt, a veure si s'assebenten del que són 550000 peus en moviment...

Acabarem, però, donant les gràcies a tota aquesta colla que ens desgoverna per les molles que han aconseguit pel pais. De moment, però, el pastís se'l mengen ells. Ep!, i ben contents!!!!

Sentir, escoltar...

És evident que ara cal ser prudent, i escriure pensant què passa i què pot passar. Ja s'ha acabat el termini que tenien els partits per proposar persones i institucions perquè compareguin davant la comissió d'educació i universitats del Parlament de Catalunya.

Aquestes persones hauran d'expressar allò que opinen sobre el projecte de Llei d'Educació. Lliurement, sense por, sense embuts, amb educació però amb la veritat. Cadascú ha estat proposat per una o més formacions polítiques perquè hi diguin la seva (la del compareixent, no la del partit!!). Sembla que la dinàmica, segons ens explica el Reglament del Parlament, és la següent:

• El compareixent (fetes les presentacions i el protocol corresponent), exposa durant una estoneta el seu "capteniment" sobre el tema pel que ha estat convocat (la Llei d'Educació). Això és important, perquè potser algun (vista la llista), té la temptació de parlar d'altres coses...
  
• El grup parlamentari que l'ha convocat té un torn de paraula durant una estona exactament igual, i pot interpel.lar el compareixent.
  
• El compareixent pot respondre breument al parlamentari.
  
• Els altres grups parlamentaris disposen, entre tots, del mateix temps que el grup convocant, i amb la mateixa dinàmica.

Bé, caldria recordar als compareixents que cal defensar algunes coses (vinguin d'on vinguin):

• La llibertat d'educació i TOTS els seus drets (dels pares, especialment)
  
• L'Estatut.
  
• La Constitució Espanyola (mal que pesi a alguns).
  
• Les sentències dels tribunals: el Suprem i el Constitucional.
• La declaració dels drets humans.
  
• Els tractats internacionals.

La llista de proposats és especialment llarga (i en ocasions coincident entre els diferents grups parlamentaris). Però perquè és tan llarga?. 

• Que no han estat prou escoltats, tots ells, pels redactors del projecte de Llei?. 
  
• O és que no han estat ni tan sols escoltats? Potser només han estat sentits, i ara ens hem d'assegurar que siguin escoltats, amb "llum i taquígrafs"... 
• Són (experts solvents) tots els que estan?
• Estan tots els que són?
• Els titllats com a "representants", ho seran realment?

El més preocupant és que els parlamentaris sentin la urgència de convocar tanta gent. Fins i tot sembla que els grups que donen suport al govern ha fet una llarga llista de persones i institucions. 

Ja ens està bé, als que defensem que cal modificar aquest projecte de llei, que vinguin tants i tants. Segur que entre ells n'hi haurà que despertaran el sentit comú, el seny català, dels parlamentaris i faran la llei que ens cal de debò, sense sectarismes ni dogmatismes de cap mena...

Es podrà seguir el debat per internet o televisió? si mireu l'anterior post veureu les adreces on poder seguir l'esdevenidor...

Es podrà seguir a través dels mitjans de comunicació ordinaris (eufemisme de tributaris)?

Si més no, podrem llegir als butlletins oficials del Parlament, què opinen (sense intermediaris) els diferents actors de l'educació, i que cadascú es faci una composició (sense comentaris...). Caldrà ser actius i saber què s'hi diu.

I poca cosa més... Es reprodueix la llista completa dels compareixents proposats (i si me'n deixo alguna, ja ho sento): 126 persones haurien de comparèixer, si tots els grups parlamentaris hi estan d'acord, havent-se presentat 190 peticions (per tant moltes han estat sol.licitades per dos o tres grups):

1. Alfons Formariz, expert en formació d'adults
   
2. Àngel Castiñeira Fernández, professor titular del Departament de Ciències Socials d'ESADE
   
3. Antoni Puigverd, professor i analista
   
4. Antonio Jimeno Fernández i Luis Ugedo Ucar, Representants d'Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari
   
5. Cornelius Riordan, professor del Providence College Boston i sociòleg expert en educació diferenciada per sexes
   
6. Emili Contavitarte Carral, Representant de la Confederació General del Treball
   
7. Enric Puig i Jofra, secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya 
   
8. Ferran Ruiz Tarragó, expert en tecnologies de la informació i la comunicació
   
9. Francesc Pedró i García, gerent del Centre per a la Innovació i la Recerca Educativa de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
   
10. Francesc Riu i Rovira de Villar, expert en legislació educativa
    
11. Inger Enkvist, professora de pedagogia de la Universitat de Lund
    
12. Isidro Cabello Hernandorena, professor, investigador i Representant del Consell Escolar de l'IES Blanxart, de Terrassa (Vallès Occidental), i responsable de legislació de la revista "Magisterio"
    
13. Jaume Sarramona López, catedràtic emèrit de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona
    
14. Javier Elzo, catedràtic de sociologia de la Universitat de Deusto
    
15. Javier Urra, president de la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid
    
16. Joan Estruch Tobella, expert en direcció escolar
    
17. Joan Guitart, exconseller d'Ensenyament
    
18. Joan Manel del Pozo, expert en matèria educativa
    
19. Joaquim Arenas i Sampera, expert en immersió lingüística
    
20. Joaquim Prats Cuevas, president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu 
    
21. Jordi Cañameras Gaya, Representant de la Coordinadora d'Instituts d'Educació Secundària amb Batxillerat Nocturn de Catalunya
    
22. Jordi Fibla, en representació de l'Associació de Llars d'Infants de Catalunya
    
23. Jordi Sànchez i Picanyol, director de la Fundació Jaume Bofill
    
24. José Antonio Marina, catedràtic de filosofia i escriptor
    
25. José Menéndez Cabrera, director del Centre d'Estudis Joan XXIII, de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)
    
26. Josep M. Esquirol, professor de la Universitat de Barcelona
    
27. Josep Maria Rañé, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
    
28. Josep Maria Terricabras i Nogueras, professor i filòsof
    
29. Josep Maria Torres, expert en matèria educativa
    
30. Maite Mauricio Jareño, presidenta de la Junta de Govern del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya
    
31. Manuel Silva, expert en dret educatiu
    
32. Maria Antonia Pujol Maura, professora titular del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona i experta en educació infantil
    
33. Marina Tomàs, experta en matèria educativa
    
34. Màrius Martínez, expert en matèria educativa
    
35. Miquel Martínez, expert en matèria educativa
    
36. Neus Buisán Cabot, presidenta de l'Associació Catalana de Dislèxia i Altres Dificultats Específiques
    
37. Pere Ciudad Palanques, Representant d'ANPE - Sindicat Independent
    
38. Ramon Simon i Campà, expert en matèria educativa
    
39. Rosa Cañadell, Representant d'USTEC-STEs
    
40. Rosa Maria Tarradellas, professora de la Universitat de Girona i experta en educació infantil
    
41. Salvador Cardús i Ros, professor titular de sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona
    
42. Ton Duif, expert en finançament educatiu,
    
43. Xavier Massó Aguadé, Representant de l'Associació Sindical de Professors d'Ensenyament Públic de Catalunya - Sindicat de Professors de Secundària
    
44. Xavier Melgarejo Draper, director del Col·legi Pare Claret, de Barcelona 
    
45. Representants d'Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari 
    
46. Representants d'Ad hoc - Associació per l'Ensenyament de la Filosofia a Secundària 
    
47. Representants d'Axia, Associació de Directius de l'Educació Pública de Catalunya
    
48. Representants de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres de Catalunya 
    
49. Representants de Convivència Cívica Catalana 
    
50. Representants de Foment del Treball Nacional 
    
51. Representants de la Cambra de Comerç de Barcelona 
    
52. Representants de la Confederació Cristiana d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya 
    
53. Representants de la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya 
    
54. Representants de la Federació Catalana d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Educació Especial i de la Federació d'Entitats Pro Persones amb Discapacitat
    
55. Representants de la Federació Catalana de Centres d'Ensenyament 
    
56. Representants de la Federació Catalana de l'Esplai 
    
57. Representants de la Federació d'Associacions Culturals i Educatives de Persones Adultes 
    
58. Representants de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya 
    
59. Representants de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari
    
60. Representants de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Escoles Lliures de Catalunya 
    
61. Representants de la Federació de Centres Infantils de Catalunya 
    
62. Representants de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya 
    
63. Representants de la Federació de Municipis de Catalunya 
    
64. Representants de la Federació de Sindicats Independents d'Ensenyament 
    
65. Representants de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres 
    
66. Representants de la Federació d'Ensenyament de la Unió General de Treballadors 
    
67. Representants de la Federació d'Ensenyants de Matemàtiques de Catalunya 
    
68. Representants de la Federació d'Entitats per a l'Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya 
    
69. Representants de la Federació d'Entitats Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual 
    
70. Representants de la Fundació Catalana de l'Esplai 
    
71. Representants de la Fundació Eduard Soler 
    
72. Representants de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya 
    
73. Representants de la Fundació Inform 
    
74. Representants de la Fundació per l'Ajuda a Nens i Joves amb Altes Capacitats de Catalunya 
    
75. Representants de la Fundació Pere Tarrés 
    
76. Representants de la Junta Central de Directors de Catalunya d'Ensenyament Primari i de la Junta Central de Directors de Catalunya d'Ensenyament Secundari 
    
77. Representants de la Junta Central de Directors de Catalunya d'Ensenyament Secundari 
    
78. Representants de la Lliga per la Laïcitat 
    
79. Representants de la Mesa d'Educació de Persones Adultes de Catalunya 
    
80. Representants de la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva a Catalunya 
    
81. Representants de la plataforma Dret a Escollir 
    
82. Representants de la Unió General de Treballadors de Catalunya 
    
83. Representants de la Unió Sindical Obrera de Catalunya 
    
84. Representants de la Xarxa d'Educació Lliure 
    
85. Representants de l'Agrupació de Mares i Pares per la Llibertat d'Educació 
    
86. Representants de l'Agrupació Escolar Catalana 
    
87. Representants de l'Associació Catalana de Dislèxia i Altres Dificultats Específiques 
    
88. Representants de l'Associació Catalana de Llars d'Infants 
    
89. Representants de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques
    
90. Representants de l'Associació Catalana de Professionals dels Centres de Recursos Pedagògics, de l'Associació Catalana de Professionals dels Equips d'Assessorament Psicopedagògic i del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius
    
91. Representants de l'Associació Catalana de Professionals dels Equips d'Assessorament Psicopedagògi
    
92. Representants de l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura
    
93. Representants de l'Associació Catalana d'Escoles de Música 
    
94. Representants de l'Associació Catalana d'Orientació Escolar i Professional 
    
95. Representants de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques 
    
96. Representants de l'Associació de Catedràtics d'Ensenyaments Secundaris de Catalunya 
    
97. Representants de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya
    
98. Representants de l'Associació de Mestres Rosa Sensat
    
99. Representants de l'Associació de Professors de l'Ensenyament Públic de Catalunya - Sindicat de Professors de Secundària 
    
100. Representants de l'Associació de Professors pel Bilingüisme 
     
101. Representants de l'Associació d'Educació de Persones Adultes 
     
102. Representants de l'Associació del Professorat de Tecnologia de Catalunya 
     
103. Representants de l'Associació d'Ensenyants de Música de Catalunya 
     
104. Representants de l'Associació d'Ensenyants d'Informàtica de Catalunya 
     
105. Representants de l'Associació d'Estudiants Progressistes 
     
106. Representants de l'Associació d'Inspectors d'Ensenyament de Catalunya 
     
107. Representants de l'Associació Nacional de Professorat Estatal - ANPE Catalunya 
     
108. Representants de l'Associació Professional de Serveis Educatius de Catalunya 
     
109. Representants de l'Institut d'Estudis Autonòmics 
     
110. Representants de l'Institut d'Estudis Catalans 
     
111. Representants de PIMEC 
     
112. Representants de Professionals per l'Ètica 
     
113. Representants d'Educar en Família 
     
114. Representants del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts i Professors de Dibuix de Catalunya 
     
115. Representants del Col·legi de Logopedes de Catalunya 
     
116. Representants del Col·legi de Pedagogs de Catalunya 
     
117. Representants del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya
     
118. Representants del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya 
     
119. Representants del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya 
     
120. Representants del Grup de Recerca en Educació i Treball, de la Universitat Autònoma de Barcelona
     
121. Representants del Secretariat d'Escola Rural de Catalunya
     
122. Representants d'ESADE 
     
123. Representants d'Escoles de Música d'Iniciativa Privada Associades de Catalunya 
     
124. Representants d'Estudiants en Acció amb relació 
     
125. Representants d'Òmnium Cultural 
     
126. Representants d'USTEC-STEs 

Poc més a afegir...

Només esperar que el seny es manifesti al Parlament, i que la llibertat d'educació es respecti, malgrat costi diners. No podem renunciar a la llibertat per quatre duros, per quatre euros. La planificació és un dret de l'administració, però va pel darrera del dret dels pares a triar l'educació que creguin millor per als seus fills. 

Que no ens equivoquem... Senyores i senyors diputats.

Noves de la LEC

Feia dies que no tocavem el tema.

Des que va sortir de l'àmbit del govern i ha entrat al del Parlament de Catalunya, han passat coses interessants i s'han dit coses notables. Especialment per part del conseller Maragall: ja les podia haver dit abans, ja les podia haver assumit abans, i ja les podia haver posat al text del projecte de llei, no? Ja està bé veure la llum, però ara la feina la té més complicada, perquè si hem de creure (jajaja) en la separació de poders (jajaja, perdó), l'executiu no hauria d'influir en el legislatiu.

Però en aquest cas cal esperar i desitjar que el conseller i el president Montilla facin realitat el que diuen i, sense influir en el legislatiu, esmenin la llei a través del grup parlamentari que els dona suport i esdevingui veritablemente una llei de pais, sense sectarismes.

Però per tal que ens creiem realment que la LEC serà com volem -i com diu el conseller- en temes com l'escola concertada, els diferents models i metodologies pedagògiques, la llibertat d'escollir dels pares el projecte educatiu (admissió d'alumnes, zones), de les escoles a ser diferents, de la llibertat de curriculum, etc. etc.-, caldrà canviar força coses de la llei.

Però sembla que ja hi ha ha qui té -argot polític- capteniment sobre com hauria de ser la llei. (http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=3072438). Potser al final serviran d'alguna cosa les 225000 al.legacions, les esmenes dels titulars de les iniciatives socials, i multitud i multitud de pares i mares de Catalunya força "emprenyats" amb la manca de llibertat i la manca de respecte per la diversitat.

Però ara ja és l'hora dels polítics que ens representen, que ens representen, que ens representen (potser ordinàriament no caldria repetir tres cops una cosa, però en aquest cas ens gastarem una mica...). I ara és quan ells tenen l'encàrrec de fer d'un projecte de llei, una llei de pais, que faci que ens duri molts anys. Però perquè duri molts anys hauria de "desmarcar-se" de les previsions de la LOE, no repetir els seus plantejaments, articles, frases, etc. Perquè si no, a la que canvii la LOE, s'acabat la LEC: tornarem a obrir el meló, i no sabrem com acabarà.

Cenyim-nos a formular els principis generals, els que diu la constitució i l'estatut sobre la llibertat d'educació (en tots els seus aspectes!!!!!), establim aquells temes que ens puguin diferenciar d'altres (per a bé!!!), que qui governi a Catalunya la pugui aplicar durant molts anys, sigui el partit que sigui (el que guanyi les eleccions o el que governi, tan se val...)

El Pacte Nacional per l'Educació tenia una gran virtut, que caldria recuperar: la voluntat de fer. Però sense fortalesa (que és una virtut, escolti), la voluntat queda en no res, i se'ns esmuny tot entre els dits...

I a què hem d'estar amatents??? Doncs a tot allò que passi al Parlament:

• Sovint les comissions es poden veure per internet (http://www.parlament.cat, a la dreta de la pàgina inicial, hi ha l'agenda);

• Es pot consultar tota la documentació relativa a la llei (http://www.parlament.cat/porteso/rec_doc/doc_parlam/Index.pdf);

• Es poden seguir els tràmits de la llei a l'expedient del Parlament (http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE06/IE0602?STRUTSANCHOR1=detallExpedient.do&criteri=200-00043/08&ad=1).

En segon lloc (molt en segon lloc) a totes les declaracions que vagin publicant-se als diaris i televisions: preses de posició per part dels grups parlamentaris i dels polítics, i copsar qui està pel pais i qui per la ideologia i el sectarisme, veure qui vol sumar i qui vol restar, qui respecta i qui menysté, qui vol llibertat i qui no, etc.

El que no ens agradarà (a ningú) és sentir al conseller o a algun polític dient: jo ja volia... jo pensava que... jo ja vaig dir que... Això sona a excusa infantil (o d'adult immadur) per cobrir-se les esquenes davant dels qui representen, els qui representen, els qui representen (diu el ressò de les muntanyes...). El que val és posicionar-se, mullar-se i buscar la llibertat, la qualitat (excel.lència en diu el conseller), i la justícia (que m'agrada més que equitat, perquè això significa tots iguals, i la justícia és donar a cadascú el que li pertoca).

Doncs vinga, a mirar què passa i a treballar perquè la foto no sigui realitat; i si algú coneix un diputat, que li expliqui (delicat) que vol justícia i llibertat...

La perversió del llenguatge

Desperto, des de fa ja uns dies, amb una agitació periodística sense precedents des del document de bases. Ni l'avantprojecte de llei d'educació, ni les més de 225.000 al.legacions que se li van fer, ni el projecte de llei, havien aixecat tanta polèmica.

Però a banda de l'objecte de tanta diatriba, que cadascú pensi el que vulgui, em sorpren molt el llenguatge. Un cop vaig escoltar una conferència interessantíssima (crec que no és el primer cop que l'esmento). El tema era el llenguatge, i casualment era a càrrec d'un personatge que durant més de 20 anys va ser cap de comunicació de la persona amb més influència al món durant els darrers 30 anys. Alguna cosa sabia del llenguatge, doncs.

Establia com a tesi que cal acordar, abans d'abordar un tema, la semàntica dels mots a emprar en una discusió. No importa quin tema sigui, però cal que ens posem prèviament d'acord en què significa cada paraula, cada concepte, quin sentit té, quin abast li donem, etc. Altrament correm el risc d'estar discutint estèrilment durant moltes hores o escriure moltes pàgines, però sense coincidència en els sentits, en els conceptes, en els significats. Així és complicat transmetre o compartir una idea o arribar a acords.

Potser caldria fer un diccionari, especialment per aquells (periodistes, columnistes, ciutadans de carta al director i públic en general) sobre el significat d'alguns conceptes que, segurament sense malícia però potser per ignorància, utilitzen sovint d'una manera que, en castellà, es diu "torticera" (segons la RAE, "Injusto, o que no se arregla a las leyes o a la razón".) Potser caldria que un "gurú campechano", com un tal Leopoldo Abadías, faci un diccionari com el que ha fet de l'economia i del crack econòmic perquè els babaus ho entenguem...

Concert educatiu, front a ajuda o subvenció. El concert és una eina jurídica amb la que l'administració financia el servei d'educació, PARCIALMENT i A CANVI D'UNES OBLIGACIONS i REQUISITS, a iniciatives socials, a fi i efecte de posar a l'abast d'un major nombre de persones diferents propostes, projectes i idearis educatius. Es, doncs, una eina posada al servei de la llibertat d'educació.

Una ajuda, o una subvenció, tenen un caràcter diferent; de fet concreten una política de foment per part de l'administració, en un moment determinat i amb una durada concreta. Val a dir que, encara avui, el tema dels costos de la plaça escolar és una burla sagnanat, doncs el pacte nacional va establir que calia un millor finançament del sistema educatiu, i les comissions encarregades de treballar-hi estan morint d'inanició en mans d'un govern que no es creu el Pacte Nacional i que, per tant, se'n fot (significat unívoc) de tots els que el van signar. La concertada surt al cost del 25% de la pública (més o menys), i amb resultats iguals o millors. Si no fos així, ja s'hi hagués fet alguna cosa des del departament del senyor Castells, oi? Sense comentaris.

Iniciativa social, front a empresa privada. Fundacions, associacions, cooperatives. Centenars d'escoles són titularitat d'entitats SENSE ANIM DE LUCRE, que compleixen una funció essencialment social. Si els detractors creuen que és un bon negoci, perquè no s'hi posen? Catalunya ha crescut els darrers 250 anys i ho ha de seguir fent en mans de la iniciativa privada, de la famosa "societat civil". Però si l'escanyen...

Educació diferenciada, front a segregació. Una metodologia pedagògica que dona bons resultats, no té com a base el menysteniment d'uns drets front a d'altres, sinó la igualtat d'oportunitats i la personalització. Segregar comporta menystenir drets i no donar igualtat d'oportunitats, igualtat de tracte, etc. I si això es fa, cal demostrar-ho i portar-ho als tribunals. Millor o pitjor que altres? doncs no ho sé, però segur que si no existeix ningú la pot triar. Si no existís la mixta, caldria inventar-la: a més opció i més coneixement, més llibertat.

Llibertat d'educació, front a planificació. L'administració té dret a planificar, i tant!!. Però qui té un dret anterior, i que la planificació ha de respectar és la família en el dret de triar, en la llibertat d'educació. Aquest dret ha de guiar la planificació com a eina de gestió, no com a finalitat o ideologia. I la zonificació ja comença a ser un totem ideològic d'alguns bufanúvols...

Servei públic / servei d'interès públic. És cansat, però cal repetir: el servei públic és aquell que l'administració ha de prestar o garantir-ne la prestació per part de tercers, perquè la finalitat és arribar a tothom (per exemple, el servei universal de telecomunicacions, o bé el subministrament de llum, o les carreteres, etc.). Si no el pot prestar, pot demanar al sector privat que el presti sota les condicions que l'administració estableixi per la via ordinària o extraordinària que preveuen les normes de la contractació administrativa.

Però l'educació no és un servei públic. La constitució consagra la igualtat en la concurrència del sector públic i del privat, en una relació de subsidiarietat.

Ranci. Se'n diu d'un tipus de vi que adquireix una flaire i un tast especials que el milloren en envellir a la bóta.

Això, per cert, em recorda al debat endegat fa ja uns anys sobre la figura de la monarquia, de la successió, o de la llei sàlica: o la volem o no la volem, però mentre la constitució sigui la que és, caldrà respectar-la.

Es pretén modificar el dret per la via dels fets: si tinc una petita protesta, a la que poso el micròfon i la càmera al davant, es converteix en un clam social i popular: la típica fal.làcia de l'esquerra retrògrada i manipuladora. La llàstima és que tots coneixem persones compromeses amb opcions d'esquerres que no tenen res a veure amb això; i també periodistes que busquen la veritat i la informació real. Però aquests no interessen.

Per cert, els de la vaga d'estudiants s'han deixat la reivindicació de l'entrepà gratuït i el massatge setmanal. Però ja en faran alguna per demanar-ho, no patim...

Enlloc de donar la culpa a l'escola d'iniciativa social i, de retruc, al 40% de les famílies de Catalunya que hi confien, construim un sistema basat en que la família sigui educadora principal i l'escola cooperi en aquesta tasca. Formem els pares i mares a través de les centenars d'iniciatives d'escola de pares que hi ha. Acostem la família al mestre i el mestre a la família, però concretament, no en abstracte: donem temps als mestres perquè rebin a les famílies i tractin d'educar conjuntament als nostres fills; i també als pares i mares!!

Els resultats vindran per la llibertat, i la confiança que això genera en els mestres i en la implicació dels pares i mares. I en educar en valors i virtuts: treball, exigència, puntualitat, disciplina, ordre, estudi, implicació, responsabilitat...

Ranci? Periclitat? Doncs, senyors, "así nos luce el pelo"!!!!

Des del bon rotllo

Suposem que el nostre conseller vol, realment, una llei de país. Una llei de país no pot anar contra algú que forma part del país. Una llei de país no pot deixar de banda realitats que existeixen, que funcionen, que són excel.lents en gran part i que, a més, li surten bé de preu al país!!!!

Qui, si no és encegat per una passió ideológica intolerant, podria subscriure el plantejament anterior???

Suposem que el nostre conseller d'educació vol, realment, un país que tingui persones lliures (és a dir, que fan allò que està bé i és correcte perquè els dona la gana), formades, capaces de prendre decisions responsables, assumint les conseqüències d'allò que han decidit (qué difícil és això!!!). 

Perquè proposa una llei que menysté la llibertat més elemental dels pares a triar escola, projecte educatiu, projecte docent, ideari???

A la vista de l'actual redactat del projecte de LEC, hem de suposar que el nostre conseller vol un sector públic a l'educació fort, potent, capaç de generar coneixement, capaç de generar valors socials i personals basats en la nostra tradició filosòfica occidental. La LEC, no ho podem  deixar de dir, té punts interessants: posa les piles al sector públic pel que fa a la direcció de centres i a  l'avaluació: per això genera rebuig entre un sector del professorat (bé, de fet entre un sector dels sindicalistes que no estan a l'aula ni a l'escola i que veu perillar l'statu quo).

Però no hauria de ser mai en detriment de l'escola d'iniciativa social, dels projectes pedagògics que volen excel.lència, dels milers de pares i mares de família que busquen en les diferents opcions i escoles el millor per als seus fills. Es d'una supèrbia sense límits pensar que el sistema públic i únic que planteja la LEC ha de satisfer tots els pares i mares de Catalunya. O supèrbia o manipulació malintencionada. O és que algú pensa que el 40% dels pares de Catalunya, són idiotes i només volen mal per als seus fills?

Cal insistir que la llibertat és el millor? Cal insistir que els drets dels pares són inalienables? Els jutjes no paren de donar la raó als pares: és prioritari el dret dels pares a triar escola que el de l'administració a la planificació.

I ara, més propaganda; no us ho perdeu. Feu comentaris, difoneu-lo per correu electrònic: els pares de l'escola d'iniciativa social estem en lluita, i d'això en sortirà guanyant el país !!!

http://www.youtube.com/watch?v=d1J0K03a8oc 

http://es.youtube.com/watch?v=yAb3UNG_8Ow

Video interessant

 

La foto ilustra una persona encadenada, amb una mordaça a la boca. Però els fets són tossuts, i la tecnologia també.

No us perdeu aquest vídeo penjat a youtube

 (http://es.youtube.com/watch?v=yAb3UNG_8Ow)

A la tele segur que no el passarien: llista d'excuses:

- "és molt llarg...",  (o molt curt)

- "és molt curt...", (o molt llarg)

- "la imatge no correspon amb les nostres expectatives...", (ni amb les del govern, no et...)

- "això és relatiu...", (un dret o és o no és; i el de llibertat d'educació, ho és)

- "hi ha qui pensa diferent i no podem ofendre..." (ofen la manca de llibertat)

- "cal escoltar les dues parts..." (com si no haguéssin dit ja la seva...)

Algú se li acuden més excuses dolentes?

Feu-ne difusió perquè tothom ho sàpiga. Els mitjans de comunicació no s'han fet prou ressò de la gravetat d'aquest tema. Internet ens dona una nova oportunitat.

El finançament

Vaig llegir fa unes setmanes un article molt encertat, o una carta, d'un professor d'institut. No era un malvat professor de la privada, escanyapobres i insolidari, tiranitzat per un director més malvat encara, dilapidador de l'erari públic (que ni veu ni administra...). Aquest professor (malvat i tal...), escrivia més o menys el següent (més elaborat, justificat i explicat): educar (els edificis, els mestres i professors, els materials, la llum i l'aigua, els ordinadors...) costa (molts) diners, i no es valorarà l'educació mentre tot sigui absolutament gratuït.

La setmana passada, una notícia al diari: la conselleria deixarà de banda un programa pilot que pretenia la gratuitat del transport per als infants. L'argument del responsable (un bon pes pesant del PSC, un partit que pressumptament desgoverna al departament d'educació), és el mateix que el nostre malvat professor d'institut.

La coincidència no passaria de ser això, si no fos pel greuge dramàtic de comparar un servei d'interès públic (decissiu per al país i que s'entesten que sigui gratuït per a tothom ) amb un servei de transport prestat pel sector públic. Cal valorar més el transport públic, la "mobilitat sostenible", la "col.lectivització" del transport. Cal menystenir l'educació dels nostres ciutadans?

L'informe PISA ha estat objecte d'una darrera munyida per part de la Fundació Bofill. Un resultat interessant: els alumnes nouvinguts tenen un fracàs escolar molt inferior (10% front al 30%), si estan a una escola concertada. Es a dir, finalment valoren allò que costa uns diners i hi ha famílies disposades a valorar, a canvi d'uns euros.

Cal distingir valor i preu, ho vaig aprendre d'un professor universitari (de la pública, eh?).  Que cadascú faci la reflexió que vulgui.

Sobra l'administració, sobren els sindicats i sobra la llei

Sobren tots ells.

Jo no sé què passa, però sembla que els altres "actors" del sector educatiu, els que compten de debò: pares i professors, estan més d'acord del que sembla...

El senyor Cuní convoca pares i professors a un programa de televisió, i sota la pregunta de si els pares menystenen els professors, es crea un debat que, finalment, sembla que va en la mateixa direcció per part de TOTS els pares i GAIREBÉ TOTS els professors (llevat els que defensaven la llei...), i els espectadors que són presoners de la pregunta, que és una generalització perillosa. Potser el debat caldria haver-lo centrat en altres aspectes socials, educatius, legislatius, d'estil polític...

Hi va haver gairebé unanimitat en la recuperació del criteri que qui educa és la família, els valors de l'esforç, l'autoritat, la disciplina, la puntualitat, l'ordre... Semblava molt clar, fins i tot als professors, que si es pot triar escola les famílies s'impliquen més en el procés educatiu i hi ha molt més "bon rotllo"...

Al final, les conclusions queden per l'espectador, i un pot arribar a la conclusió del titular: sobren l'administració, els sindicats i la llei. Equitat i excel.lència: qui creu que un mestre o un pare no estan d'acord en això? Qui pot pensar que una escola, la seva direcció, el claustre, les famílies no volen el millor per a les famílies, per als alumnes, per als fills...? Potser els qui pensen que ens cal una llei com la que tenim en fase de projecte.

Doncs avortem-lo. Que les comissions del Parlament el tirin enrere, ara que poden. És en benefici de la societat, en benefici dels pares i mares, professors i alumnes, en benefici de la pròpia llei, que pot néixer coixa d'entrada: el consens és impossible perquè el projecte de llei està ideologitzat.

Què quedarà? les trampetes que ha anat fent el conseller amb el tema de les zones educatives, els convenis de corresponsabilització, i tot allò que l'administració s'hagi anat prenent com a propi a les comissions d'escolarització en contra de les famílies i a favor d'una planificació mal entesa i pitjor feta.

I per acabar, més soroll al canal: l'informe de la Fundació Bofill. No perquè sigui cert ha de ser oportú. Us el podeu llegir aquí, tot vé de l'informe PISA. http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/Dossier_premsa_DEFINITIU.pdf

Fins que no es compti amb els pares en el procés educatiu, anirem malament; però de debò, no al consell escolar o a l'ampa, sinó al dia a dia de cada fill, de cada alumne. Cal formació als pares, naturalment. Les AMPAs, les seves federacions, l'administració de la Generalitat caldria que invertissin en formació de pares. El que passa és que això és renunciar a manipular el sistema i renunciar a malmetre i manipular les generacions futures, i els qui ens governen no estan disposats a això.

Escalfant motors

Hem passat un necessari parèntesi estival. El descans ens ha servit per reflexionar? Per desconnectar? Per preparar el nou curs? De moment a la web “autobombo” preparada per la conselleria sobre la LEC no hi ha novetats. I no és que no s’hagin produït. Segurament molts ciutadans hauran volgut accedir a l’apartat de “Participació” i els ha estat impossible perquè s’han encarregat que no s’hi pugui accedir per fer preguntes al conseller.

 

Aquests darrers dies s’ha publicat l’oposició frontal a la LEC de la Cambra de Comerç de Barcelona. No és un “jugador” petit ni menyspreable. El sector empresarial s’hi juga molt amb l’educació del nostre país, tot i la “dicotomia” que viu l’empresariat (del sector no educatiu) que sovint demana al sistema persones amb valors i no és capaç de generar-los ni a les seves organitzacions ni entre els seus consumidors. Potser caldria parlar amb els publicistes, també.

 

Bé, també els darrers dies han sortit a la premsa notícies sobre els costos de la plaça escolar, tant de titularitat pública com d’iniciativa social. Qualsevol anàlisi mínimament honest hauria de posar vermell de vergonya als qui acusen la concertada de “treure” els diners a la pública. Potser és un tema de millor gestió, potser caldria que fins i tot des del propi govern es promogui, defensi I financii millor l’educació que els pares trien per millorar l’equitat i l’excel.lència.

 

Enganxo a continuació, tal qual, un document que he rebut aquestes vacances al correu, procedent d’una font fiable. Comenta la notícia de LV del dia 14 d’agost i un document de l’AEC.

Si algú sent la necessitat d’escriure al conseller o als directors dels diaris del nostre país, té dades per difondre…

 

 

La escuela concertada española recibe 5.000 millones anuales

 - MADRID. Efe

La escuela concertada recibe unos 5.000 millones de euros al año en concepto de conciertos y subvenciones de las respectivas comunidades autónomas. En términos absolutos, Catalunya y Madrid son las que más dedican a conciertos y subvenciones, 936 y 685,7 respectivamente, lo que representa un 22,1% de sus respectivos gastos en educación no universitaria.

En términos relativos, es el País Vasco, con un 30,7%, la comunidad que más dinero destina a esta partida, mientras que Canarias (7,8%) la que menos. Tras Catalunya y Madrid se sitúa Navarra (21,9%), y le siguen Cantabria, Comunidad Valenciana y Baleares, que destinan un 20%. En la media, sobre el 17% están Aragón y la Rioja, y por debajo Castilla y León (16,5%), Murcia (14,1%), Galicia (13%), Andalucía (12,5%), Asturias (11,8%), Extremadura (8,6%) y Castilla-La Mancha (8,3%).

La red de escuelas concertadas no es homogénea en todo el territorio ni la política de concertación de las distintas comunidades tampoco. Los datos, referidos a 2006, dados a conocer por el Ministerio de Educación, Política Social y Deporte, reflejan que las consejerías y el Ministerio gastaron poco más de 36.930 millones, de los que 27.669 se destinaron a la enseñanza no universitaria, 5.000 de ellos a conciertos y subvenciones.

Cada año, los presupuestos del Estado fijan el importe mínimo por unidad escolar y nivel de enseñanza, el concierto, que las comunidades pueden aumentar. Este se distribuye entre los salarios de los profesores, incluidas cargas sociales, gastos variables y otros.

La escuela concertada lleva tiempo demandando una revisión del concierto por considerar que no refleja el coste real de la plaza escolar.

http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20080814/53520374584.html   

 

Según la Generalitat de Catalunya el coste de una plaza concertada representa un 53% del coste de la plaza escolar pública.

 

Visto que 5.000 millones son sólo el 53% del coste, si tuviera que pagar el 100% haciendo públicas las escuelas concertadas, el desembolso sería de 9.500 millones. Luego actualmente el estado se está ahorrando 4.500 millones anuales gracias a las escuelas concertadas.

 

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

"El costede una plaza escolar para el Estado es de unos 3.500 euros anuales."

"...establezcamos en 6.000 euros el coste anual de una plaza universitaria"

"... Nuestro joven amigo llevaría consumidos a estas alturas de su vida 82.075 euros procedentes de la renta de sus compatriotas. Y todavía no ha dado un palo al agua."

"En el momento de su jubilación habrá sustraído de la renta nacional un millón de euros en concepto de salario. Súmenle a partir de ahí los programas subvencionados del Inserso para visitar Benidorm cada mes de enero y los gastos que ocasionará, gracias a la flamante Ley de Dependencia, si al final de sus días se pone pachucho. En fin, una burrada de dinero "

 http://cesaryo.blogspot.com/2007/01/es-posible-pasarse-la-vida-entera.html

 

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

"Según el Estudio sobre las escuelas de la AEC (Agrupació Escolar Catalana) del año 2000, la administración financia alrededor del 60% del coste de la plaza escolar y por consiguiente los titulares de los centros deben asumir el 40% restante."

"-Coste plaza pública: 4.200 euros/año No incluye conceptos como la amortitzación, inversiones, transporte escolar, comedor ni extraescolares.

-Coste plaza concertada: 3.600 euros/año Incluye todos los conceptos tanto los concertados como los que no lo estan.

"Según la propia Generalitat de Catalunya el coste de una plaza concertada le representa un 53% del coste de la plaza escolar pública."

http://www.edad-vida.org/_oev/Ficheros/JoaquimTriadu.pdf