Des del bon rotllo

Suposem que el nostre conseller vol, realment, una llei de país. Una llei de país no pot anar contra algú que forma part del país. Una llei de país no pot deixar de banda realitats que existeixen, que funcionen, que són excel.lents en gran part i que, a més, li surten bé de preu al país!!!!

Qui, si no és encegat per una passió ideológica intolerant, podria subscriure el plantejament anterior???

Suposem que el nostre conseller d'educació vol, realment, un país que tingui persones lliures (és a dir, que fan allò que està bé i és correcte perquè els dona la gana), formades, capaces de prendre decisions responsables, assumint les conseqüències d'allò que han decidit (qué difícil és això!!!). 

Perquè proposa una llei que menysté la llibertat més elemental dels pares a triar escola, projecte educatiu, projecte docent, ideari???

A la vista de l'actual redactat del projecte de LEC, hem de suposar que el nostre conseller vol un sector públic a l'educació fort, potent, capaç de generar coneixement, capaç de generar valors socials i personals basats en la nostra tradició filosòfica occidental. La LEC, no ho podem  deixar de dir, té punts interessants: posa les piles al sector públic pel que fa a la direcció de centres i a  l'avaluació: per això genera rebuig entre un sector del professorat (bé, de fet entre un sector dels sindicalistes que no estan a l'aula ni a l'escola i que veu perillar l'statu quo).

Però no hauria de ser mai en detriment de l'escola d'iniciativa social, dels projectes pedagògics que volen excel.lència, dels milers de pares i mares de família que busquen en les diferents opcions i escoles el millor per als seus fills. Es d'una supèrbia sense límits pensar que el sistema públic i únic que planteja la LEC ha de satisfer tots els pares i mares de Catalunya. O supèrbia o manipulació malintencionada. O és que algú pensa que el 40% dels pares de Catalunya, són idiotes i només volen mal per als seus fills?

Cal insistir que la llibertat és el millor? Cal insistir que els drets dels pares són inalienables? Els jutjes no paren de donar la raó als pares: és prioritari el dret dels pares a triar escola que el de l'administració a la planificació.

I ara, més propaganda; no us ho perdeu. Feu comentaris, difoneu-lo per correu electrònic: els pares de l'escola d'iniciativa social estem en lluita, i d'això en sortirà guanyant el país !!!

http://www.youtube.com/watch?v=d1J0K03a8oc 

http://es.youtube.com/watch?v=yAb3UNG_8Ow

Video interessant

 

La foto ilustra una persona encadenada, amb una mordaça a la boca. Però els fets són tossuts, i la tecnologia també.

No us perdeu aquest vídeo penjat a youtube

 (http://es.youtube.com/watch?v=yAb3UNG_8Ow)

A la tele segur que no el passarien: llista d'excuses:

- "és molt llarg...",  (o molt curt)

- "és molt curt...", (o molt llarg)

- "la imatge no correspon amb les nostres expectatives...", (ni amb les del govern, no et...)

- "això és relatiu...", (un dret o és o no és; i el de llibertat d'educació, ho és)

- "hi ha qui pensa diferent i no podem ofendre..." (ofen la manca de llibertat)

- "cal escoltar les dues parts..." (com si no haguéssin dit ja la seva...)

Algú se li acuden més excuses dolentes?

Feu-ne difusió perquè tothom ho sàpiga. Els mitjans de comunicació no s'han fet prou ressò de la gravetat d'aquest tema. Internet ens dona una nova oportunitat.

El finançament

Vaig llegir fa unes setmanes un article molt encertat, o una carta, d'un professor d'institut. No era un malvat professor de la privada, escanyapobres i insolidari, tiranitzat per un director més malvat encara, dilapidador de l'erari públic (que ni veu ni administra...). Aquest professor (malvat i tal...), escrivia més o menys el següent (més elaborat, justificat i explicat): educar (els edificis, els mestres i professors, els materials, la llum i l'aigua, els ordinadors...) costa (molts) diners, i no es valorarà l'educació mentre tot sigui absolutament gratuït.

La setmana passada, una notícia al diari: la conselleria deixarà de banda un programa pilot que pretenia la gratuitat del transport per als infants. L'argument del responsable (un bon pes pesant del PSC, un partit que pressumptament desgoverna al departament d'educació), és el mateix que el nostre malvat professor d'institut.

La coincidència no passaria de ser això, si no fos pel greuge dramàtic de comparar un servei d'interès públic (decissiu per al país i que s'entesten que sigui gratuït per a tothom ) amb un servei de transport prestat pel sector públic. Cal valorar més el transport públic, la "mobilitat sostenible", la "col.lectivització" del transport. Cal menystenir l'educació dels nostres ciutadans?

L'informe PISA ha estat objecte d'una darrera munyida per part de la Fundació Bofill. Un resultat interessant: els alumnes nouvinguts tenen un fracàs escolar molt inferior (10% front al 30%), si estan a una escola concertada. Es a dir, finalment valoren allò que costa uns diners i hi ha famílies disposades a valorar, a canvi d'uns euros.

Cal distingir valor i preu, ho vaig aprendre d'un professor universitari (de la pública, eh?).  Que cadascú faci la reflexió que vulgui.

Sobra l'administració, sobren els sindicats i sobra la llei

Sobren tots ells.

Jo no sé què passa, però sembla que els altres "actors" del sector educatiu, els que compten de debò: pares i professors, estan més d'acord del que sembla...

El senyor Cuní convoca pares i professors a un programa de televisió, i sota la pregunta de si els pares menystenen els professors, es crea un debat que, finalment, sembla que va en la mateixa direcció per part de TOTS els pares i GAIREBÉ TOTS els professors (llevat els que defensaven la llei...), i els espectadors que són presoners de la pregunta, que és una generalització perillosa. Potser el debat caldria haver-lo centrat en altres aspectes socials, educatius, legislatius, d'estil polític...

Hi va haver gairebé unanimitat en la recuperació del criteri que qui educa és la família, els valors de l'esforç, l'autoritat, la disciplina, la puntualitat, l'ordre... Semblava molt clar, fins i tot als professors, que si es pot triar escola les famílies s'impliquen més en el procés educatiu i hi ha molt més "bon rotllo"...

Al final, les conclusions queden per l'espectador, i un pot arribar a la conclusió del titular: sobren l'administració, els sindicats i la llei. Equitat i excel.lència: qui creu que un mestre o un pare no estan d'acord en això? Qui pot pensar que una escola, la seva direcció, el claustre, les famílies no volen el millor per a les famílies, per als alumnes, per als fills...? Potser els qui pensen que ens cal una llei com la que tenim en fase de projecte.

Doncs avortem-lo. Que les comissions del Parlament el tirin enrere, ara que poden. És en benefici de la societat, en benefici dels pares i mares, professors i alumnes, en benefici de la pròpia llei, que pot néixer coixa d'entrada: el consens és impossible perquè el projecte de llei està ideologitzat.

Què quedarà? les trampetes que ha anat fent el conseller amb el tema de les zones educatives, els convenis de corresponsabilització, i tot allò que l'administració s'hagi anat prenent com a propi a les comissions d'escolarització en contra de les famílies i a favor d'una planificació mal entesa i pitjor feta.

I per acabar, més soroll al canal: l'informe de la Fundació Bofill. No perquè sigui cert ha de ser oportú. Us el podeu llegir aquí, tot vé de l'informe PISA. http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/Dossier_premsa_DEFINITIU.pdf

Fins que no es compti amb els pares en el procés educatiu, anirem malament; però de debò, no al consell escolar o a l'ampa, sinó al dia a dia de cada fill, de cada alumne. Cal formació als pares, naturalment. Les AMPAs, les seves federacions, l'administració de la Generalitat caldria que invertissin en formació de pares. El que passa és que això és renunciar a manipular el sistema i renunciar a malmetre i manipular les generacions futures, i els qui ens governen no estan disposats a això.

Escalfant motors

Hem passat un necessari parèntesi estival. El descans ens ha servit per reflexionar? Per desconnectar? Per preparar el nou curs? De moment a la web “autobombo” preparada per la conselleria sobre la LEC no hi ha novetats. I no és que no s’hagin produït. Segurament molts ciutadans hauran volgut accedir a l’apartat de “Participació” i els ha estat impossible perquè s’han encarregat que no s’hi pugui accedir per fer preguntes al conseller.

 

Aquests darrers dies s’ha publicat l’oposició frontal a la LEC de la Cambra de Comerç de Barcelona. No és un “jugador” petit ni menyspreable. El sector empresarial s’hi juga molt amb l’educació del nostre país, tot i la “dicotomia” que viu l’empresariat (del sector no educatiu) que sovint demana al sistema persones amb valors i no és capaç de generar-los ni a les seves organitzacions ni entre els seus consumidors. Potser caldria parlar amb els publicistes, també.

 

Bé, també els darrers dies han sortit a la premsa notícies sobre els costos de la plaça escolar, tant de titularitat pública com d’iniciativa social. Qualsevol anàlisi mínimament honest hauria de posar vermell de vergonya als qui acusen la concertada de “treure” els diners a la pública. Potser és un tema de millor gestió, potser caldria que fins i tot des del propi govern es promogui, defensi I financii millor l’educació que els pares trien per millorar l’equitat i l’excel.lència.

 

Enganxo a continuació, tal qual, un document que he rebut aquestes vacances al correu, procedent d’una font fiable. Comenta la notícia de LV del dia 14 d’agost i un document de l’AEC.

Si algú sent la necessitat d’escriure al conseller o als directors dels diaris del nostre país, té dades per difondre…

 

 

La escuela concertada española recibe 5.000 millones anuales

 - MADRID. Efe

La escuela concertada recibe unos 5.000 millones de euros al año en concepto de conciertos y subvenciones de las respectivas comunidades autónomas. En términos absolutos, Catalunya y Madrid son las que más dedican a conciertos y subvenciones, 936 y 685,7 respectivamente, lo que representa un 22,1% de sus respectivos gastos en educación no universitaria.

En términos relativos, es el País Vasco, con un 30,7%, la comunidad que más dinero destina a esta partida, mientras que Canarias (7,8%) la que menos. Tras Catalunya y Madrid se sitúa Navarra (21,9%), y le siguen Cantabria, Comunidad Valenciana y Baleares, que destinan un 20%. En la media, sobre el 17% están Aragón y la Rioja, y por debajo Castilla y León (16,5%), Murcia (14,1%), Galicia (13%), Andalucía (12,5%), Asturias (11,8%), Extremadura (8,6%) y Castilla-La Mancha (8,3%).

La red de escuelas concertadas no es homogénea en todo el territorio ni la política de concertación de las distintas comunidades tampoco. Los datos, referidos a 2006, dados a conocer por el Ministerio de Educación, Política Social y Deporte, reflejan que las consejerías y el Ministerio gastaron poco más de 36.930 millones, de los que 27.669 se destinaron a la enseñanza no universitaria, 5.000 de ellos a conciertos y subvenciones.

Cada año, los presupuestos del Estado fijan el importe mínimo por unidad escolar y nivel de enseñanza, el concierto, que las comunidades pueden aumentar. Este se distribuye entre los salarios de los profesores, incluidas cargas sociales, gastos variables y otros.

La escuela concertada lleva tiempo demandando una revisión del concierto por considerar que no refleja el coste real de la plaza escolar.

http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20080814/53520374584.html   

 

Según la Generalitat de Catalunya el coste de una plaza concertada representa un 53% del coste de la plaza escolar pública.

 

Visto que 5.000 millones son sólo el 53% del coste, si tuviera que pagar el 100% haciendo públicas las escuelas concertadas, el desembolso sería de 9.500 millones. Luego actualmente el estado se está ahorrando 4.500 millones anuales gracias a las escuelas concertadas.

 

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

"El costede una plaza escolar para el Estado es de unos 3.500 euros anuales."

"...establezcamos en 6.000 euros el coste anual de una plaza universitaria"

"... Nuestro joven amigo llevaría consumidos a estas alturas de su vida 82.075 euros procedentes de la renta de sus compatriotas. Y todavía no ha dado un palo al agua."

"En el momento de su jubilación habrá sustraído de la renta nacional un millón de euros en concepto de salario. Súmenle a partir de ahí los programas subvencionados del Inserso para visitar Benidorm cada mes de enero y los gastos que ocasionará, gracias a la flamante Ley de Dependencia, si al final de sus días se pone pachucho. En fin, una burrada de dinero "

 http://cesaryo.blogspot.com/2007/01/es-posible-pasarse-la-vida-entera.html

 

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

"Según el Estudio sobre las escuelas de la AEC (Agrupació Escolar Catalana) del año 2000, la administración financia alrededor del 60% del coste de la plaza escolar y por consiguiente los titulares de los centros deben asumir el 40% restante."

"-Coste plaza pública: 4.200 euros/año No incluye conceptos como la amortitzación, inversiones, transporte escolar, comedor ni extraescolares.

-Coste plaza concertada: 3.600 euros/año Incluye todos los conceptos tanto los concertados como los que no lo estan.

"Según la propia Generalitat de Catalunya el coste de una plaza concertada le representa un 53% del coste de la plaza escolar pública."

http://www.edad-vida.org/_oev/Ficheros/JoaquimTriadu.pdf