Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Parlament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Parlament. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 de febrer del 2009

Ara, les esmenes...


Ep!, que ja s'acaben les compareixences. Segons es pot veure a la web del Parlament, el proper dimarts dia 3 s'acaben.

Qui parlarà de llibertat? En principi se'n poden reconèixer dos: el representant de la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya i la Inger Enkvist. El primer podria ser el senyor Carles Camí, president de l'entitat que acull centres d'iniciativa social i que s'ha caracteritzat per la defensa de la llibertat d'educació des de fa molts anys.

Inger Enkvist és professora de la Universitat de Lund i assessora del Ministeri d'educació suec. Serà bonic veure com els hi trenca la cintura als pijoprogres del Parlament. Només cal buscar a internet quantes entrades (i de quina categoria), té aquesta figura internacional. 

I qui ha estat l'agosarat que ha plantejat aquesta compareixença? Podriem pensar que l'esquerra, que sempre busca al nord d'Europa els seus referents, la seva Meca ideològica. Però no, sembla que ha estat Convergència i Unió, que ha estat capaç de buscar experts internacionals i proposar-los perquè ens expliquin què és la llibertat d'educació a alguns d'aquí (periodistes, polítics, parlamentaris...).

Llibertat... paraula en desús real, gastada i sense continguts...

I què més? Movilitzacions? Uffffff. Encara és el moment del Parlament, de la negociació política, de la transacció, del minué (o bé el vals, com vulguin). Les pressions artificials, orquestades des de les mateixes ideologies que formen part de l'escenari de la política són deslleials i poden tenir uns resultats diferents dels esperats. El que és gairebé segur és que distorsiona, molesta...

En fi, que el dimecres comencen vuit dies per presentar les esmenes al text del projecte de llei d'educació (un termini extraordinariament breu, que el "tripa" s'ha tret de la mànenga amb una interpretació laxa del reglament del Parlament...). 

La llàstima és que per quan tinguem la Llei d'Educació aprovada pel Parlament, no serà cap novetat per ningú, perquè el conseller s'està dedicant a aplicar tot allò que ha proposat al projecte de llei abans d'aprovar-la el poble. Tota una lliçó de democràcia, oi?




dimecres, 17 de desembre del 2008

A qui s'escoltaran?


Qui exposarà i defensarà que la LEC mereix una clara millora en aspectes nuclears? Aspectes essencials que han de construir la nostra societat local i global, no només el sistema educatiu?

Quines persones i institucions es "mullaran" per defensar els drets i llibertats fonamentals (dels pares i dels nostres fills)?, pel nostre dret a la llibertat de triar?, per defensar la llibertat de les escoles a existir segons un ideari, un caràcter propi?

La llista s'ha vist dràsticament reduïda a 65 compareixents. Està clara que, malgrat la pressa que gasten, no tenen la barra de reduir a quatre o cinc els qui han de donar la seva opinió sobre el projecte de llei. S'ha quedat en 65, però segurament val la pena analitzar quines veus sentiran els senyors i senyores diputats i diputades, i quins plantejaments defensaran, quines visions de l'educació tenen (si és que en tenen) els qui el Parlament ha acordat convocar...

L'ordre en que estan posats és el del Diari Oficial del Parlament. També valdria la pena llegir la transcripció de la sessió de la comissió: un garbuix poc transparent. Es possible que el pragmatisme hagi d'anar per davant, per evitar que sigui farragós, però una primera lectura ens indica que ja està amanit en reunions no públiques. No era al Parlament on hi ha d'haver la màxima transparència?

Bé, la llista:

  • Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya
  • Associació d’Inspectors d’Ensenyament de Catalunya
  • Associació Catalana de Professionals dels Centres de Recursos Pedagògics, de l’Associació Catalana de Professionals dels Equips d’Assessorament Psicopedagògic i del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius
  • Federació Catalana d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Educació Especial i de la Federació Catalana Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual
  • Col·legi de Logopedes de Catalunya
  • Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya
  • Comissions Obreres de Catalunya
  • Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya
  • Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya
  • Educar en Família
  • Federació Catalana de Centres d’Ensenyament
  • Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes d’Ensenyament Secundari de Catalunya
  • Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya
  • Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Escoles Lliures de Catalunya
  • Federació d’Ensenyament de la Unió General de Treballadors
  • Foment del Treball Nacional
  • PIMEC
  • Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva a Catalunya
  • Unió Sindical Obrera de Catalunya
  • Associació Catalana de Dislèxia i Altres Dificultats Específiques
  • USTEC-STEs
  • Junta Central de Directors de Catalunya d’Ensenyament Primari i de la Junta Central de Directors de Catalunya d’Ensenya­ment Secundari
  • Alfons Formariz, expert en matèria educativa i formació d’adults
  • Miquel Martínez, exdirector de l’Institut de Ciències de l’Educació i expert en matèria educativa
  • osep Maria Terricabras i Nogueras, professor i filòsof, i expert en matèria educativa
  • Màrius Martínez, ponent de l’Avantprojecte de llei d’educació en el Consell Escolar de Catalunya i expert en matèria educativa,
  • Agrupació Escolar Catalana
  • Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura
  • Associació Catalana de Municipis i Comarques
  • Associació de Joves Estudiants de Catalunya
  • Associació Professional de Serveis Educatius de Catalunya
  • Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
  • Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres de Catalunya
  • Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
  • Federació de Municipis de Catalunya
  • Institut d’Estudis Catalans
  • Secretariat d’Escola Rural de Catalunya
  • Joaquim Prats Cuevas, president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu
  • Jordi Sànchez i Picanyol, director de la Fundació Jaume Bofill
  • Josep Maria Rañé i Blasco, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
  • Unió General de Treballadors de Catalunya
  • Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari
  • Associació de Catedràtics d’Ensenyaments Secundaris de Catalunya
  • Axia, Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya
  • Associació d’Estudiants Progressistes
  • Associació Catalana d’Universitats Públiques
  • Associació de Mestres Rosa Sensat
  • Estudiants en Acció
  • Federació Catalana de l’Esplai
  • Fundació Inform
  • Grup de Recerca en Educació i Treball, de la Universitat Autònoma de Barcelona
  • Lliga per la Laïcitat
  • Joan Manel del Pozo, expert en matèria educativa
  • Josep Maria Torres, expert en matèria educativa
  • Ramon Simon i Campà, expert en matèria educativa
  • Marina Tomàs, experta en matèria educativa
  • Escoles de Música d’Iniciativa Privada Associades de Catalunya
  • Fundació Eduard Soler
  • Fundació Pere Tarrés
  • Òmnium Cultural
  • Joaquim Arenas i Sampera, expert en immersió lingüística
  • Inger Enkvist, professora de peda­gogia de la Universitat de Lund
  • Francesc Riu i Rovira de Villar, expert en legislació educativa
  • Ferran Ruiz Tarragó, expert en tec­nologies de la informació i la comunicació
  • Federació d’Ensenyament de la Unió Sindical Obrera de Catalunya
Déu n'hi do!
El criteri sembla que ha estat incloure a tots aquells que van signar el Pacte Nacional. Si és així, majoritàriament diran que la llei no s'ajusta al Pacte, que ha mancat escoltar (no sentir, que no és el mateix), que els del tripa van a la seva, que és difícil governar un país amb lleis com aquesta, que els pares no estan contents amb la llei. Es el govern qui hauria de presentar la millor llei possible, acollint i reflectint els drets fonamentals.
I el primer i principal és que els pares som els que eduquem als nostres fills. A partir d'aquí, els drets dels altres.
Efectivament, pesats fins a dir prou. Però sembla que el que és obvi necessita d'aquesta insistència, perquè si no sembla que no existim.

divendres, 12 de desembre del 2008

Ara tenim pressa??


Estem estorats, bocadabats i esmaperduts. Quina pressa tenim, ara? 

Sembla que la llei més important dels darrers decenis, alguns se la volen pulir en unes setmanes de mirar-s'ho ràpidament. Reclamem ja mateix el dictamen del Consell Consultiu sobre el projecte de llei d'educació (comparegut, esmenat i informat convenientment) que vagi a votació al Parlament. Suposo que algú tindrà el sentit comú de demanar-lo, però per si les mosques...

Miraré d'expressar-me, analitzant els fets:
  • Novembre 2007: document de bases.
  • Maig 2008: avantprojecte de llei.
  • Agost 2008: projecte de llei.
  • 14 Novembre 2008: consideració del projecte de llei.
  • 11 Desembre 2008: "corre, corre, que te pillo" (amb l'objecte de tenir ja totes les esmenes presentades, segons sembla, a principis de febrer).
Sis mesos mirant-se el document de bases. Tres mesos, l'avantprojecte, gairebé quatre mort de riure al Parlament, esperant... I ara de cop i volta, en un parell de mesos volem tenir una llei "de primera"?. Així, ni de tercera, escolti...

De moment se m'acut (quina sagacitat, eh?) que el govern (que no ens enganyem, és qui vol dictar el ritme en aquesta festa), ha donat la consigna d'apretar l'accelerador. Amb quina finalitat?

El conseller ha dit que voldria aplicar la llei al curs 2009-10. Això significa que, per anar bé (que vol dir malament pels drets dels pares i mares, i de les escoles) hauria de tenir-la aprovada abans del periode de preinscripcions (abril?) i poder trinxar ben de gust els drets constitucionals dels pares, a través del sistema totalitariament aplicat de zones, punts, etc.

Llàstima (pel conseller i els seus amics) que la renovació de concerts educatius no pugui entrar sota l'aplicació de la llei per l'any vinent; però no cal patir, alguna cosa se li acudirà al conseller, doncs ja hi ha en vigor alguns aspectes del projecte de LEC (perquè a aquest pais som idiotes i ens deixem enganyar). El frau de llei no és difícil amb una bona dosi mediàtica, oi? O simplement negar el dret i prou ("que s'ha cregut vostè? els cabals públics no són per malgastar-los en bestieses com l'educació, que tenim altres prioritats!!!")

Una altra possibilitat: els socis de govern es van aprentant els uns als altres. Quan va sortir l'avantprojecte de llei, va coincidir amb les canonades, els "transvassaments" (perdó, aportacions puntuals) i els encomanes a la Mare de Déu de Montserrat. Ara coincideix amb el finançament: potser algú ja sap que no n'hi haurà el promès (fixa't, que ja és estrany, amb lo cumplidors que són!!), i la moqueta val massa per fer-hi sang al damunt. Es evident que no hi té res a veure, però només es constata la coincidència temporal...

Agendes ocultes. Sembla un terme d'espies, però s'aplica a aquelles situacions en que un equip (som un país?) en la que els seus components (ara per ara alguns polítics; vaja, ja hi tornem a ser...) tenen interessos i objectius que no poden posar-se damunt de la taula perquè, en el fons, són inconfessables. He vist una definició a un article que diu que "Responen a pica-baralles, rancúnies, ambicions, venjances, prejudicis, conflictes històrics o desitjos contraris als objectius explícits del grup, o a les normes que l'equip s'ha dotat."

Encaixa de pel.lícula!!! Es el paradigma del joc polític!!! Aquí sembla que gairebé tots en tenen, d'agendes ocultes. I així és evident que no ens entendrem en el que és essencial: el dret a la llibertat d'educació. Per cert, és públic que el conseller anirà a Santpedor el dilluns: allà s'ha comès un atropellament dels drets fonamentals que els pares han denunciat i els tribunals els han donat la raó. Ara tot serà normalitat "democràtica", oi?

Ara repassava un post publicat mesos enrere, i recordo que parlava dels "minuets" dels polítics (http://noalalec.blogspot.com/2008/07/comena-el-vals.html). Sap greu haver errat tan poc. Per moltes bones paraules que ens diguin a totes les parts, la transacció existirà, i hi haurà ferits i algun mort pel camí. Però tot sigui per conservar l'statu quo, oi?

A mi em sona a covardia. Pragmatisme, en diran alguns. Pactisme, uns altres. La nostra cultura política, que ens ha permès avançar... ha, ha, ha...!! Però és que amb els principis no hi podem jugar. Encara espero equivocar-me absolutament.

Heu vist la pel.lícula "Beautiful mind" (2001)?. Era protagonitzada per Russel Crowe, que encarnava a John Nash, premi Nobel d'economia de 1994. Bé, una idea que s'il.lustra a la pel.lícula és el seu famós "equilibri de Nash" o "teoria dels jocs"; em va cridar l'atenció i vaig llegir alguna cosa al respecte. Es força espès, basat en matemàtiques; però una cosa em va quedar clara: si algú, en un entorn competitiu, actua pensant en el benefici de tots, guanya i fa guanyar als altres. Sembla paradoxal, però aparentment aquest senyor va demostrar, matemàticament, que pensar en fer el bé als altres té premi.  Que cadascú ho apliqui com cregui oportú.

El que sembla evident és que treballar amb agendes ocultes (moneda de canvi freqüent a l'entorn del que parlem), no s'adiu amb aquest equilibri. Per tant, jo a la meva, a conservar l'statu quo i a mirar de mantenir-lo o millorar-lo en "benefici" (llegir perjudici) d'altres. I si són els pares, o les escoles, o la llibertat d'educació, se me'n fum.

Si 225000 persones a la porta del departament no són escoltades, potser caldrà que els passem pel damunt, a veure si s'assebenten del que són 550000 peus en moviment...

Acabarem, però, donant les gràcies a tota aquesta colla que ens desgoverna per les molles que han aconseguit pel pais. De moment, però, el pastís se'l mengen ells. Ep!, i ben contents!!!!

diumenge, 7 de desembre del 2008

Sentir, escoltar...


És evident que ara cal ser prudent, i escriure pensant què passa i què pot passar. Ja s'ha acabat el termini que tenien els partits per proposar persones i institucions perquè compareguin davant la comissió d'educació i universitats del Parlament de Catalunya.

Aquestes persones hauran d'expressar allò que opinen sobre el projecte de Llei d'Educació. Lliurement, sense por, sense embuts, amb educació però amb la veritat. Cadascú ha estat proposat per una o més formacions polítiques perquè hi diguin la seva (la del compareixent, no la del partit!!). Sembla que la dinàmica, segons ens explica el Reglament del Parlament, és la següent:
  • El compareixent (fetes les presentacions i el protocol corresponent), exposa durant una estoneta el seu "capteniment" sobre el tema pel que ha estat convocat (la Llei d'Educació). Això és important, perquè potser algun (vista la llista), té la temptació de parlar d'altres coses...
  • El grup parlamentari que l'ha convocat té un torn de paraula durant una estona exactament igual, i pot interpel.lar el compareixent.
  • El compareixent pot respondre breument al parlamentari.
  • Els altres grups parlamentaris disposen, entre tots, del mateix temps que el grup convocant, i amb la mateixa dinàmica.
Bé, caldria recordar als compareixents que cal defensar algunes coses (vinguin d'on vinguin):
  • La llibertat d'educació i TOTS els seus drets (dels pares, especialment)
  • L'Estatut.
  • La Constitució Espanyola (mal que pesi a alguns).
  • Les sentències dels tribunals: el Suprem i el Constitucional.
  • La declaració dels drets humans.
  • Els tractats internacionals.
La llista de proposats és especialment llarga (i en ocasions coincident entre els diferents grups parlamentaris). Però perquè és tan llarga?. 
  • Que no han estat prou escoltats, tots ells, pels redactors del projecte de Llei?. 
  • O és que no han estat ni tan sols escoltats? Potser només han estat sentits, i ara ens hem d'assegurar que siguin escoltats, amb "llum i taquígrafs"... 
  • Són (experts solvents) tots els que estan?
  • Estan tots els que són?
  • Els titllats com a "representants", ho seran realment?
El més preocupant és que els parlamentaris sentin la urgència de convocar tanta gent. Fins i tot sembla que els grups que donen suport al govern ha fet una llarga llista de persones i institucions. 
Ja ens està bé, als que defensem que cal modificar aquest projecte de llei, que vinguin tants i tants. Segur que entre ells n'hi haurà que despertaran el sentit comú, el seny català, dels parlamentaris i faran la llei que ens cal de debò, sense sectarismes ni dogmatismes de cap mena...

Es podrà seguir el debat per internet o televisió? si mireu l'anterior post veureu les adreces on poder seguir l'esdevenidor...
Es podrà seguir a través dels mitjans de comunicació ordinaris (eufemisme de tributaris)?
Si més no, podrem llegir als butlletins oficials del Parlament, què opinen (sense intermediaris) els diferents actors de l'educació, i que cadascú es faci una composició (sense comentaris...). Caldrà ser actius i saber què s'hi diu.

I poca cosa més... Es reprodueix la llista completa dels compareixents proposats (i si me'n deixo alguna, ja ho sento): 126 persones haurien de comparèixer, si tots els grups parlamentaris hi estan d'acord, havent-se presentat 190 peticions (per tant moltes han estat sol.licitades per dos o tres grups):

  1. Alfons Formariz, expert en formació d'adults
  2. Àngel Castiñeira Fernández, professor titular del Departament de Ciències Socials d'ESADE
  3. Antoni Puigverd, professor i analista
  4. Antonio Jimeno Fernández i Luis Ugedo Ucar, Representants d'Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari
  5. Cornelius Riordan, professor del Providence College Boston i sociòleg expert en educació diferenciada per sexes
  6. Emili Contavitarte Carral, Representant de la Confederació General del Treball
  7. Enric Puig i Jofra, secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya 
  8. Ferran Ruiz Tarragó, expert en tecnologies de la informació i la comunicació
  9. Francesc Pedró i García, gerent del Centre per a la Innovació i la Recerca Educativa de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
  10. Francesc Riu i Rovira de Villar, expert en legislació educativa
  11. Inger Enkvist, professora de pedagogia de la Universitat de Lund
  12. Isidro Cabello Hernandorena, professor, investigador i Representant del Consell Escolar de l'IES Blanxart, de Terrassa (Vallès Occidental), i responsable de legislació de la revista "Magisterio"
  13. Jaume Sarramona López, catedràtic emèrit de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona
  14. Javier Elzo, catedràtic de sociologia de la Universitat de Deusto
  15. Javier Urra, president de la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid
  16. Joan Estruch Tobella, expert en direcció escolar
  17. Joan Guitart, exconseller d'Ensenyament
  18. Joan Manel del Pozo, expert en matèria educativa
  19. Joaquim Arenas i Sampera, expert en immersió lingüística
  20. Joaquim Prats Cuevas, president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu 
  21. Jordi Cañameras Gaya, Representant de la Coordinadora d'Instituts d'Educació Secundària amb Batxillerat Nocturn de Catalunya
  22. Jordi Fibla, en representació de l'Associació de Llars d'Infants de Catalunya
  23. Jordi Sànchez i Picanyol, director de la Fundació Jaume Bofill
  24. José Antonio Marina, catedràtic de filosofia i escriptor
  25. José Menéndez Cabrera, director del Centre d'Estudis Joan XXIII, de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)
  26. Josep M. Esquirol, professor de la Universitat de Barcelona
  27. Josep Maria Rañé, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
  28. Josep Maria Terricabras i Nogueras, professor i filòsof
  29. Josep Maria Torres, expert en matèria educativa
  30. Maite Mauricio Jareño, presidenta de la Junta de Govern del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya
  31. Manuel Silva, expert en dret educatiu
  32. Maria Antonia Pujol Maura, professora titular del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona i experta en educació infantil
  33. Marina Tomàs, experta en matèria educativa
  34. Màrius Martínez, expert en matèria educativa
  35. Miquel Martínez, expert en matèria educativa
  36. Neus Buisán Cabot, presidenta de l'Associació Catalana de Dislèxia i Altres Dificultats Específiques
  37. Pere Ciudad Palanques, Representant d'ANPE - Sindicat Independent
  38. Ramon Simon i Campà, expert en matèria educativa
  39. Rosa Cañadell, Representant d'USTEC-STEs
  40. Rosa Maria Tarradellas, professora de la Universitat de Girona i experta en educació infantil
  41. Salvador Cardús i Ros, professor titular de sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona
  42. Ton Duif, expert en finançament educatiu,
  43. Xavier Massó Aguadé, Representant de l'Associació Sindical de Professors d'Ensenyament Públic de Catalunya - Sindicat de Professors de Secundària
  44. Xavier Melgarejo Draper, director del Col·legi Pare Claret, de Barcelona 
  45. Representants d'Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari 
  46. Representants d'Ad hoc - Associació per l'Ensenyament de la Filosofia a Secundària 
  47. Representants d'Axia, Associació de Directius de l'Educació Pública de Catalunya
  48. Representants de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres de Catalunya 
  49. Representants de Convivència Cívica Catalana 
  50. Representants de Foment del Treball Nacional 
  51. Representants de la Cambra de Comerç de Barcelona 
  52. Representants de la Confederació Cristiana d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya 
  53. Representants de la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya 
  54. Representants de la Federació Catalana d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Educació Especial i de la Federació d'Entitats Pro Persones amb Discapacitat
  55. Representants de la Federació Catalana de Centres d'Ensenyament 
  56. Representants de la Federació Catalana de l'Esplai 
  57. Representants de la Federació d'Associacions Culturals i Educatives de Persones Adultes 
  58. Representants de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya 
  59. Representants de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari
  60. Representants de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Escoles Lliures de Catalunya 
  61. Representants de la Federació de Centres Infantils de Catalunya 
  62. Representants de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya 
  63. Representants de la Federació de Municipis de Catalunya 
  64. Representants de la Federació de Sindicats Independents d'Ensenyament 
  65. Representants de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres 
  66. Representants de la Federació d'Ensenyament de la Unió General de Treballadors 
  67. Representants de la Federació d'Ensenyants de Matemàtiques de Catalunya 
  68. Representants de la Federació d'Entitats per a l'Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya 
  69. Representants de la Federació d'Entitats Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual 
  70. Representants de la Fundació Catalana de l'Esplai 
  71. Representants de la Fundació Eduard Soler 
  72. Representants de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya 
  73. Representants de la Fundació Inform 
  74. Representants de la Fundació per l'Ajuda a Nens i Joves amb Altes Capacitats de Catalunya 
  75. Representants de la Fundació Pere Tarrés 
  76. Representants de la Junta Central de Directors de Catalunya d'Ensenyament Primari i de la Junta Central de Directors de Catalunya d'Ensenyament Secundari 
  77. Representants de la Junta Central de Directors de Catalunya d'Ensenyament Secundari 
  78. Representants de la Lliga per la Laïcitat 
  79. Representants de la Mesa d'Educació de Persones Adultes de Catalunya 
  80. Representants de la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva a Catalunya 
  81. Representants de la plataforma Dret a Escollir 
  82. Representants de la Unió General de Treballadors de Catalunya 
  83. Representants de la Unió Sindical Obrera de Catalunya 
  84. Representants de la Xarxa d'Educació Lliure 
  85. Representants de l'Agrupació de Mares i Pares per la Llibertat d'Educació 
  86. Representants de l'Agrupació Escolar Catalana 
  87. Representants de l'Associació Catalana de Dislèxia i Altres Dificultats Específiques 
  88. Representants de l'Associació Catalana de Llars d'Infants 
  89. Representants de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques
  90. Representants de l'Associació Catalana de Professionals dels Centres de Recursos Pedagògics, de l'Associació Catalana de Professionals dels Equips d'Assessorament Psicopedagògic i del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius
  91. Representants de l'Associació Catalana de Professionals dels Equips d'Assessorament Psicopedagògi
  92. Representants de l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura
  93. Representants de l'Associació Catalana d'Escoles de Música 
  94. Representants de l'Associació Catalana d'Orientació Escolar i Professional 
  95. Representants de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques 
  96. Representants de l'Associació de Catedràtics d'Ensenyaments Secundaris de Catalunya 
  97. Representants de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya
  98. Representants de l'Associació de Mestres Rosa Sensat
  99. Representants de l'Associació de Professors de l'Ensenyament Públic de Catalunya - Sindicat de Professors de Secundària 
  100. Representants de l'Associació de Professors pel Bilingüisme 
  101. Representants de l'Associació d'Educació de Persones Adultes 
  102. Representants de l'Associació del Professorat de Tecnologia de Catalunya 
  103. Representants de l'Associació d'Ensenyants de Música de Catalunya 
  104. Representants de l'Associació d'Ensenyants d'Informàtica de Catalunya 
  105. Representants de l'Associació d'Estudiants Progressistes 
  106. Representants de l'Associació d'Inspectors d'Ensenyament de Catalunya 
  107. Representants de l'Associació Nacional de Professorat Estatal - ANPE Catalunya 
  108. Representants de l'Associació Professional de Serveis Educatius de Catalunya 
  109. Representants de l'Institut d'Estudis Autonòmics 
  110. Representants de l'Institut d'Estudis Catalans 
  111. Representants de PIMEC 
  112. Representants de Professionals per l'Ètica 
  113. Representants d'Educar en Família 
  114. Representants del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts i Professors de Dibuix de Catalunya 
  115. Representants del Col·legi de Logopedes de Catalunya 
  116. Representants del Col·legi de Pedagogs de Catalunya 
  117. Representants del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya
  118. Representants del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya 
  119. Representants del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya 
  120. Representants del Grup de Recerca en Educació i Treball, de la Universitat Autònoma de Barcelona
  121. Representants del Secretariat d'Escola Rural de Catalunya
  122. Representants d'ESADE 
  123. Representants d'Escoles de Música d'Iniciativa Privada Associades de Catalunya 
  124. Representants d'Estudiants en Acció amb relació 
  125. Representants d'Òmnium Cultural 
  126. Representants d'USTEC-STEs 

Poc més a afegir...
Només esperar que el seny es manifesti al Parlament, i que la llibertat d'educació es respecti, malgrat costi diners. No podem renunciar a la llibertat per quatre duros, per quatre euros. La planificació és un dret de l'administració, però va pel darrera del dret dels pares a triar l'educació que creguin millor per als seus fills. 

Que no ens equivoquem... Senyores i senyors diputats.

dimecres, 19 de novembre del 2008

Noves de la LEC


Feia dies que no tocavem el tema.

Des que va sortir de l'àmbit del govern i ha entrat al del Parlament de Catalunya, han passat coses interessants i s'han dit coses notables. Especialment per part del conseller Maragall: ja les podia haver dit abans, ja les podia haver assumit abans, i ja les podia haver posat al text del projecte de llei, no? Ja està bé veure la llum, però ara la feina la té més complicada, perquè si hem de creure (jajaja) en la separació de poders (jajaja, perdó), l'executiu no hauria d'influir en el legislatiu.

Però en aquest cas cal esperar i desitjar que el conseller i el president Montilla facin realitat el que diuen i, sense influir en el legislatiu, esmenin la llei a través del grup parlamentari que els dona suport i esdevingui veritablemente una llei de pais, sense sectarismes.

Però per tal que ens creiem realment que la LEC serà com volem -i com diu el conseller- en temes com l'escola concertada, els diferents models i metodologies pedagògiques, la llibertat d'escollir dels pares el projecte educatiu (admissió d'alumnes, zones), de les escoles a ser diferents, de la llibertat de curriculum, etc. etc.-, caldrà canviar força coses de la llei.

Però sembla que ja hi ha ha qui té -argot polític- capteniment sobre com hauria de ser la llei. (http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=3072438). Potser al final serviran d'alguna cosa les 225000 al.legacions, les esmenes dels titulars de les iniciatives socials, i multitud i multitud de pares i mares de Catalunya força "emprenyats" amb la manca de llibertat i la manca de respecte per la diversitat.

Però ara ja és l'hora dels polítics que ens representen, que ens representen, que ens representen (potser ordinàriament no caldria repetir tres cops una cosa, però en aquest cas ens gastarem una mica...). I ara és quan ells tenen l'encàrrec de fer d'un projecte de llei, una llei de pais, que faci que ens duri molts anys. Però perquè duri molts anys hauria de "desmarcar-se" de les previsions de la LOE, no repetir els seus plantejaments, articles, frases, etc. Perquè si no, a la que canvii la LOE, s'acabat la LEC: tornarem a obrir el meló, i no sabrem com acabarà.

Cenyim-nos a formular els principis generals, els que diu la constitució i l'estatut sobre la llibertat d'educació (en tots els seus aspectes!!!!!), establim aquells temes que ens puguin diferenciar d'altres (per a bé!!!), que qui governi a Catalunya la pugui aplicar durant molts anys, sigui el partit que sigui (el que guanyi les eleccions o el que governi, tan se val...)

El Pacte Nacional per l'Educació tenia una gran virtut, que caldria recuperar: la voluntat de fer. Però sense fortalesa (que és una virtut, escolti), la voluntat queda en no res, i se'ns esmuny tot entre els dits...

I a què hem d'estar amatents??? Doncs a tot allò que passi al Parlament:
  • Sovint les comissions es poden veure per internet (http://www.parlament.cat, a la dreta de la pàgina inicial, hi ha l'agenda);
  • Es pot consultar tota la documentació relativa a la llei (http://www.parlament.cat/porteso/rec_doc/doc_parlam/Index.pdf);
  • Es poden seguir els tràmits de la llei a l'expedient del Parlament (http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE06/IE0602?STRUTSANCHOR1=detallExpedient.do&criteri=200-00043/08&ad=1).
En segon lloc (molt en segon lloc) a totes les declaracions que vagin publicant-se als diaris i televisions: preses de posició per part dels grups parlamentaris i dels polítics, i copsar qui està pel pais i qui per la ideologia i el sectarisme, veure qui vol sumar i qui vol restar, qui respecta i qui menysté, qui vol llibertat i qui no, etc.

El que no ens agradarà (a ningú) és sentir al conseller o a algun polític dient: jo ja volia... jo pensava que... jo ja vaig dir que... Això sona a excusa infantil (o d'adult immadur) per cobrir-se les esquenes davant dels qui representen, els qui representen, els qui representen (diu el ressò de les muntanyes...). El que val és posicionar-se, mullar-se i buscar la llibertat, la qualitat (excel.lència en diu el conseller), i la justícia (que m'agrada més que equitat, perquè això significa tots iguals, i la justícia és donar a cadascú el que li pertoca).

Doncs vinga, a mirar què passa i a treballar perquè la foto no sigui realitat; i si algú coneix un diputat, que li expliqui (delicat) que vol justícia i llibertat...

dissabte, 20 de setembre del 2008

Sobra l'administració, sobren els sindicats i sobra la llei


Sobren tots ells.

Jo no sé què passa, però sembla que els altres "actors" del sector educatiu, els que compten de debò: pares i professors, estan més d'acord del que sembla...

El senyor Cuní convoca pares i professors a un programa de televisió, i sota la pregunta de si els pares menystenen els professors, es crea un debat que, finalment, sembla que va en la mateixa direcció per part de TOTS els pares i GAIREBÉ TOTS els professors (llevat els que defensaven la llei...), i els espectadors que són presoners de la pregunta, que és una generalització perillosa. Potser el debat caldria haver-lo centrat en altres aspectes socials, educatius, legislatius, d'estil polític...

Hi va haver gairebé unanimitat en la recuperació del criteri que qui educa és la família, els valors de l'esforç, l'autoritat, la disciplina, la puntualitat, l'ordre... Semblava molt clar, fins i tot als professors, que si es pot triar escola les famílies s'impliquen més en el procés educatiu i hi ha molt més "bon rotllo"...

Al final, les conclusions queden per l'espectador, i un pot arribar a la conclusió del titular: sobren l'administració, els sindicats i la llei. Equitat i excel.lència: qui creu que un mestre o un pare no estan d'acord en això? Qui pot pensar que una escola, la seva direcció, el claustre, les famílies no volen el millor per a les famílies, per als alumnes, per als fills...? Potser els qui pensen que ens cal una llei com la que tenim en fase de projecte.

Doncs avortem-lo. Que les comissions del Parlament el tirin enrere, ara que poden. És en benefici de la societat, en benefici dels pares i mares, professors i alumnes, en benefici de la pròpia llei, que pot néixer coixa d'entrada: el consens és impossible perquè el projecte de llei està ideologitzat.

Què quedarà? les trampetes que ha anat fent el conseller amb el tema de les zones educatives, els convenis de corresponsabilització, i tot allò que l'administració s'hagi anat prenent com a propi a les comissions d'escolarització en contra de les famílies i a favor d'una planificació mal entesa i pitjor feta.

I per acabar, més soroll al canal: l'informe de la Fundació Bofill. No perquè sigui cert ha de ser oportú. Us el podeu llegir aquí, tot vé de l'informe PISA. http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/Dossier_premsa_DEFINITIU.pdf

Fins que no es compti amb els pares en el procés educatiu, anirem malament; però de debò, no al consell escolar o a l'ampa, sinó al dia a dia de cada fill, de cada alumne. Cal formació als pares, naturalment. Les AMPAs, les seves federacions, l'administració de la Generalitat caldria que invertissin en formació de pares. El que passa és que això és renunciar a manipular el sistema i renunciar a malmetre i manipular les generacions futures, i els qui ens governen no estan disposats a això.

divendres, 8 d’agost del 2008

El camí de l'èxit


El conseller Maragall ens mostra el camí, com si fos un d’aquests infumables “reality show” que la tele ens escup diàriament, ens ensenya que per tal de tenir èxit cal una fórmula ben senzilla: mentir, enganyar, manipular, i tot això amb una dosi extraordinària de cinisme, de falsedat. Ha de comptar, però, amb els còmplices necessaris entre els acòlits (estòmacs agraïts) dels mitjans de comunicació.

Des de fa ja molts dies parlem de la “brunete mediàtica” del conseller. Més o menys explícits, més o menys tapats, els membres de l’orquestra mediàtica del conseller ja està tocant els diferents moviments, que recorden aquells moviments de l’obra de Johann Sebastian Mastropiero:

  1. Enunziazione in tempo de menuetto;
  2. Hipotesis agitata;
  3. Tesis;
  4. Demostrazione, ma non troppo;
  5. Finale presto, con tutti.

Cadascún dels diferents “moviments” que està seguint el camí del (ara per ara) projecte de LEC són fàcilment identificables per a tots aquells que han seguit de prop el tema. Molt em temo que aquests han estat els professors, els pares, els titulars de la iniciativa social; segurament no han estat els de la menjadora, diguem alguns “periodistes” (gairebé a sou, podriem dir), que ara desbarren al so que toca el conseller.

Espero que no acabem al Parlament amb un “finale presto”, sinó assenyadament amb una llei de país, de veritat.

Per a mostra un botó:

Hi ha dos articles recentment publicats a l’Avui i a La Vanguardia, que són un fidel reflex de l’estratègia, en el tempo “demostrazione, ma non troppo”; glossarem només uns bocinets.

Diari Avui, editorial pàgina tres del dia 1 d’agost de 2008.

  1. “… posa en marxa un model educatiu que ha de satisfer a tots els sectors.” Es evident per a la majoria que això no és cert, i el fet que CCOO hagi demanat la dimissió del conseller i que tingui a pares i escoles d’iniciativa social molt enfadats no ho avala.
  2. “Entre els avantatges de la nova llei d’educació, que va ser acollida amb alguna reserva des d’IC-V”. Primer no és una nova llei, sinó un projecte de llei que ha de passar pel Parlament. Retorçar deliberadament el llenguatge i el que significa ha estat una especialitat del periodisme i els polítics d’esquerres. Segon, cal tenir poca memòria (abans en deiem cinisme o barra) per considerar com “alguna reserva” mostrar una oposició frontal al projecte al si del consell de Govern.
  3. “…és important assenyalar el consens que ha presidit la seva elaboració, amb l’objectiu de satisfer tots els ciutadans…” “ I la col.laboració de l’oposició amb les seves aportacions que han quedat recollides en el projecte”. On ha estat en els darrers mesos el que ha escrit això? Potser ha estat per aquí, però poc atent; ens preguntem si potser perquè ja tenia la instrucció d’escriure allò que li diguessin des de la conselleria…
  4. “El nou marc legal del servei d’educació català (…) posa un nou èmfasi en l’adaptabilitat, l’eficiència, els resultats i l’orientació d’un model educatiu que reflecteixi la identitat i la pluralitat del país”. Identitat i pluralitat? El text del projecte de llei menysté la diversitat, menysprea i castiga a diferents models pedagògics existents, com l’educació diferenciada, intentant uniformar-los ideològicament sota una feblíssima capa d’autonomia. Els projectes de centre o idearis són bandejats, si més no perquè una llei hauria de parlar amb intensitat del que és rellevant, i d’aquest tema no en parla gaire…

 

Ja ho veuen…

Anem amb La Vanguardia. També és del dia 1 d’agost.

La “Llei Maragall”, diu el títol. Si miren més avall, en aquest bloc, molt ens temiem que aquest era l’horitzó del conseller: passar a la història batejant una llei, encara que sigui a costa de no-consens, no-pau, no-sentit comú, no-llibertat.

  1. “…reconocimiento al conseller Ernest Maragall, que con tanto teson y entre tantas dificultades la está sacando adelante.” Això em recorda a aquella mare que tenia un fill cabut fins a l’exasperació, i en deia tenacitat. Fer virtut del defecte és cosa de mares amantíssimes.
  2. “ El cambio contó con diversos principios, siendo a mi entender muy relevantes la mayor igualdad entre centros públicos y privados –evitando así que con el dinero de todos se consolidaran dos calidades diferenciadas-“. I es queda tan tranquil. Es carrega amb una frase a la concertada, sembrant el dubte sobre la diferència de qualitat i acusant la concertada de tots els mals de la pública. No ho diu expressament, però està en el discurs maniàtic i fal.laç d’alguns manipuladors poc entesos.
  3. “… según la democratica idea  de que los criterios de admisión de los alumnos deben ser iguales (hoy, la concertada selecciona, ergo discrimina)”. De nou la ma i el criteri mentider de l’esquerra intolerant torna a sortir. Si fos cert que la concertada selecciona, caldrà demanar les responsabilitats als inspectors de centre, a les comissions d’escolarització municipals, als delegats i delegades territorials d’educació, que consenteixen aquest fet. Senyor conseller, sigui diligent i expedienti ràpidament totes aquestes persones i organismes per no complir la llei. Els esmentats elements del sistema educatiu dediquen força part del seu temps a “posar la lupa” en el procés d’admissions, especialment a la concertada. I seria a ells atribuible, en l’actual entorn de control inquisitorial i pèrdua de llibertats. Però afortunadament per al país, això no és cert.

 

Retorçar la veritat, fent que la mentida sembli veraç; insistir en els arguments (erronis) propis, fa que semblin veritats; desprestigiar l’adversari amb frases plenes de falsa magnanimitat; atribuir als altres el que no s’ha dit o no s’ha fet… sembla que aquest és el camí de l’èxit.

dimecres, 30 de juliol del 2008

Comença el vals


Ja tenim totes les peces del ball, i pot començar el vals. La política té aquestes coses, aquests divertiments. Els partits es miren les coses, sovint, des d'un punt de vista global. Sempre hi ha un punt de renúncia, de pèrdua, de transacció, si allò troncal o cabdal al meu discurs és respectat. Una reverència pactada, unes passes mesurades, al ritme que toca l'orquestra. Finalment tots els participants queden al lloc d'on van sortir...


A l'educació, hi cap la transacció? Crec que no podem permetre'ns com a país, que ens passem els anys (els darrers trenta així ha estat) transaccionant, canviant, modificant el sistema educatiu, en funció de qui governa. De fet la trasacció i el pacte ja existeixen, i es diu Pacte Nacional per l'Educació. Només calia posar-lo en articulat.


És clar que el conseller ara ja comença a tenir el protagonisme que no ha volgut fins ara: la roda de premsa d'avui (dimarts 30 de juliol) ha estat un exercici de demagògia, de disfressar la veritat amb girs, epítets, descripcions poc concretes. I els diaris hi entren al drap, qué innocents!. O potser no tant... (allò de la menjadora, ara recordo...) Ara sembla que qualsevol que estigui contra el projecte de LEC és poc menys de antipatriota, perquè estem parlant d'un projecte de país, que compta amb la convicció sincera de tots els sectors de l'educació (pares, mestres, patronal, alumnes...) Quanta mentida!!!!


Però ara és el moment dels polítics, al Parlament, amb unes regles del joc taxades, uns terminis, unes formalitats... i també unes aritmètiques que, vulguin o no, són molt sàdiques. Potser caldrà anar passant pel Parlament per recordar als polítics que els pares existim, que volem que els nostres drets es respectin, que volem llibertat. I si cal anar amb alguna cassola perquè no es despistin, doncs hi haurem d'anar.


Sortosament (o gràcies a la comissió jurídica assessora, caldria esbrinar) el concepte de servei públic ha desaparegut. Malgrat que els antiquats de l'esquerra síndria (verda per fora, vermella per dins), ja han dit que confien entrar esmenes en aquest sentit. Ara veurem l'abast de les cessions al tripartit: primer van ser els transvassaments; ara serà la MAT?, o bé les medusses?, o el "pla bombeta" del ministre d'indústria, o qualsevol altra xorradeta...? Això és molt poc seriós.


Si el projecte no millora al Parlament, que NOMÉS vol dir assemblar-se mínimament al Pacte Nacional per l'Educació, tindrem un nyap i tots els sectors en peu de guerra un altre cop. I amb la crisi (bé perdó, suau desacceleració econòmica), les hipoteques, els llibres, les quotes bestials de l'AMPA d'alguns centres públics, les aportacions voluntàries però necessàries, i la Visa (ex visa, perque s'ha fos durant l'agost per efecte de la calor), etc. el personal estarà bastant encabronadet (perdoneu l'expressió) com per acceptar una LEC com la planteja el govern. Perquè no oblidem que ara, el responsable del projecte de llei, no és només el conseller, sinó el govern presidit pel M.H. sr. Montilla.


Recordo una pel.lícula de cinema, on hi havia un fantàstic ball: un saló amb grans columnes, bordejada de grans finestrals i portes cap a un jardí encisador. Unes aranyes que penjaven dels sostres policromats; l'orquestra tocant valsos i peces divertides... Les regles socials de la urbanitat tot ho gestionaven, tot semblava sota control, totes les expressions estaven estandaritzades, res es movia un bri del que estava establert pel protocol i l'etiqueta.

Espero que no ens passi això, al Parlament, sinó que s'acabi com acabava aquella pel.lícula: una monumental batussa provocada per l'amor a la veritat, que mou els cors i els esperits de les persones, fins i tot dels que es dediquen a la política.

No cal que aquest ball acabi a bufetades, però sí cal que el políticament correcte o les transaccions interessades no deixin que la veritat i la llibertat quedin bandejades, ignorades o enterrades. Anem al que és essencial: la llibertat, la diversitat, la qualitat, l'equitat, l'excel.lència. Tornem al Pacte!!!

dimecres, 2 de juliol del 2008

Seguim educant, lluitem per la llibertat


L'escola s'ha acabat. Fa ja uns dies que tenim als menuts per casa, pels casals, a casa dels avis o tiets, amb cangurs ocasionals... Però l'educació no es para (no el departament, eh?, que si que es para una mica). Tots els pares i mares de Catalunya continuem educant els nostres fills encara que els mestres i professors ja hagin plegat (a efectes escolars lectius, si hem de ser exactes).
Però fiquem-nos amb l'avantprojecte de LEC, que és el que ens motiva. Sembla que té ara dificultats, doncs el President Montilla diu que necessita consens, que és un tema de país. Quina por. Es el preludi d'una entrada urgent i aprovació ràpida de la LEC tal com està.
Curiosament no ha sortit a la premsa ni als mitjans gairebé res de l'avantprojecte, ni de les queixes de TOTS els sectors, ni de les manifestacions dels pares i mares, ni de les al.legacions (més de 225.000!!). I això que el president diu que és un tema de país. Sembla que el sector periodístic i mediàtic té altres prioritats al cap, potser és per això que no era important i per això no sortia... Vet-ho aquí!!
Ara surt el president amb lletres grosses dient que això requereix un màxim consens perquè és un tema de país... Quina casualitat. Ha vist la llum? Perquè ho diu ara, a quinze dies de tancar el Parlament? Avui fa un mes, tenia a la porta de la conselleria d'educació 225.000 persones demanant la retirada d'aquesta llei: rep amb tant de retard el resum de premsa? Fa tres setmanes tenia allà mateix, i també a la Diagonal de Barcelona milers de famílies catalanes emprenyades: no informen a temps al President?
Deixeu-me ser una mica dolent. No serà que prepara la opinió pública perquè pensi que ell vol el consens? Jo crec que l'interessa sortir així als mitjans per crear la percepció que és un home de consens i d'harmonia, de diàleg. Espero equivocar-me, però crec que hi haurà més aviat poc diàleg i es voldrà fer passar per l'embut (com sempre) al Parlament, aprovant un cop més una llei injusta. Però l'hemeroteca dirà el contrari.
I els pares i mares seguirem educant perquè és la nostra vocació com a pares i mares. I encara que el senyor Montilla i el senyor Maragall s'ho pensin, seguirem educant els nostres fills dient-los que una llei injusta no es moralment vinculant ni és cap referent ètic a la societat; perquè si és injusta, va en contra de les persones, encara que algú vulgui fer creure que va a favor dels drets. Però és que els drets no són una entelèquia sense suport, sinó que són de les persones, que doten els drets de sentit; i si la llei és injusta, no pot anar a favor dels drets, sinó en contra. Però els pares i mares seguirem educant, i seguirem lluitant contra les propostes injustes dels qui ens governin. I els direm als nostres fills perquè tinguin criteri i siguin lliures.