En llatí: de fraus, dolus, falacia

Fa uns dies, ha saltat als mitjans la mesura (estalinista, diria) que proposa el nostre ínclit i mai ben ponderat Conseller.

La forma de la normativa sembla que és una Resolució (concretament la Resolució EDU/553/2009, de 2 de març, que es pot llegir íntegra a https:// www.gencat.cat/diari/5333/09057094.htm) de manera que la responsabilitat de la cosa només pot recaure en el nostre ínclit i mai ben ponderat Conseller.

Quan deixi el càrrec, que esperem que sigui el més aviat possible, caldrà fer una bona ponderació de tot el que ha fet, desfet o deixat de fer.

Però és aquesta Resolució, que ha aixecat tanta polseguera, que ens preocupa enormement. Caldria preguntar-se perquè alguns pares estarien disposats a mentir per defensar la seva llibertat. Tornem a ser-hi: quin és el valor que va per damunt, quin és el dret prevalent: el de l'administració a planificar (com l'Stalin o en Hitler, que també ho feia) o el dels pares a triar l'educació que volen per als seus fills?

Crec recordar que els tribunals més qualificats, a Espanya, Europa i el món sencer (el normal, no les dictadures) han defensat que és el dret a triar dels pares el dret preferent.

Però, és clar, al senyor conseller li molesta tant això que els pares tinguin drets, que ha de fer normes així.

Si algú recorda alguna lliçó d'història...: hi va haver un rei (ho poso en minúscula) d'un país veí que va promulgar una llei: si algun dels jueus o musulmans es converteix, però continua practicant la seva religió; si algú coneix algú que sigui heretge... que el denuncii, i el premiarem amb la meitat del seu patrimoni.

Aquesta és la política d'aquest personatge: el foment de la denúncia, la del.lació i el bon rotllo!

Aquesta esquerra s'ha carregat ("a este país no lo va a conocer ni la madre que lo parió", Alfonso Guerra dixit) la mínima moralitat d'una societat, que ara va a la deriva. Ara pretenen que no facin allò pel que se'ls ha preparat: la trampa, la mentida i la confabulació per aconseguir el que un vol. Ara no els agrada i amenacen amb donar la meitat del seu patrimoni al denunciant (que evidentment ho fa per amor a la justícia i al dret, no pas perquè se senti perjudicat personalment!!!)

És a dir, que la delació es convertirà en una forma més d'entretenir al personal. O potser és que han pensat a dinamitzar el sector econòmic de la investigació privada per disminuir l'atur, no voldria ser malpensat!!!

Però no queda aquí la cosa. Els nois i noies, nens i nenes que tenen la mala sort de tenir uns pares separats, divorciats o barallats, estan de sort (o de pega, segons ho mirem!!): els pares podran fer dues preinscripcions. No com els altres, que si en fan dues queden totes dues anul.lades automàticament, perdent tots els drets preferents que tinguessin!!. Concretament, diu:

"Quan la duplicitat es produeixi per discrepància de criteri entre persones que comparteixen la custòdia del menor, i mentre no hi hagi una resolució judicial, es prioritza la continuïtat al mateix centre on està escolaritzat l'alumne o l'alumna o, quan es tracti de nova matrícula, les comissions d'escolarització afectades, escoltades les persones interessades, anul·len una de les sol·licituds."

A veure quantes se'n presenten duplicades, buscant la trampeta. Perquè no diu que calgui estar separat o divorciat o barallat. Simplement discrepància de criteri entre els que comparteixen la custòdia del menor. Ara caldrà interpretar la interpretació interpretable que fa l'intèrpret??? Embolica, que fa fort!!!

Que s'ho pensi aquest senyor, però li creixen els "enanos" per allà on passa. Diu que ha dialogat amb tothom, però el cert és que té a tothom encabronat (i perdoneu l'expressió, però és prou descriptiva). I aquesta és la llei que ha de durar molts anys, moltes legislatures?

Gairebé estariem d'acord en no tenir cap llei pròpia, amb aquest tarannà. Talante que en diuen uns altres...