Es van aclarint...

Ha començat ja el moment de les compareixences.

Tots els qui han estat cridats a participar del procés legislatiu ho estan fent amb ilusió, amb rigor i també amb el respecte que han de generar els representants del poble.

Per les compareixences que s'han pogut veure per internet (que s'aniran publicant a http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040601?p_cp7=2), quan els problemes tècnics no ho han impedit, es van clarificant les postures.

• N'hi ha preocupats per l'educació i d'altres preocupats per l'status-menjadora.
• N'hi ha disposats a acceptar transacció i d'altres, sectaris, que no ho toleren.
• N'hi ha que defensen la llibertat i d'altres que volen la intervenció de l'Estat.
• N'hi ha que defensen el dret d'escollir i n'hi ha que no...

Parlo dels compareixents, però també dels diputats i diputades.

Val la pena seguir el que va passant perquè sovint als ciutadans només ens arriben aspectes parcials i partidistes del que els representants del poble fan en el dia a dia. De moment, vistos i analitzats dos dies de compareixences (apretades perquè s'ha imposat un criteri poc realista en la seva programació) la cosa dona pel següent. Proposo una endevinalla, a veure si sabeu de qui parlo...

- xxx. Defensa millorar el text, fer una llei de país, respectant la llibertat d'educació.
- xxx. Defensa el text pensant que fa una llei de país, hauria d'entendre millor la llibertat d'educació i que no es pot planificar i municipalitzar l'educació.
- xxx. Prioritza el control administratiu, el servei públic i xarxa única, etc.
- xxx. Ataca el text, no vol una llei de pais, respecta la llibertat d'educació.
- xxx. Servei públic, discriminació a qui no pensi con ells, igualitarisme per baix de tot, els pares no pinten res, xarxa única, planificació com a principi sagrat...
- xxx. Només els preocupa una cosa.

Vinga, ànim que és molt fàcil...

Entre els compareixents d'aquestes tres sessions maratonianes val la pena destacar especialment les que defensen la llibertat d'educació i els drets dels pares ("we, the parents")

- Antoni Arasanz, de la FAPEL
- Mercè Rey, de la CCAPAC

Escoltades amb més detall trobareu molt positives per la llibertat d'educació algunes altres compareixences, que van al moll de l'òs de la llei i que desacrediten molts aspectes relacionats amb la xarxa educativa, amb el finançament, amb el dret a triar que tenim els pares, a la llibertat d'establiment i de projectes pedagògics mixtes o diferenciats... etc. etc.

No sorpen, però cal constatar que tenim molts i grans professionals de l'educació a Catalunya. Aquesta llei no pot deixar-los sense el reconeixement, els recursos i el tracte que mereixen. Defensem la consideració social dels professionals de l'educació, juntament amb la llibertat d'educació per a pares, professors i alumnes.

El proper post, més novetats de les compareixences, que estan força interessants.