dimarts, 23 de desembre del 2008

Carta als Reis Mags


Evidentment!!!

Una bona Carta als Reis Mags. Això és el que els pares d'arreu de Catalunya voldrien escriure. Sovint no tenim temps, ens apressa el consumisme (fins i tot en temps de crisi!!). Els nostres fills escriuen als Reis i demanen la il.lusió, el que els entra pels ulls, el que els amics i coneguts els expliquen. Els pares mirem d'assessorar-los, per evitar frustracions innecessàries (d'uns i d'altres!!). Finalment els Reis Mags rebran una carta de cada nen on hi ha reflectit allò que volen de debò, que encaixa amb la família, amb l'estil, amb el que és necessari... i una miqueta més.

Un apart. L'austeritat no està de moda; ull!, l'austeritat no vol dir no comprar o no tenir, sinó anar al que realment necessitem per dur a terme el nostre projecte (personal, íntim, familiar, professional, social...), sense enganyar-nos ni deixar-nos guiar per una publicitat o uns hàbits socials poc sobris.

Bé, vaig al gra. La Carta als Reis Mags.
Els pares volem el millor per als nostres fills, i per això hem de fer una bona carta:

"Estimades Majestats, Reis Mags d'Orient:

Som els pares i mares de Catalunya, i aquest any ens hem portat força bé: hem lluitat de valent per millorar el projecte de llei d'educació de Catalunya (la LEC). Hem escrit cartes, hem demanat el que creiem (sabem) millor, hem fet milers d'al.legacions, ens hem manifestat... Però sembla que el nostre clam no ha estat escoltat (potser perquè emetem en una freqüència d'ona diferent dels que han de rebre el missatge).

Esperavem poder fer una carta demanant només la Pau, l'Amor... i recursos per a l'educació!!, però també els demanarem coses que no són per nosaltres:
  • Un receptor en condicions per al Conseller. No escolta sent gaire bé.
  • Sentit comú per als polítics, que facin una llei que respecti el dret dels pares a educar els seus fills segons les seves conviccions, i en igualtat de condicions. Ara i en el futur.
  • Un moment de claredat, només un moment, per alguns que militen en partits d'esquerres, perquè no confonguin el dret a l'educació amb el dret a la manipulació.
  • Fortalesa per als que, sigui des del partit que sigui, creguin que els pares tenim el dret a educar els nostres fills.
  • Magnanimitat per saber veure que el millor és la llibertat, encara que no sigui el que defensem políticament (parlo per alguns d'esquerres)
També els volem demanar, benvolguts Reis, més recursos per al sistema educatiu de Catalunya, un millor finançament, respecte per la qualitat i l'excel.lència que tots els projectes educatius busquen per als seus alumnes, respecte per totes les metodologies pedagògiques.

Finalment, bones orelles i una bona predisposició per als qui han d'escoltar als qui han de comparèixer al Parlament. Tots volem el millor, i segurament hem de començar per respectar la llibertat.

Gràcies, Majestats, per escoltar i llegir aquesta carta. Només desitjem el millor per als nostres fills."

A veure si tenim més llibertat, més pau, més excel.lència (de la bona, no la del tripa), i un Feliç Nadal.

Fins a l'any vinent!!!

dimecres, 17 de desembre del 2008

A qui s'escoltaran?


Qui exposarà i defensarà que la LEC mereix una clara millora en aspectes nuclears? Aspectes essencials que han de construir la nostra societat local i global, no només el sistema educatiu?

Quines persones i institucions es "mullaran" per defensar els drets i llibertats fonamentals (dels pares i dels nostres fills)?, pel nostre dret a la llibertat de triar?, per defensar la llibertat de les escoles a existir segons un ideari, un caràcter propi?

La llista s'ha vist dràsticament reduïda a 65 compareixents. Està clara que, malgrat la pressa que gasten, no tenen la barra de reduir a quatre o cinc els qui han de donar la seva opinió sobre el projecte de llei. S'ha quedat en 65, però segurament val la pena analitzar quines veus sentiran els senyors i senyores diputats i diputades, i quins plantejaments defensaran, quines visions de l'educació tenen (si és que en tenen) els qui el Parlament ha acordat convocar...

L'ordre en que estan posats és el del Diari Oficial del Parlament. També valdria la pena llegir la transcripció de la sessió de la comissió: un garbuix poc transparent. Es possible que el pragmatisme hagi d'anar per davant, per evitar que sigui farragós, però una primera lectura ens indica que ja està amanit en reunions no públiques. No era al Parlament on hi ha d'haver la màxima transparència?

Bé, la llista:

  • Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya
  • Associació d’Inspectors d’Ensenyament de Catalunya
  • Associació Catalana de Professionals dels Centres de Recursos Pedagògics, de l’Associació Catalana de Professionals dels Equips d’Assessorament Psicopedagògic i del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius
  • Federació Catalana d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Educació Especial i de la Federació Catalana Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual
  • Col·legi de Logopedes de Catalunya
  • Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya
  • Comissions Obreres de Catalunya
  • Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya
  • Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya
  • Educar en Família
  • Federació Catalana de Centres d’Ensenyament
  • Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes d’Ensenyament Secundari de Catalunya
  • Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya
  • Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Escoles Lliures de Catalunya
  • Federació d’Ensenyament de la Unió General de Treballadors
  • Foment del Treball Nacional
  • PIMEC
  • Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva a Catalunya
  • Unió Sindical Obrera de Catalunya
  • Associació Catalana de Dislèxia i Altres Dificultats Específiques
  • USTEC-STEs
  • Junta Central de Directors de Catalunya d’Ensenyament Primari i de la Junta Central de Directors de Catalunya d’Ensenya­ment Secundari
  • Alfons Formariz, expert en matèria educativa i formació d’adults
  • Miquel Martínez, exdirector de l’Institut de Ciències de l’Educació i expert en matèria educativa
  • osep Maria Terricabras i Nogueras, professor i filòsof, i expert en matèria educativa
  • Màrius Martínez, ponent de l’Avantprojecte de llei d’educació en el Consell Escolar de Catalunya i expert en matèria educativa,
  • Agrupació Escolar Catalana
  • Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura
  • Associació Catalana de Municipis i Comarques
  • Associació de Joves Estudiants de Catalunya
  • Associació Professional de Serveis Educatius de Catalunya
  • Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
  • Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres de Catalunya
  • Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
  • Federació de Municipis de Catalunya
  • Institut d’Estudis Catalans
  • Secretariat d’Escola Rural de Catalunya
  • Joaquim Prats Cuevas, president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu
  • Jordi Sànchez i Picanyol, director de la Fundació Jaume Bofill
  • Josep Maria Rañé i Blasco, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
  • Unió General de Treballadors de Catalunya
  • Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari
  • Associació de Catedràtics d’Ensenyaments Secundaris de Catalunya
  • Axia, Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya
  • Associació d’Estudiants Progressistes
  • Associació Catalana d’Universitats Públiques
  • Associació de Mestres Rosa Sensat
  • Estudiants en Acció
  • Federació Catalana de l’Esplai
  • Fundació Inform
  • Grup de Recerca en Educació i Treball, de la Universitat Autònoma de Barcelona
  • Lliga per la Laïcitat
  • Joan Manel del Pozo, expert en matèria educativa
  • Josep Maria Torres, expert en matèria educativa
  • Ramon Simon i Campà, expert en matèria educativa
  • Marina Tomàs, experta en matèria educativa
  • Escoles de Música d’Iniciativa Privada Associades de Catalunya
  • Fundació Eduard Soler
  • Fundació Pere Tarrés
  • Òmnium Cultural
  • Joaquim Arenas i Sampera, expert en immersió lingüística
  • Inger Enkvist, professora de peda­gogia de la Universitat de Lund
  • Francesc Riu i Rovira de Villar, expert en legislació educativa
  • Ferran Ruiz Tarragó, expert en tec­nologies de la informació i la comunicació
  • Federació d’Ensenyament de la Unió Sindical Obrera de Catalunya
Déu n'hi do!
El criteri sembla que ha estat incloure a tots aquells que van signar el Pacte Nacional. Si és així, majoritàriament diran que la llei no s'ajusta al Pacte, que ha mancat escoltar (no sentir, que no és el mateix), que els del tripa van a la seva, que és difícil governar un país amb lleis com aquesta, que els pares no estan contents amb la llei. Es el govern qui hauria de presentar la millor llei possible, acollint i reflectint els drets fonamentals.
I el primer i principal és que els pares som els que eduquem als nostres fills. A partir d'aquí, els drets dels altres.
Efectivament, pesats fins a dir prou. Però sembla que el que és obvi necessita d'aquesta insistència, perquè si no sembla que no existim.

divendres, 12 de desembre del 2008

Ara tenim pressa??


Estem estorats, bocadabats i esmaperduts. Quina pressa tenim, ara? 

Sembla que la llei més important dels darrers decenis, alguns se la volen pulir en unes setmanes de mirar-s'ho ràpidament. Reclamem ja mateix el dictamen del Consell Consultiu sobre el projecte de llei d'educació (comparegut, esmenat i informat convenientment) que vagi a votació al Parlament. Suposo que algú tindrà el sentit comú de demanar-lo, però per si les mosques...

Miraré d'expressar-me, analitzant els fets:
  • Novembre 2007: document de bases.
  • Maig 2008: avantprojecte de llei.
  • Agost 2008: projecte de llei.
  • 14 Novembre 2008: consideració del projecte de llei.
  • 11 Desembre 2008: "corre, corre, que te pillo" (amb l'objecte de tenir ja totes les esmenes presentades, segons sembla, a principis de febrer).
Sis mesos mirant-se el document de bases. Tres mesos, l'avantprojecte, gairebé quatre mort de riure al Parlament, esperant... I ara de cop i volta, en un parell de mesos volem tenir una llei "de primera"?. Així, ni de tercera, escolti...

De moment se m'acut (quina sagacitat, eh?) que el govern (que no ens enganyem, és qui vol dictar el ritme en aquesta festa), ha donat la consigna d'apretar l'accelerador. Amb quina finalitat?

El conseller ha dit que voldria aplicar la llei al curs 2009-10. Això significa que, per anar bé (que vol dir malament pels drets dels pares i mares, i de les escoles) hauria de tenir-la aprovada abans del periode de preinscripcions (abril?) i poder trinxar ben de gust els drets constitucionals dels pares, a través del sistema totalitariament aplicat de zones, punts, etc.

Llàstima (pel conseller i els seus amics) que la renovació de concerts educatius no pugui entrar sota l'aplicació de la llei per l'any vinent; però no cal patir, alguna cosa se li acudirà al conseller, doncs ja hi ha en vigor alguns aspectes del projecte de LEC (perquè a aquest pais som idiotes i ens deixem enganyar). El frau de llei no és difícil amb una bona dosi mediàtica, oi? O simplement negar el dret i prou ("que s'ha cregut vostè? els cabals públics no són per malgastar-los en bestieses com l'educació, que tenim altres prioritats!!!")

Una altra possibilitat: els socis de govern es van aprentant els uns als altres. Quan va sortir l'avantprojecte de llei, va coincidir amb les canonades, els "transvassaments" (perdó, aportacions puntuals) i els encomanes a la Mare de Déu de Montserrat. Ara coincideix amb el finançament: potser algú ja sap que no n'hi haurà el promès (fixa't, que ja és estrany, amb lo cumplidors que són!!), i la moqueta val massa per fer-hi sang al damunt. Es evident que no hi té res a veure, però només es constata la coincidència temporal...

Agendes ocultes. Sembla un terme d'espies, però s'aplica a aquelles situacions en que un equip (som un país?) en la que els seus components (ara per ara alguns polítics; vaja, ja hi tornem a ser...) tenen interessos i objectius que no poden posar-se damunt de la taula perquè, en el fons, són inconfessables. He vist una definició a un article que diu que "Responen a pica-baralles, rancúnies, ambicions, venjances, prejudicis, conflictes històrics o desitjos contraris als objectius explícits del grup, o a les normes que l'equip s'ha dotat."

Encaixa de pel.lícula!!! Es el paradigma del joc polític!!! Aquí sembla que gairebé tots en tenen, d'agendes ocultes. I així és evident que no ens entendrem en el que és essencial: el dret a la llibertat d'educació. Per cert, és públic que el conseller anirà a Santpedor el dilluns: allà s'ha comès un atropellament dels drets fonamentals que els pares han denunciat i els tribunals els han donat la raó. Ara tot serà normalitat "democràtica", oi?

Ara repassava un post publicat mesos enrere, i recordo que parlava dels "minuets" dels polítics (http://noalalec.blogspot.com/2008/07/comena-el-vals.html). Sap greu haver errat tan poc. Per moltes bones paraules que ens diguin a totes les parts, la transacció existirà, i hi haurà ferits i algun mort pel camí. Però tot sigui per conservar l'statu quo, oi?

A mi em sona a covardia. Pragmatisme, en diran alguns. Pactisme, uns altres. La nostra cultura política, que ens ha permès avançar... ha, ha, ha...!! Però és que amb els principis no hi podem jugar. Encara espero equivocar-me absolutament.

Heu vist la pel.lícula "Beautiful mind" (2001)?. Era protagonitzada per Russel Crowe, que encarnava a John Nash, premi Nobel d'economia de 1994. Bé, una idea que s'il.lustra a la pel.lícula és el seu famós "equilibri de Nash" o "teoria dels jocs"; em va cridar l'atenció i vaig llegir alguna cosa al respecte. Es força espès, basat en matemàtiques; però una cosa em va quedar clara: si algú, en un entorn competitiu, actua pensant en el benefici de tots, guanya i fa guanyar als altres. Sembla paradoxal, però aparentment aquest senyor va demostrar, matemàticament, que pensar en fer el bé als altres té premi.  Que cadascú ho apliqui com cregui oportú.

El que sembla evident és que treballar amb agendes ocultes (moneda de canvi freqüent a l'entorn del que parlem), no s'adiu amb aquest equilibri. Per tant, jo a la meva, a conservar l'statu quo i a mirar de mantenir-lo o millorar-lo en "benefici" (llegir perjudici) d'altres. I si són els pares, o les escoles, o la llibertat d'educació, se me'n fum.

Si 225000 persones a la porta del departament no són escoltades, potser caldrà que els passem pel damunt, a veure si s'assebenten del que són 550000 peus en moviment...

Acabarem, però, donant les gràcies a tota aquesta colla que ens desgoverna per les molles que han aconseguit pel pais. De moment, però, el pastís se'l mengen ells. Ep!, i ben contents!!!!

diumenge, 7 de desembre del 2008

Sentir, escoltar...


És evident que ara cal ser prudent, i escriure pensant què passa i què pot passar. Ja s'ha acabat el termini que tenien els partits per proposar persones i institucions perquè compareguin davant la comissió d'educació i universitats del Parlament de Catalunya.

Aquestes persones hauran d'expressar allò que opinen sobre el projecte de Llei d'Educació. Lliurement, sense por, sense embuts, amb educació però amb la veritat. Cadascú ha estat proposat per una o més formacions polítiques perquè hi diguin la seva (la del compareixent, no la del partit!!). Sembla que la dinàmica, segons ens explica el Reglament del Parlament, és la següent:
  • El compareixent (fetes les presentacions i el protocol corresponent), exposa durant una estoneta el seu "capteniment" sobre el tema pel que ha estat convocat (la Llei d'Educació). Això és important, perquè potser algun (vista la llista), té la temptació de parlar d'altres coses...
  • El grup parlamentari que l'ha convocat té un torn de paraula durant una estona exactament igual, i pot interpel.lar el compareixent.
  • El compareixent pot respondre breument al parlamentari.
  • Els altres grups parlamentaris disposen, entre tots, del mateix temps que el grup convocant, i amb la mateixa dinàmica.
Bé, caldria recordar als compareixents que cal defensar algunes coses (vinguin d'on vinguin):
  • La llibertat d'educació i TOTS els seus drets (dels pares, especialment)
  • L'Estatut.
  • La Constitució Espanyola (mal que pesi a alguns).
  • Les sentències dels tribunals: el Suprem i el Constitucional.
  • La declaració dels drets humans.
  • Els tractats internacionals.
La llista de proposats és especialment llarga (i en ocasions coincident entre els diferents grups parlamentaris). Però perquè és tan llarga?. 
  • Que no han estat prou escoltats, tots ells, pels redactors del projecte de Llei?. 
  • O és que no han estat ni tan sols escoltats? Potser només han estat sentits, i ara ens hem d'assegurar que siguin escoltats, amb "llum i taquígrafs"... 
  • Són (experts solvents) tots els que estan?
  • Estan tots els que són?
  • Els titllats com a "representants", ho seran realment?
El més preocupant és que els parlamentaris sentin la urgència de convocar tanta gent. Fins i tot sembla que els grups que donen suport al govern ha fet una llarga llista de persones i institucions. 
Ja ens està bé, als que defensem que cal modificar aquest projecte de llei, que vinguin tants i tants. Segur que entre ells n'hi haurà que despertaran el sentit comú, el seny català, dels parlamentaris i faran la llei que ens cal de debò, sense sectarismes ni dogmatismes de cap mena...

Es podrà seguir el debat per internet o televisió? si mireu l'anterior post veureu les adreces on poder seguir l'esdevenidor...
Es podrà seguir a través dels mitjans de comunicació ordinaris (eufemisme de tributaris)?
Si més no, podrem llegir als butlletins oficials del Parlament, què opinen (sense intermediaris) els diferents actors de l'educació, i que cadascú es faci una composició (sense comentaris...). Caldrà ser actius i saber què s'hi diu.

I poca cosa més... Es reprodueix la llista completa dels compareixents proposats (i si me'n deixo alguna, ja ho sento): 126 persones haurien de comparèixer, si tots els grups parlamentaris hi estan d'acord, havent-se presentat 190 peticions (per tant moltes han estat sol.licitades per dos o tres grups):

  1. Alfons Formariz, expert en formació d'adults
  2. Àngel Castiñeira Fernández, professor titular del Departament de Ciències Socials d'ESADE
  3. Antoni Puigverd, professor i analista
  4. Antonio Jimeno Fernández i Luis Ugedo Ucar, Representants d'Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari
  5. Cornelius Riordan, professor del Providence College Boston i sociòleg expert en educació diferenciada per sexes
  6. Emili Contavitarte Carral, Representant de la Confederació General del Treball
  7. Enric Puig i Jofra, secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya 
  8. Ferran Ruiz Tarragó, expert en tecnologies de la informació i la comunicació
  9. Francesc Pedró i García, gerent del Centre per a la Innovació i la Recerca Educativa de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
  10. Francesc Riu i Rovira de Villar, expert en legislació educativa
  11. Inger Enkvist, professora de pedagogia de la Universitat de Lund
  12. Isidro Cabello Hernandorena, professor, investigador i Representant del Consell Escolar de l'IES Blanxart, de Terrassa (Vallès Occidental), i responsable de legislació de la revista "Magisterio"
  13. Jaume Sarramona López, catedràtic emèrit de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona
  14. Javier Elzo, catedràtic de sociologia de la Universitat de Deusto
  15. Javier Urra, president de la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid
  16. Joan Estruch Tobella, expert en direcció escolar
  17. Joan Guitart, exconseller d'Ensenyament
  18. Joan Manel del Pozo, expert en matèria educativa
  19. Joaquim Arenas i Sampera, expert en immersió lingüística
  20. Joaquim Prats Cuevas, president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu 
  21. Jordi Cañameras Gaya, Representant de la Coordinadora d'Instituts d'Educació Secundària amb Batxillerat Nocturn de Catalunya
  22. Jordi Fibla, en representació de l'Associació de Llars d'Infants de Catalunya
  23. Jordi Sànchez i Picanyol, director de la Fundació Jaume Bofill
  24. José Antonio Marina, catedràtic de filosofia i escriptor
  25. José Menéndez Cabrera, director del Centre d'Estudis Joan XXIII, de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)
  26. Josep M. Esquirol, professor de la Universitat de Barcelona
  27. Josep Maria Rañé, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
  28. Josep Maria Terricabras i Nogueras, professor i filòsof
  29. Josep Maria Torres, expert en matèria educativa
  30. Maite Mauricio Jareño, presidenta de la Junta de Govern del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya
  31. Manuel Silva, expert en dret educatiu
  32. Maria Antonia Pujol Maura, professora titular del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona i experta en educació infantil
  33. Marina Tomàs, experta en matèria educativa
  34. Màrius Martínez, expert en matèria educativa
  35. Miquel Martínez, expert en matèria educativa
  36. Neus Buisán Cabot, presidenta de l'Associació Catalana de Dislèxia i Altres Dificultats Específiques
  37. Pere Ciudad Palanques, Representant d'ANPE - Sindicat Independent
  38. Ramon Simon i Campà, expert en matèria educativa
  39. Rosa Cañadell, Representant d'USTEC-STEs
  40. Rosa Maria Tarradellas, professora de la Universitat de Girona i experta en educació infantil
  41. Salvador Cardús i Ros, professor titular de sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona
  42. Ton Duif, expert en finançament educatiu,
  43. Xavier Massó Aguadé, Representant de l'Associació Sindical de Professors d'Ensenyament Públic de Catalunya - Sindicat de Professors de Secundària
  44. Xavier Melgarejo Draper, director del Col·legi Pare Claret, de Barcelona 
  45. Representants d'Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari 
  46. Representants d'Ad hoc - Associació per l'Ensenyament de la Filosofia a Secundària 
  47. Representants d'Axia, Associació de Directius de l'Educació Pública de Catalunya
  48. Representants de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres de Catalunya 
  49. Representants de Convivència Cívica Catalana 
  50. Representants de Foment del Treball Nacional 
  51. Representants de la Cambra de Comerç de Barcelona 
  52. Representants de la Confederació Cristiana d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya 
  53. Representants de la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya 
  54. Representants de la Federació Catalana d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Educació Especial i de la Federació d'Entitats Pro Persones amb Discapacitat
  55. Representants de la Federació Catalana de Centres d'Ensenyament 
  56. Representants de la Federació Catalana de l'Esplai 
  57. Representants de la Federació d'Associacions Culturals i Educatives de Persones Adultes 
  58. Representants de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya 
  59. Representants de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari
  60. Representants de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Escoles Lliures de Catalunya 
  61. Representants de la Federació de Centres Infantils de Catalunya 
  62. Representants de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya 
  63. Representants de la Federació de Municipis de Catalunya 
  64. Representants de la Federació de Sindicats Independents d'Ensenyament 
  65. Representants de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres 
  66. Representants de la Federació d'Ensenyament de la Unió General de Treballadors 
  67. Representants de la Federació d'Ensenyants de Matemàtiques de Catalunya 
  68. Representants de la Federació d'Entitats per a l'Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya 
  69. Representants de la Federació d'Entitats Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual 
  70. Representants de la Fundació Catalana de l'Esplai 
  71. Representants de la Fundació Eduard Soler 
  72. Representants de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya 
  73. Representants de la Fundació Inform 
  74. Representants de la Fundació per l'Ajuda a Nens i Joves amb Altes Capacitats de Catalunya 
  75. Representants de la Fundació Pere Tarrés 
  76. Representants de la Junta Central de Directors de Catalunya d'Ensenyament Primari i de la Junta Central de Directors de Catalunya d'Ensenyament Secundari 
  77. Representants de la Junta Central de Directors de Catalunya d'Ensenyament Secundari 
  78. Representants de la Lliga per la Laïcitat 
  79. Representants de la Mesa d'Educació de Persones Adultes de Catalunya 
  80. Representants de la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva a Catalunya 
  81. Representants de la plataforma Dret a Escollir 
  82. Representants de la Unió General de Treballadors de Catalunya 
  83. Representants de la Unió Sindical Obrera de Catalunya 
  84. Representants de la Xarxa d'Educació Lliure 
  85. Representants de l'Agrupació de Mares i Pares per la Llibertat d'Educació 
  86. Representants de l'Agrupació Escolar Catalana 
  87. Representants de l'Associació Catalana de Dislèxia i Altres Dificultats Específiques 
  88. Representants de l'Associació Catalana de Llars d'Infants 
  89. Representants de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques
  90. Representants de l'Associació Catalana de Professionals dels Centres de Recursos Pedagògics, de l'Associació Catalana de Professionals dels Equips d'Assessorament Psicopedagògic i del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius
  91. Representants de l'Associació Catalana de Professionals dels Equips d'Assessorament Psicopedagògi
  92. Representants de l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura
  93. Representants de l'Associació Catalana d'Escoles de Música 
  94. Representants de l'Associació Catalana d'Orientació Escolar i Professional 
  95. Representants de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques 
  96. Representants de l'Associació de Catedràtics d'Ensenyaments Secundaris de Catalunya 
  97. Representants de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya
  98. Representants de l'Associació de Mestres Rosa Sensat
  99. Representants de l'Associació de Professors de l'Ensenyament Públic de Catalunya - Sindicat de Professors de Secundària 
  100. Representants de l'Associació de Professors pel Bilingüisme 
  101. Representants de l'Associació d'Educació de Persones Adultes 
  102. Representants de l'Associació del Professorat de Tecnologia de Catalunya 
  103. Representants de l'Associació d'Ensenyants de Música de Catalunya 
  104. Representants de l'Associació d'Ensenyants d'Informàtica de Catalunya 
  105. Representants de l'Associació d'Estudiants Progressistes 
  106. Representants de l'Associació d'Inspectors d'Ensenyament de Catalunya 
  107. Representants de l'Associació Nacional de Professorat Estatal - ANPE Catalunya 
  108. Representants de l'Associació Professional de Serveis Educatius de Catalunya 
  109. Representants de l'Institut d'Estudis Autonòmics 
  110. Representants de l'Institut d'Estudis Catalans 
  111. Representants de PIMEC 
  112. Representants de Professionals per l'Ètica 
  113. Representants d'Educar en Família 
  114. Representants del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts i Professors de Dibuix de Catalunya 
  115. Representants del Col·legi de Logopedes de Catalunya 
  116. Representants del Col·legi de Pedagogs de Catalunya 
  117. Representants del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya
  118. Representants del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya 
  119. Representants del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya 
  120. Representants del Grup de Recerca en Educació i Treball, de la Universitat Autònoma de Barcelona
  121. Representants del Secretariat d'Escola Rural de Catalunya
  122. Representants d'ESADE 
  123. Representants d'Escoles de Música d'Iniciativa Privada Associades de Catalunya 
  124. Representants d'Estudiants en Acció amb relació 
  125. Representants d'Òmnium Cultural 
  126. Representants d'USTEC-STEs 

Poc més a afegir...
Només esperar que el seny es manifesti al Parlament, i que la llibertat d'educació es respecti, malgrat costi diners. No podem renunciar a la llibertat per quatre duros, per quatre euros. La planificació és un dret de l'administració, però va pel darrera del dret dels pares a triar l'educació que creguin millor per als seus fills. 

Que no ens equivoquem... Senyores i senyors diputats.