Des del bon rotllo

Suposem que el nostre conseller vol, realment, una llei de país. Una llei de país no pot anar contra algú que forma part del país. Una llei de país no pot deixar de banda realitats que existeixen, que funcionen, que són excel.lents en gran part i que, a més, li surten bé de preu al país!!!!

Qui, si no és encegat per una passió ideológica intolerant, podria subscriure el plantejament anterior???

Suposem que el nostre conseller d'educació vol, realment, un país que tingui persones lliures (és a dir, que fan allò que està bé i és correcte perquè els dona la gana), formades, capaces de prendre decisions responsables, assumint les conseqüències d'allò que han decidit (qué difícil és això!!!). 

Perquè proposa una llei que menysté la llibertat més elemental dels pares a triar escola, projecte educatiu, projecte docent, ideari???

A la vista de l'actual redactat del projecte de LEC, hem de suposar que el nostre conseller vol un sector públic a l'educació fort, potent, capaç de generar coneixement, capaç de generar valors socials i personals basats en la nostra tradició filosòfica occidental. La LEC, no ho podem  deixar de dir, té punts interessants: posa les piles al sector públic pel que fa a la direcció de centres i a  l'avaluació: per això genera rebuig entre un sector del professorat (bé, de fet entre un sector dels sindicalistes que no estan a l'aula ni a l'escola i que veu perillar l'statu quo).

Però no hauria de ser mai en detriment de l'escola d'iniciativa social, dels projectes pedagògics que volen excel.lència, dels milers de pares i mares de família que busquen en les diferents opcions i escoles el millor per als seus fills. Es d'una supèrbia sense límits pensar que el sistema públic i únic que planteja la LEC ha de satisfer tots els pares i mares de Catalunya. O supèrbia o manipulació malintencionada. O és que algú pensa que el 40% dels pares de Catalunya, són idiotes i només volen mal per als seus fills?

Cal insistir que la llibertat és el millor? Cal insistir que els drets dels pares són inalienables? Els jutjes no paren de donar la raó als pares: és prioritari el dret dels pares a triar escola que el de l'administració a la planificació.

I ara, més propaganda; no us ho perdeu. Feu comentaris, difoneu-lo per correu electrònic: els pares de l'escola d'iniciativa social estem en lluita, i d'això en sortirà guanyant el país !!!

http://www.youtube.com/watch?v=d1J0K03a8oc 

http://es.youtube.com/watch?v=yAb3UNG_8Ow

El finançament

Vaig llegir fa unes setmanes un article molt encertat, o una carta, d'un professor d'institut. No era un malvat professor de la privada, escanyapobres i insolidari, tiranitzat per un director més malvat encara, dilapidador de l'erari públic (que ni veu ni administra...). Aquest professor (malvat i tal...), escrivia més o menys el següent (més elaborat, justificat i explicat): educar (els edificis, els mestres i professors, els materials, la llum i l'aigua, els ordinadors...) costa (molts) diners, i no es valorarà l'educació mentre tot sigui absolutament gratuït.

La setmana passada, una notícia al diari: la conselleria deixarà de banda un programa pilot que pretenia la gratuitat del transport per als infants. L'argument del responsable (un bon pes pesant del PSC, un partit que pressumptament desgoverna al departament d'educació), és el mateix que el nostre malvat professor d'institut.

La coincidència no passaria de ser això, si no fos pel greuge dramàtic de comparar un servei d'interès públic (decissiu per al país i que s'entesten que sigui gratuït per a tothom ) amb un servei de transport prestat pel sector públic. Cal valorar més el transport públic, la "mobilitat sostenible", la "col.lectivització" del transport. Cal menystenir l'educació dels nostres ciutadans?

L'informe PISA ha estat objecte d'una darrera munyida per part de la Fundació Bofill. Un resultat interessant: els alumnes nouvinguts tenen un fracàs escolar molt inferior (10% front al 30%), si estan a una escola concertada. Es a dir, finalment valoren allò que costa uns diners i hi ha famílies disposades a valorar, a canvi d'uns euros.

Cal distingir valor i preu, ho vaig aprendre d'un professor universitari (de la pública, eh?).  Que cadascú faci la reflexió que vulgui.