Noves de la LEC

Feia dies que no tocavem el tema.

Des que va sortir de l'àmbit del govern i ha entrat al del Parlament de Catalunya, han passat coses interessants i s'han dit coses notables. Especialment per part del conseller Maragall: ja les podia haver dit abans, ja les podia haver assumit abans, i ja les podia haver posat al text del projecte de llei, no? Ja està bé veure la llum, però ara la feina la té més complicada, perquè si hem de creure (jajaja) en la separació de poders (jajaja, perdó), l'executiu no hauria d'influir en el legislatiu.

Però en aquest cas cal esperar i desitjar que el conseller i el president Montilla facin realitat el que diuen i, sense influir en el legislatiu, esmenin la llei a través del grup parlamentari que els dona suport i esdevingui veritablemente una llei de pais, sense sectarismes.

Però per tal que ens creiem realment que la LEC serà com volem -i com diu el conseller- en temes com l'escola concertada, els diferents models i metodologies pedagògiques, la llibertat d'escollir dels pares el projecte educatiu (admissió d'alumnes, zones), de les escoles a ser diferents, de la llibertat de curriculum, etc. etc.-, caldrà canviar força coses de la llei.

Però sembla que ja hi ha ha qui té -argot polític- capteniment sobre com hauria de ser la llei. (http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=3072438). Potser al final serviran d'alguna cosa les 225000 al.legacions, les esmenes dels titulars de les iniciatives socials, i multitud i multitud de pares i mares de Catalunya força "emprenyats" amb la manca de llibertat i la manca de respecte per la diversitat.

Però ara ja és l'hora dels polítics que ens representen, que ens representen, que ens representen (potser ordinàriament no caldria repetir tres cops una cosa, però en aquest cas ens gastarem una mica...). I ara és quan ells tenen l'encàrrec de fer d'un projecte de llei, una llei de pais, que faci que ens duri molts anys. Però perquè duri molts anys hauria de "desmarcar-se" de les previsions de la LOE, no repetir els seus plantejaments, articles, frases, etc. Perquè si no, a la que canvii la LOE, s'acabat la LEC: tornarem a obrir el meló, i no sabrem com acabarà.

Cenyim-nos a formular els principis generals, els que diu la constitució i l'estatut sobre la llibertat d'educació (en tots els seus aspectes!!!!!), establim aquells temes que ens puguin diferenciar d'altres (per a bé!!!), que qui governi a Catalunya la pugui aplicar durant molts anys, sigui el partit que sigui (el que guanyi les eleccions o el que governi, tan se val...)

El Pacte Nacional per l'Educació tenia una gran virtut, que caldria recuperar: la voluntat de fer. Però sense fortalesa (que és una virtut, escolti), la voluntat queda en no res, i se'ns esmuny tot entre els dits...

I a què hem d'estar amatents??? Doncs a tot allò que passi al Parlament:

• Sovint les comissions es poden veure per internet (http://www.parlament.cat, a la dreta de la pàgina inicial, hi ha l'agenda);

• Es pot consultar tota la documentació relativa a la llei (http://www.parlament.cat/porteso/rec_doc/doc_parlam/Index.pdf);

• Es poden seguir els tràmits de la llei a l'expedient del Parlament (http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE06/IE0602?STRUTSANCHOR1=detallExpedient.do&criteri=200-00043/08&ad=1).

En segon lloc (molt en segon lloc) a totes les declaracions que vagin publicant-se als diaris i televisions: preses de posició per part dels grups parlamentaris i dels polítics, i copsar qui està pel pais i qui per la ideologia i el sectarisme, veure qui vol sumar i qui vol restar, qui respecta i qui menysté, qui vol llibertat i qui no, etc.

El que no ens agradarà (a ningú) és sentir al conseller o a algun polític dient: jo ja volia... jo pensava que... jo ja vaig dir que... Això sona a excusa infantil (o d'adult immadur) per cobrir-se les esquenes davant dels qui representen, els qui representen, els qui representen (diu el ressò de les muntanyes...). El que val és posicionar-se, mullar-se i buscar la llibertat, la qualitat (excel.lència en diu el conseller), i la justícia (que m'agrada més que equitat, perquè això significa tots iguals, i la justícia és donar a cadascú el que li pertoca).

Doncs vinga, a mirar què passa i a treballar perquè la foto no sigui realitat; i si algú coneix un diputat, que li expliqui (delicat) que vol justícia i llibertat...

La perversió del llenguatge

Desperto, des de fa ja uns dies, amb una agitació periodística sense precedents des del document de bases. Ni l'avantprojecte de llei d'educació, ni les més de 225.000 al.legacions que se li van fer, ni el projecte de llei, havien aixecat tanta polèmica.

Però a banda de l'objecte de tanta diatriba, que cadascú pensi el que vulgui, em sorpren molt el llenguatge. Un cop vaig escoltar una conferència interessantíssima (crec que no és el primer cop que l'esmento). El tema era el llenguatge, i casualment era a càrrec d'un personatge que durant més de 20 anys va ser cap de comunicació de la persona amb més influència al món durant els darrers 30 anys. Alguna cosa sabia del llenguatge, doncs.

Establia com a tesi que cal acordar, abans d'abordar un tema, la semàntica dels mots a emprar en una discusió. No importa quin tema sigui, però cal que ens posem prèviament d'acord en què significa cada paraula, cada concepte, quin sentit té, quin abast li donem, etc. Altrament correm el risc d'estar discutint estèrilment durant moltes hores o escriure moltes pàgines, però sense coincidència en els sentits, en els conceptes, en els significats. Així és complicat transmetre o compartir una idea o arribar a acords.

Potser caldria fer un diccionari, especialment per aquells (periodistes, columnistes, ciutadans de carta al director i públic en general) sobre el significat d'alguns conceptes que, segurament sense malícia però potser per ignorància, utilitzen sovint d'una manera que, en castellà, es diu "torticera" (segons la RAE, "Injusto, o que no se arregla a las leyes o a la razón".) Potser caldria que un "gurú campechano", com un tal Leopoldo Abadías, faci un diccionari com el que ha fet de l'economia i del crack econòmic perquè els babaus ho entenguem...

Concert educatiu, front a ajuda o subvenció. El concert és una eina jurídica amb la que l'administració financia el servei d'educació, PARCIALMENT i A CANVI D'UNES OBLIGACIONS i REQUISITS, a iniciatives socials, a fi i efecte de posar a l'abast d'un major nombre de persones diferents propostes, projectes i idearis educatius. Es, doncs, una eina posada al servei de la llibertat d'educació.

Una ajuda, o una subvenció, tenen un caràcter diferent; de fet concreten una política de foment per part de l'administració, en un moment determinat i amb una durada concreta. Val a dir que, encara avui, el tema dels costos de la plaça escolar és una burla sagnanat, doncs el pacte nacional va establir que calia un millor finançament del sistema educatiu, i les comissions encarregades de treballar-hi estan morint d'inanició en mans d'un govern que no es creu el Pacte Nacional i que, per tant, se'n fot (significat unívoc) de tots els que el van signar. La concertada surt al cost del 25% de la pública (més o menys), i amb resultats iguals o millors. Si no fos així, ja s'hi hagués fet alguna cosa des del departament del senyor Castells, oi? Sense comentaris.

Iniciativa social, front a empresa privada. Fundacions, associacions, cooperatives. Centenars d'escoles són titularitat d'entitats SENSE ANIM DE LUCRE, que compleixen una funció essencialment social. Si els detractors creuen que és un bon negoci, perquè no s'hi posen? Catalunya ha crescut els darrers 250 anys i ho ha de seguir fent en mans de la iniciativa privada, de la famosa "societat civil". Però si l'escanyen...

Educació diferenciada, front a segregació. Una metodologia pedagògica que dona bons resultats, no té com a base el menysteniment d'uns drets front a d'altres, sinó la igualtat d'oportunitats i la personalització. Segregar comporta menystenir drets i no donar igualtat d'oportunitats, igualtat de tracte, etc. I si això es fa, cal demostrar-ho i portar-ho als tribunals. Millor o pitjor que altres? doncs no ho sé, però segur que si no existeix ningú la pot triar. Si no existís la mixta, caldria inventar-la: a més opció i més coneixement, més llibertat.

Llibertat d'educació, front a planificació. L'administració té dret a planificar, i tant!!. Però qui té un dret anterior, i que la planificació ha de respectar és la família en el dret de triar, en la llibertat d'educació. Aquest dret ha de guiar la planificació com a eina de gestió, no com a finalitat o ideologia. I la zonificació ja comença a ser un totem ideològic d'alguns bufanúvols...

Servei públic / servei d'interès públic. És cansat, però cal repetir: el servei públic és aquell que l'administració ha de prestar o garantir-ne la prestació per part de tercers, perquè la finalitat és arribar a tothom (per exemple, el servei universal de telecomunicacions, o bé el subministrament de llum, o les carreteres, etc.). Si no el pot prestar, pot demanar al sector privat que el presti sota les condicions que l'administració estableixi per la via ordinària o extraordinària que preveuen les normes de la contractació administrativa.

Però l'educació no és un servei públic. La constitució consagra la igualtat en la concurrència del sector públic i del privat, en una relació de subsidiarietat.

Ranci. Se'n diu d'un tipus de vi que adquireix una flaire i un tast especials que el milloren en envellir a la bóta.

Això, per cert, em recorda al debat endegat fa ja uns anys sobre la figura de la monarquia, de la successió, o de la llei sàlica: o la volem o no la volem, però mentre la constitució sigui la que és, caldrà respectar-la.

Es pretén modificar el dret per la via dels fets: si tinc una petita protesta, a la que poso el micròfon i la càmera al davant, es converteix en un clam social i popular: la típica fal.làcia de l'esquerra retrògrada i manipuladora. La llàstima és que tots coneixem persones compromeses amb opcions d'esquerres que no tenen res a veure amb això; i també periodistes que busquen la veritat i la informació real. Però aquests no interessen.

Per cert, els de la vaga d'estudiants s'han deixat la reivindicació de l'entrepà gratuït i el massatge setmanal. Però ja en faran alguna per demanar-ho, no patim...

Enlloc de donar la culpa a l'escola d'iniciativa social i, de retruc, al 40% de les famílies de Catalunya que hi confien, construim un sistema basat en que la família sigui educadora principal i l'escola cooperi en aquesta tasca. Formem els pares i mares a través de les centenars d'iniciatives d'escola de pares que hi ha. Acostem la família al mestre i el mestre a la família, però concretament, no en abstracte: donem temps als mestres perquè rebin a les famílies i tractin d'educar conjuntament als nostres fills; i també als pares i mares!!

Els resultats vindran per la llibertat, i la confiança que això genera en els mestres i en la implicació dels pares i mares. I en educar en valors i virtuts: treball, exigència, puntualitat, disciplina, ordre, estudi, implicació, responsabilitat...

Ranci? Periclitat? Doncs, senyors, "así nos luce el pelo"!!!!

Un "detall" de la LEC

En Maragall és l'autor del text de l'avantprojecte de llei d'educació, i n'accepta plenament la paternitat, tot i que ell només hi posa realment l'esperit i la mala llet. A mida que ha anat parlant i explicant la llei, ha anat reduint el contingut del discurs, limitant-se a parlar de "cohesió social, potenciar l'equitat i l'excel.lència del servei públic d'educació." I ja se sap que, encara que sigui mentida, quan es repeteixen tants cops les coses, finalment semblen veritats.

Hi ha un petit detall a l'avantprojecte de llei que ha saltat a la premsa aquesta setmana, amb motiu d'una sentència del Tribunal Suprem. I és que les escoles que fan educació diferenciada (no segregada, com li agrada dir al Maragall) no tenen dret al concert, sinó que és l'Estat qui ho decideix. Confeso que mai es coneix prou el sistema educatiu... Quina riquesa de matisos!!

Com sempre, hem de recórrer al diccionari per aclarir de què estem parlant:
Segregar: Separar de la massa del país (grups ètnics, religiosos o lingüístics diferenciats) aplicant-los una legislació especial, sovint desfavorable respecte a la que és aplicada als altres ciutadans.

Una de les coses que diu que vol el conseller és l'excel.lència. Les seves paraules el desmenteixen, un cop més. Utilitzar demagògicament les paraules, i deixar que altres (dels que és responsable o els atia perquè bordin) ho facin no és correcte. Però què podem esperar...?!
Les escoles que ARREU DEL MÓN fan educació diferenciada no segreguen, sinó que DIFERENCIEN. Per a més informació dels que cerquen la veritat i no es conformen amb el que altres diuen, he trobat una web que parla força del tema: http://www.diferenciada.org/. Té una pila de recursos (alerta, la majoria en anglès). He entès força bé què és l'educació diferenciada, perquè es fa això, quines motivacions tenen els pares que la trien.

Doncs bé, al que anem. Fan algun mal aquestes escoles? Per què no se les pot concertar? Quin gran delicte cometen? Quin atac perpetren contra el sistema educatiu? Fan malbé els alumnes? Desfan les famílies? Generen males persones, que estan en contra de la societat i del sistema? Malgasten els recursos públics? No compleixen les lleis educatives en els curriculums, en l'exigència, en la formació?

Des de l'aparició de la notícia de la sentència del Tribunal Suprem, he volgut parlar amb algunes persones que coneixen bé la resposta a aquestes preguntes. Algunes són d'escoles que fan educació diferenciada, i d'altre (permetin la discreció per evitar repressalies) persones del departament d'educació, fins i tot algun inspector.

Sembla que no fan cap mal, que no és cap delicte, que no ataquen el sistema educatiu, que no fan malbé als alumnes, que ajuden les famílies, que tenen voluntat de formar persones socials, que estalvien recursos a l'administració, que compleixen el curriculum i, sovint, el milloren...

La resposta a totes les preguntes fa que en tornem a fer moltes preguntes, però ara serien aquestes: Quines intencions té REALMENT en Maragall? Quin odi o rancúnia el mou a ell o als qui l'apreten per actuar així? El senyor Boada ja va ensenyar les orelles en un article publicat fa un parell de setmanes al Diari de Girona. No hem d'enfocar el tema en que sigui millor o pitjor, perquè en educació (encara que el conseller no ho sàpiga, o no ho vulgui saber, o bé ho sembli) no hi ha fórmules magistrals, sinó que cadascú té uns ritmes d'aprenentatge (i si no, perquè es gasta tants recursos en les necessitats educatives especials?), cada persona (antropològicament i filosòficament parlant), és diferent i necessita un tracte diferent. Un petit exemple que tots podem conèixer: en Pasqual i l'Ernest són germans, educats pels mateixos pares i en circumstàncies socials i econòmiques iguals; però, renoi, quina diferència!!! Potser els seus pares veien la necessitat d'educar-los igual però diferent? atenent a cadascú en les seves necessitats i característiques? o potser no, i ara tenim el que tenim?

En fi, que a la vista del que he pogut conèixer sobre el tema, em sembla molt sectari el que es proposa a l'avantprojecte de llei. Ensumo por (a la llibertat dels pares, a no poder controlar aquests ciutadans que es formen lliurement; rancúnia (no sé a què, però ja ho sabrem); ignorància (al sistema i als seus resultats). De fet potser és això darrer. La ignorància genera pors al que no es coneix. Potser és que el conseller no coneix aquest sistema d'educació i caldria que el conegui.

Contra la ignorància, educació.

Excel.lència a l'avantprojecte de LEC?

Avui el conseller ha fet un acte públic, un petit bany de popularitat en un entorn interessant i que caldrà tenir en compte per veure com es desenvolupa. Si l'administració no el toca gaire, tindrà alguna oportunitat. A banda de consideracions sobre el qui presidia l'acte, el tema-excusa és força interessant, i de ben segur tindrà volada pròpia perquè fomenta bones actituds i el coneixement. I a això no li caldrà la maquinària de propaganda (com a terme goebelià) que el conseller té per costum.

El conseller ha parlat d'excel.lència, concretament que el text de l'avantprojecte de llei que a ningú li agrada conté les condicions per generar excel.lència. La nota de premsa del departament diu, exactament: "...que la Llei d'Educació de Catalunya preveu mecanismes per a fomentar l'excel·lència a través del suport a les beques, el mèrit i l'esforç".

Benvolgut conseller. Per començar no és una llei. Ara mateix, és un text (molt desafortunat i il.legal, si esdevingués llei) en fase d'avantprojecte de llei. I no es poden dir certes coses, quan realment són d'una altra manera, oi? Vaja, seria com si jo o qualsevol el tractés a vostè com a exconseller ... Bé, espero sincerament que ben aviat sigui així, amb la màxima urgència, li ho asseguro. Però no seria exacte, oi? Si més no ara mateix (9 de juny de 2008, cap al vespre).

Excel.lència: qualitat d'excel.lent.
Excel.lent: que és eminent en bones qualitats, molt bò en el seu gènere.
Eminent: Que ateny un alt grau, que excel·leix pel seu mèrit, talent, virtut, posició social, etc.

Vejam, senyor conseller. Una llei que és rebutjada per TOTHOM. A veure si ho ha entès bé, per TOTHOM, com vol que contingui aquestes condicions?. Es que de cop i volta tots ens hem tornat ruquets. Ara ja els pares no saben llegir, ni interpretar, els mestres són uns corporativistes, i vostè, només vostè, està en possessió de la veritat. Bé, vostè i el senyor Boada que, probablement, ni s'ha llegit la llei ni li interessa l'excel.lència. Ningú, més que vostè, s'ha llegit l'informe PISA i ningú, només vostè, està cridat a entendre allò que el poble de Catalunya necessita. Es vostè un gran visionari?, com els antics herois de la ciència, la tècnica, la literatura. Un avançat al seu temps, vaja. Vostè va per davant de tots, la torxa que ens il.lumina, la llum que ens marca el camí. Au va.

I com s'assoleix l'excel.lència? No soc segurament el més indicat per dir-li del cert, però una mica d'estudi i observació em fan intuir que les coses van per un altre lloc: llibertat, oportunitats, diversitat, finançament, premi a l'esforç, la disciplina, equips motivats, famílies ateses, drets respectats... Gairebé tot allò que l'avantprojecte de llei no contempla. Curiosa manera d'excel.lir.

Perquè no a la LEC

El que denominem "LEC" és l'avantprojecte de Llei d'Educació de Catalunya. El responsable d'aquest text és el senyor Ernest Maragall, que té l'honor desmesurat de ser "Honorable Conseller" del Govern de Catalunya.

Des de fa ja mesos el senyor Maragall, Ernest, ha volgut deixar alguna cosa notoria per la qual se'l recordi. Va passar molts anys atrinxerat a l'Ajuntament de Barcelona, establint per la via dels fets un model de ciutat i de gestió absolutament nefasta. Va influir decissivament des de LOCALRET en la configuració d'un sector de les Telecomunicacions a Catalunya des del sectarisme més lamentable, trencant les possibilitats d'unitat entre els diferents actors al territori, per pur sectarisme. El seu germà potser era menys intel.ligent que ell, però tenia una notorietat gran, i passarà a la història com l'alcalde dels Jocs Olímpics. Si més no, va saber capitalitzar el triomf de molts.

També la seva predecessora en el càrrec va tenir el seu moment de glòria amb el PACTE NACIONAL. D'això també s'ha de parlar, perquè vaja filfa, vaja fiasco i vaja enganyifa!!!!!

Semblava doncs que una llei d'educació pròpia de Catalunya era una bona eina de propaganda.
La LOE, norma bàsica de l'Estat, deixa poc espai a les administracions competents per establir aspectes molt diferencials a normatives autonòmiques. Però el senyor Maragall, Ernest, ha decidit que no passa res, que podem "copiar i enganxar" articles sencers de la LOE, oblidant-nos de troços, paràgrafs o matisos que li donen sentit.

L'articulat de l'avantprojecte és ple d'imprecisions, d'errors materials, aberracions jurídiques i denota una tècnica legislativa pèssima, sotmesa al dictat dels seus socis de govern que, de pressa i corrents, hi han posat cullarada d'una forma destralera, com de fet habitualment fan al tripartit (qué divertit és el tema dels trasvassaments, tubs, canonades, aportacions puntuals, captacions transitòries.... ja ja ja).

Sovint oblidem, pels discursos políticament correctes i la manipulació que es fa del llenguatge, que el president de la Generalitat és el REPRESENTANT DE L'ESTAT a Catalunya. No d'un partit, o d'un govern, sinó de l'ESTAT. I no s'adona que un conseller, un tal Maragall, Ernest, li està fent assumir una norma que PASSA olímpicament de la Constitució i de la LOE, així com de moltes sentències dels més alts tribunals de tot l'Estat.

Però què té de dolent aquest text, l'avanprojecte de LEC? en l'essència trobem la distorsió i la manipulació del llenguatge: l'educació esdevé un SERVEI PÚBLIC. I pel comú dels mortals aquest fet no semblaria rellevant, llevat que contravé la Constitució, la LOE i el Pacte Nacional.
A partir d'aquí, de forma breu fa el següent:

Es parla de "servei públic d'educació" per referir-se a escoles públiques i concertades, com si l'Estat o la Generalitat fossin els propietaris d'ambdues.
L'educació és un "servei d'interès públic", però no un "servei públic" i el poden prestar tant les administracions públiques com la iniciativa social.
L’expressió “servei públic d’ Educació”, deixa molt clar el caràcter subsidiari de la privada concertada, que hi serà present com, on i fins quan se’ns necessiti; o el que es el mateix que dir “fins que els centres públics no puguin atendre tota la demanda“
Contravenint el mandat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que diu que “la Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic” (en el seu article 21.1)

El caràcter propi dels centres privats (els titulars dels quals tenen dret a establir) passa a ser irrellevant en aquest Avantprojecte.
Només s’esmenta un cop en tot el text i és en referència a l’adscripció de centres. Es parla de projecte educatiu 63 vegades però mai es fa referència a l’ideari.
La identitat, diferenciació d’ofertes educatives i característiques importants dels nostres centres queden totalment uniformades dins d’un “servei públic” d’educació.

Article 26. Un dels principis ordenadors de la prestació del servei públic d’educació (concert) és el principi d’escolarització mixta.
- Vulnera l’article 27 de la Constitució i diverses sentències
- No apareix recollit ni a la LOE, ni al PNE ni a les Bases de la LEC, ni a l’Estatut d’Autonomia.
- No té cap fonament pedagògic
- És conseqüència de la voluntat del Departament per imposar un model únic

L’ avantprojecte de llei desempara la llibertat d’ensenyament i desprotegeix també la llibertat dels pares per triar escola per als seus fills, així com la llibertat de creació de centres i, per tant, d’ideari.
La concepció de la planificació educativa ignora del tot l’existència de centres de titularitat diversa.
Com a base de la planificació només esmenta les necessitats d’escolarització i mai planteja les demandes de les famílies com a criteri.
Llibertat d’ensenyament i llibertat d’elecció de centre no es citen ni una sola vegada en tot l’Avantprojecte.

Es veu greument amenaçada per la intervenció i control de les diferents administracions i comunitat educativa.
L'Avantprojecte de Llei imposa un "comisari" polític municipal al consell escolar dels centres concertats per a "control i gestió“.
Sembla atorgar unes possibilitats de participació il·limitades als municipis, fins i tot en qüestions d’ordre intern dels centres.

Es programa “ l’oferta de places escolares “ reforçant l’intervencionisme i dirigisme de les diferents administracions, en contra dels principis constitucionals i de la LOE, que obliga a respectar i planificar la demanda basant-se en el dret d’elecció de centres per part dels pares.
Es donen competències de gestió de sol·licituds a les oficines municipals de matriculació, en detriment dels centres.
S’estableix la possibilitat de reduir la ràtio.
Es nega expressament la possibilitat de fixar criteris complementaris en la baremació de sol·licituds, ni en el cas d’empat en els criteris prioritaris, abocant a l’arbitrarietat d’un sorteig les situacions d’empat de punts.
Es suprimeixen els punts per famílies nombrosa per a l'admisió d'alumnes en les escoles, vulnerant una altra vegada la Llei de Protecció a Famílies Nombroses.

S’abandona el compromís del PNE de calcular el cost real de la plaça escolar que permeti la gratuïtat total de l’ensenyament bàsic obligatori i de l’educació infantil, en nom de criteris ambigus i imprecisos dels fal·laços contractes programes.
No obre cap perspectiva per l’augment i l’extensió del suport econòmic a l’escola concertada.

S'imposa un percentatge màxim d'inmigrants als centres educatius: per què no un tope també per religió, raça o sexe? Es una mesura discriminatòria per als drets fonamentals del nouvinguts.
Segons el Síndic de Greuges aquesta mesura afectaria a un 46% dels nouvinguts que haurien de canviar de centre. Les deportacions de Stalin seran una bajanada...

En fi, ja cansa només de pensar-hi, però no podem deixar de fer-ho pels nostres fills i per la nostra societat, de la que som principals responsables. No pensem que són els polítics els responsables. Ells han demostrat que només tenen fidelitat al partit i a l'euro que cobren.